Quim Torras

Visca Catalunya, Lliure !

[Prof. Thomas G. Schulze 🎗INDEPENDENT Libertarian @Prof_TGSchulze]

Lest we forget that the "Grande Nation" was built by oppressing the autochthonous peoples of large parts of what is now France and erasing their languages. French had been just one of many languages among others before authorities decided to linguicide those linguistic and cultural treasures. My friends of #QuébecLibre should understand that France will never be an honest broker when it comes to the rights of peoples yearning for cultural emancipation and ultimately #Independence.

[República de les Lletres @deleslletres]

"Vivim a casa amb papers falsos. Això vol dir que naixem, vivim i morim com estranys a casa nostra. Cap dels que som aquí no tenim papers que diguin que som catalans. Són papers falsos. Tan legals com vulguis, però són papers falsos."
36è aniversari del traspàs de M. de Pedrolo

[Gerard Pujadas Serra @gerrinsss]

Aquest mapa és preciós

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

La Flama del Canigó no és només un foc que encén la nit de Sant Joan. És la flama que manté viva la memòria, les arrels i l’ànima del poble català.

Malgrat els obstacles, malgrat els qui voldrien veure’ns rendits, continuarem drets, alçats i fidels a la nostra terra. Perquè som hereus d’una història mil·lenària i portem dins nostre la força d’un poble que mai no ha deixat de lluitar per ser lliure.

Que aquesta flama ens recordi qui som i ens guiï fins a la llibertat nacional de Catalunya.

Bona revetlla de Sant Joan a tothom! 🔥🔥

Visca Catalunya lliure!!

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Aquest document de 1736 és una joia històrica brutal que ensorra el relat oficialista espanyol. Es tracta del Record de la Aliança, un manifest polític i jurídic publicat a la Universitat d'Oxford dues dècades després de la caiguda de Barcelona el 1714.

Què significa exactament? Que 22 anys després de l'ocupació militar borbònica, l'exili polític català continuava totalment organitzat i actiu en la diplomàcia europea, plantant-se davant del rei Jordi II de la Gran Bretanya per exigir-li que complís d'una vegada la paraula i la garantia perpètua envers les #Constitucions de Catalunya, signada bilaterament al Tractat de Gènova de 1705.

A la portada, els escuts de Barcelona i del Principat de Catalunya miren de tu a tu la Corona britànica, acompanyats d'una frase en llatí colpidora: 👇

"La nostra República és sacsejada per innombrables tempestes! I només queda l'esperança de la salvació que ha de tornar."

Sí, feien servir el terme REPUBLICA per definir l'Estat de dret català absorbit per la força de les armes de Felip V.

Això demostra que la nació mai va acceptar de bon grat els Decrets de Nova Planta. Com que la violència militar de Castella no crea legalitat legítima (Doctrina Stimson) i cap procés sobirà ha derogat mai el nostre text constitucional secular, la vigència de iure de les nostres Constitucions es manté 100% intacta i connecta en línia recta amb el mandat democràtic de l'1-O. La resistència no va començar ahir sino fa 300 anys. Obre els arxius de veritat!

[Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin]

¿Per cómo? ¿No era España una "democracia plena" y "ejemplar"? ¿El poder judicial, no solo era independientes sino que solo servía a la "constitución que nos hemos dado entre todos"? ¿Cómo se ha pasado de esa maravilla de país a un "escándalo democrático que no se sostiene"?

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/
Avui riurem (per no plorar). Seguiu tot el fil.

De casualitat, repassant els proveïdors de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya l'ISPC (l'escola on es formen Mossos, Guàrdies Urbans i Bombers) ensopego amb una empresa que s'endú 1,17 M€ en contractes públics en només dos anys.

Vaig a veure qui són. El que trobo em deixa catatònic 🧵

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

15/
Per fer aquest fil (i la investigació que hi ha al darrera) he dedicat moltes hores.

He gastat molts tokens

Els meus jefes han hagut de coordinar-me.

Tot perquè els ciutadans us empodereu davant de les institucions.

Perquè tingueu més recursos per fiscalitzar qui es gasta els vostres diners.

La meva feina i la del @Menjometre val molts calés.

Pensa si et convé que la nostra fiscalització diaria continui fins que aconseguim que canviïn les coses.

Has pensat mai que si contribueixes al Menjometre és una inversió de futur pels teus diners? Perquè deixin de malbaratar-se? Perquè t’abaixin els impostos?

Si ho penses inverteix una petita quantitat aquí: https://t.co/PVLkbvXAVf

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Viatges molt perdut en la història jurídica europea! Els tractats internacionals de l'època (com Utrecht) i juristes com Bodin o Grotius reconeixien perfectament els Estats de la Corona d'Aragó. El pactisme català no era "medieval", sinó un precedent d'Estat de dret parlamentari modern que limitava el poder reial davant la llei de la terra, a diferència de l'absolutisme dictatorial de Castella.
​I ja que parles del segle XXI, el dret internacional i la Carta de l'ONU deixen clar que la conquesta militar no crea legalitat legítima (Doctrina Stimson). Com que el poble català mai ha derogat les seves pròpies lleis fonamentals de forma sobirana, la vigència de iure de les nostres Constitucions roman intacta, connectant directe amb el mandat de l'1-O. Obre els arxius i madura tu, criatura!

[Lluís Gibert @lluisgibert]

https://t.co/proO9rgBhL

[Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin]

Què ha aconseguit Trump?: (1) S'ha eliminat l'Ayatollah pare i s'ha substituït pel seu fill, que lògicament és més jove (i, per tant, durarà més) i és més radical. (2) No s'ha fet res pels manifestants que es van aixecar contra el règim i buscaven l'ajuda dels Estats Units. (3) S'han eliminat les sancions econòmiques que hi havia abans de la guerra, cosa que afavoreix el règim dels ayatollahs. (4) S'aturen els atacs per les dues bandes (cosa que ja existia abans de la guerra). (5) S'obre l'estret d'Ormuz per a que circulin els vaixells (cosa que ja existia abans de la guerra). (6) Iran "diu" que no buscarà refinar urani amb finalitats militars (cosa que ja existia abans de la gurra). I (8) els Estats Units aportaran uns 300.000 milions de dòlars a la reconstrucció d'Iran.

Resumint, s'han dilapidat centenars de milers de milions de dòlars, han mort dotzenes de soldats i civils (molts d'ells americans), s'han destruit negocis d'arreu del món No s'ha aconseguit RES que no existís abans de la guerra i deixa Iran amb un lideratge més jove, més fort, amb més recursos i amb una arma més poderosa que l'armament nuclear: sap que pot paralitzar l'economia mundial quan vulgui: només ha de posar unes mines a l'estret d'Ormuz.

L'autoproclamat "artista de la negociació" (Art of the Deal) ha demostrat allò de TACO. #EtFelicitoFill

[Antoni Gelonch @Antoni_Gelonch]

Amb els cantaires d la missa a la @sagradafamilia s’havia acordat q deixessin les partitures al lloc on havien cantat (amb un gomet segons el cor) i q els hi tornarien. Ara els diuen q les han destruït. Una manca d respecte cívic i cristià a gent q hi va dedicar hores i il·lusió.

[DANIEL CARDONA, L'IRLANDÈS 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @Almogaver688]

Aquests són els percentatges de qui té el català com a llengua pròpia a Catalunya.

Ha caigut Girona, aviat caurà Lleida i només la Catalunya central i les Terres de l’Ebre aguantaran una mica més.

Qui no vegi que patim una substitució demogràfica és cec o no vol veure-ho.

O fem alguna cosa o desapareixem en dues generacions.

Vosaltres sabreu si voleu continuar sent defensors d’una falsa moral i un fals bonisme però jo tinc clar que faré tot els possible per impedir la nostra mort

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Madurar és conèixer la història i defensar l'Estat de dret en lloc d'aplaudir l'absolutisme. No és plorar, és tenir memòria jurídica: el 1714 es va liquidar un sistema pactista modern per dret de conquesta militar.
​Com que la violència de les armes de Castella no crea legalitat legítima (Doctrina Stimson), les nostres Constitucions mantenen la seva vigència de iure. Reclamar la llibertat robada i connectar l'1-O amb la República no és mirar-se l'ombrívol, és dignitat democràtica. Obre els arxius!

[Lluís Gibert @lluisgibert]

Aportarem aquestes declaracions al jutjat que demostren que les causes per les quals es van fer fora a 600 cantaires no sols no ho justifiquen sinó que no són certes. @Pro_Cassandra

[Acció Cassandra @Pro_Cassandra]

🔴🔴🔃 NOVA QUERELLA 600 DE LA @sagradafamilia
"Querella criminal contra la policia espanyola i els Mossos per l’expulsió dels cantaires de la Sagrada Família. Per presumpta detenció il·legal, prevaricació, vulneració de drets fonamentals i discriminació per motius nacionals i ideològics"
via @TotBcn @jmbotanch
https://t.co/XUtCzVmH2s

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

Antoni Gaudí torna a casa després de la seva última caminada per Barcelona. El cotxe de morts que porta el cadàver de l'arquitecte entra al Temple venint des de l'Hospital de la Santa Creu, acompanyat per milers de ciutadans formant un llarg seguici.

[Jordi Muñoz🎗 @picrics]

Illa emprant una llengua diferent del CAT exigeix respecte per la presumpció d'innocència.

A 1a fila escoltant-lo hi tenia assegut F.Pedret: membre de la Mesa del @parlamentcat que votà a favor de suspendre la MHP @LauraBorras negant-li així la pr d'innocència.
Quelcom grinyola

[Quim Torras @qtorras]

@ToBeOrNotToBeCa @UnSrdeBarcelona @Comptesclares Seguim endavant!
Sense demanar permís

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

“Qui pugui fer, que faci”

Hi ha moments en la història d’un país en què la diferència no la marquen les institucions. Ni els partits. Ni tan sols els governs. La marca una actitud.

Durant els darrers anys, Catalunya ha viscut una depressió col·lectiva. Els anys posteriors a l’1 d’Octubre van deixar una sensació amarga: La d’un poble que havia fet un esforç extraordinari i que, després, havia estat conduït cap a la impotència per una classe dirigent més preocupada per gestionar la claudicació, i salvar el seu indigne cul, que per construir el futur.

I així ens van acostumar a esperar. Esperar que algú resolgués els problemes. Esperar que algun partit reaccionés. Esperar que alguna institució liderés. Esperar temps millors.

I mentre esperàvem, el país s’anava fent petit.
Per això aquests dies han estat tan sorprenents.

La visita del Sant Pare no només ha estat un esdeveniment religiós. Ha estat un recordatori de qui som quan deixem de mirar-nos el melic, quan deixem les auto-felacions narcisistes i l’autoconmiseració. Hem vist una Barcelona orgullosa. Hem vist gent treballant, organitzant-se, participant, fins i tot conspirant (bravo cantaires, perquè heu guanyat). Hem vist polítics (alguns), institucions, entitats i milers de ciutadans remant en la mateixa direcció.

I sobretot hem tornat a veure una actitud que feia molts anys que no apareixia. Una actitud difícil de definir.

En @jaumeclotet ens recordava avui que potser la manera més precisa de descriure-la és recuperant la crida a la Jihad fatxa de’n José María Aznar:

“Quien pueda hacer, que haga.”

Més enllà de qui la pronunciés, la idea és poderosa.
Vol dir deixar d’esperar permisos.
Vol dir assumir responsabilitats.
Vol dir entendre que els grans canvis no apareixen perquè algú els decreta des d’un despatx, sinó perquè milers de persones decideixen actuar allà on són.

El ciutadà que parla per defecte en català.
L’empresari que crea una empresa.
L’investigador que impulsa un projecte.
El professor que forma millor els seus alumnes.
L’arquitecte que somia una connexió entre terra i cel.
L’enginyer que resol un problema.
La periodista que explica les coses amb honestedat.
El ciutadà que deixa de lamentar-se i comença a construir.

Catalunya va ser gran quan aquesta era la seva manera natural d’entendre el món.

Quan els industrials construïen fàbriques perquè l’Estat no les faria. Quan les cooperatives aixecaven escoles. Quan la societat civil creava hospitals, ateneus, caixes d’estalvi, orfeons, universitats populars i associacions de tota mena. Quan davant d’un problema la resposta instintiva era: “ja ho farem nosaltres.” I als de Madrid, que els bombin, com molt bé va dir l’alcalde Trias.

Potser el principal llegat d’aquests dies no és la torre acabada de la Sagrada Família. Ni les cerimònies. Ni les fotografies.
Potser és el recordatori que encara hi som.
Que el país continua ple de gent capaç.
Que encara existeix energia, talent i vocació de servei.
Que no estem condemnats a esperar eternament que algú ens rescati. Que ho hem de fer nosaltres. Tots junts, i cadascú a casa seva.

I que, davant dels enormes reptes que tenim per davant (especialment amb la preservació de la llengua), la resposta continua sent la mateixa que sempre ha funcionat.

Qui pugui fer, que faci.