El rock radikal basc forma part de la banda sonora de la joventut de molta gent: Eskorbuto, La Polla Records, Cicatriz, Kortatu, RIP... PUNKÚSTIK fa una relectura en clau acústica d’aquests clàssics sense perdre l’actitud informal i punk.
#Punkústik#PunkDeTaverna
Després de 4 anys, més de 30 concerts, de cantar, ballar, cridar, riure, beure i repartir tot el suport i tota la solidaritat que hem pogut, ha arribat l'hora de dir adéu.
Adéu!
Ara sí, Punkústik s'acaba. Aquest projecte homenatge al rock i al punk dels 80 a Euskal Herria, arriba a la seva fi.
Sense hòsties, no entrarem en ximpleries. Això sí, han sigut gairebé 4 anys ben bonics.
Salut i ens veiem als carrers. ✊🏾🏴
#Punkústik#PunkDeTaverna
"Su despiste no le impide llegar estar al tanto de todas las movidas".
Vidas ejemplares - Tijuana in Blue.
Cançó dedicada a @cazagra.
https://t.co/PCjV042bVs
Sempre és un plaer passar una bona estona amb na @EncarnaRevuelta i en @cazagra.
Tots dos junts van marcar la nostra joventut amb en Pedro Piko, el Pico Vena i el PGB.
Mai no hem fet un bolo un dilluns a les 8 del matí. Avui l'hem fet, per Kan Kolmo. Hem acabat amb la bona notícia de que el desallotjament s'ha suspès.
#KanKolmoEsQueda#KanKolmoNoEsToca
La jutgessa que porta el cas ha permès que Kan Kolmo sigui desallotjat aquest mateix dilluns.
Nosaltres hi serem per defensar aquest espai de contracultura subversiva, únic a aquesta ciutat.
Us animem a totes a venir a defensar Kan Kolmo.
#KanKolmoEsQueda#PunkDeTaverna
Cada año lo recuerdo para contribuir a mantener viva la memoria histórica. Hace hoy 48 años, el 27 de septiembre de 1976, se cumplía el primer aniversario de las últimas ejecuciones de la dictadura. El año anterior, guardias civiles y policías voluntarios habían formado los pelotones que asesinaron vilmente a los militantes antifascistas Baena, Sánchez, García, Paredes y Otaegi. Mucha gente se manifestó allí donde pudo. Yo lo hice en Gernika. Acudí al acto de protesta con mi camarada Ramón Lladó, responsable de la célula del PCE a la que yo pertenecía. Por la tarde, el infausto capitán Hidalgo, un canalla uniformado, se dedicó a amenazarnos con un megáfono desde un coche: "Si hace falta volver a destruir Gernika para acabar con todos los vascos, lo voy a hacer yo hoy". La represión fue salvaje. Ramón y yo quedamos acorralados en el puente sobre la ría, en dirección a la carretera de Lekeitio. Huíamos a la carrera, pues unos cuantos números nos estaban disparando con sus subfusiles con intención de liquidarnos allí mismo. Mi camarada saltó la barandilla sobre la ría, sin calcular, y cayó en un zarzal. Se hirió, pero pudo escapar caminando por la ribera hacia Forua. Yo continué corriendo, y al doblar hacia la calle Uharte, las balas impactaban en la pared, a un palmo de mi espalda. Recuerdo que sentía las esquirlas de ladrillo en mi cuello. Finalmente, una mujer, que había visto lo que pasaba desde su ventana, bajó al portal, lo abrió a mi paso y me invitó a entrar. Refugiado en su casa pasé el resto del día con ella y su marido. Yo tenía entonces 20 años.
Aquest estiu hem tornat a passar per #LaCarreteradelTer .
Gràcies a la solidaritat de la gent i dels #EspasmosAnales donarem 181'60€ a @XRGirona. ✊🏾
Aquest any no hem tingut escudella. Hem gaudit d'un boníssim arròs, cuinat amb molt d'amor per na Neus i en Jep. 🥘😋