No sé per on començar.
Aquest matí sentia tertulians discutint si era millor tornar a pagar peatge per circular per les autopistes de l'Estat a Catalunya o instaurar una vinyeta en funció de com de contaminant sigui el teu vehicle. I em sorprenia que ningú es plantegés la pregunta prèvia: per què hi ha autopistes estatals gratuïtes en altres indrets que reben el seu manteniment amb càrrec als pressupostos públics, mentre aquí sembla que haguem de tornar a passar per caixa?
Ens tenen discutint el dit i no la lluna.
Esvorancs al Putxet, enfonsament d'una grua, llengua de foc a Sants...
I les explicacions dels responsables directes, del Govern o de l'Ajuntament són absurdes o inexistents. I aquí no passa res.
Encara m'estic recuperant de la pantomima del control parlamentari pel cas DGAIA, quan em trobo que les úniques proves PISA que s'havien de fer durant el mandat del PSC del 155 —el Govern de la reconciliació i l'eficàcia, deien— no s'han fet per "qüestions tècniques". És a dir, la nova manera de dir "perquè no ens va sortir de la pebrotera".
Com pot fer un poble per desempallegar-se d'aquesta manera de governar, tan impermeable a l'autocrítica, tan poc exigent amb els resultats i tan convençuda que mai no haurà de retre comptes? No serà a través dels partits que li donen suport, ni dels que cauen en el fora de joc de l'espanyolisme, ni de l'omertà de les causes comunes, les amnisties i les cadires.
Amb raó, alguns diran que la solució és AC. I ho diran perquè és un partit d'aquí que encara no ha tocat cuixa, i la gent espera que faci girar la truita. Jo, personalment, sóc molt escèptic amb totes les coses que no faig jo mateix o un cuiner de confiança i em temo que tampoc no canviaran res de sistèmic.
I, a més a més, si per girar la truita ens hem d'empassar segons què, ja us dic ara que acabarem cagant tramussos.
Perquè el problema de fons no és qui ocupa avui els despatxos. El problema és haver arribat al punt que una administració pugui encadenar errors, excuses i negligències sense que pràcticament ningú n'assumeixi les conseqüències. Ens han acostumat a discutir els mecanismes, els procediments i els relats, però gairebé mai els principis. Discutim la manera com ens executaran i no si tenen dret a aplicar-nos la pena de mort.
I mentre això no canviï, continuarem discutint sobre els governs, però no sobre la manera de governar.
L'amnistia és un perdó per un delicte que no existeix.
Acceptar-ho és acceptar que el dret a l'autodeterminació de Catalunya és un delicte.
Ha servit sobretot per exonerar els policies que van incomplir la llei i rentar la cara als polítics espanyols que van contravenir els drets dels catalans.
Ha servit perquè els militants de la causa perseguits per la policia prevaricadora no puguin defensar els seus drets fins al final.
Ha servit per pacificar el país.
I ha servit per tenir a Carles Puigdemont i a Oriol Junqueras lligats amb una corda —ara sí, ara no—, per disciplinar-los i mantenir Pedro Sánchez al govern sense poder exigir res a canvi.
Que Puigdemont torni a casa i que Junqueras tingui la llibertat de concórrer a les eleccions són bones notícies per ells. Però fer pagar el preu al país sencer i al moviment independentista, fins al punt que a dia d'avui, l'eix independència/no independència ha deixat de ser determinant a la política electoral catalana. És un crim històric i una realitat que hem d'assumir si volem fer política per alliberar el país.
Per primer cop en la història del país, els nacionalistes no tenim majoria al Parlament i el PSC, mediocre, petit i fanàtic, fa la política nacional del falangisme.
El país ha de superar la política sectària de trinxeres a la que els partits del procés ens han abocat, i el primer pas és dir la veritat sobre els costos que hem pagat, sobre les mentides que ens expliquem per protegir els nostres. Fins que no normalitzem discussions clares sobre el que han fet, no podrem construir del tot el moviment polític que pugui fotre fora aquesta puta Espanya de Catalunya.
L'AP-7 està apunt de col·lapsar per culpa que els catalans no paguem peatges en aquesta autopista. Que el Corredor Mediterrani passi per Madriz i no pas pel Mediterrani no té res a veure amb el col·lapse de l'AP-7. El filldeputisme socialista espanyol és infinit! #NOESPOT
Em podeu ajudar a identificar aquests dos pallussos que han ruixat amb pintura la nostra seu de Girona?
Ja que no respecten el lliurepensament ni la propietat privada, que es vegin obligats a respectar la llei i pagar bitllo a bitllo la multa.
#SalvemCatalunya
Why does no one care?
In Africa, black Christian kids as young as 4 years old are being sold inside bags as slaves by Muslim slave traders.
The media, progressives, Palestinian protesters, the UN, and even the Pope remain silent.
Suecia aprueba una ley que permite revocar la residencia por mala conducta: impuestos impagados, fraude al sistema social o vínculos extremistas. No hace falta cometer un delito. La residencia es un privilegio, no un derecho. España debería tomar nota.
Este es el muro que Egipto construyó en la frontera con Gaza para impedir la entrada de refugiados palestinos.
Hay 57 países de mayoría musulmana, y ninguno ha acogido a ningún refugiado palestino. ¿Alguna vez te has preguntado por qué?
🇪🇸 | Se origina un incendio en una montaña de Tiana en Barcelona, las autoridades estaban a punto de declarar que es por el "cambio climático", y resulta que el que había originado el incendio, es un astrofisico africano que prendió fuego el lugar porque sí.
Que hermoso es el intercambio cultural, ¿verdad?
Preguntar al poble mai és il·legal en democràcia. A les dictadures, sí.
Estem tan acostumats a viure en la dictadura borbònica que ja no ens n'adonem.
Un referèndum pot ser vinculant o no vinculant, però mai pot ser il·legal. Només és una pregunta.
Catalunya no és una comunitat autònoma rebel nascuda el 1978. Catalunya és l'Estat de dret més antic d'Europa. Canviem el marc mental que ens inculca Espanya.
Mentre a la majoria d'Europa i a Castella els reis absoluts feien i desfeien per dret diví, els catalans ja havíem lligat de peus i mans el nostre monarca mitjançant el pactisme i les #Constitucions catalanes. Des del segle XI, amb les Constitucions pau i treva de Déu, i consolidat a les Corts de Barcelona de 1283 amb el rei Pere el Gran, a Catalunya el Rei no estava per sobre de la Llei. El parlamentarisme europeu no va néixer a Anglaterra; va néixer a les Corts Catalanes.
El punt culminant d'aquesta revolució jurídica va arribar a les Corts de 1480-1481 amb Ferran II, on es va aprovar la **Constitució de l'Observança o Poc valdria).** Aquest text és, literalment, el mecanisme de control al poder polític més avançat i revolucionari de l'edat moderna. Diu així:. 👇
«Poc valria fer lleis i constitucions si per nosaltres i els nostres oficials aquelles no fossin observades. Per això confirmem les Corts Generals de Catalunya, les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Cort, Usatges i Privilegis... i volem que si algun dels nostres oficials farà contra les dites Constitucions... el seu acte sigui nul i de cap valor.»
Això implica que qualsevol ordre del Rei, del Virrei o de la seva administració que contradigués les Constitucions catalanes era automàticament nul·la de ple dret. Catalunya va inventar el Tribunal constitucional i l'imperi de la llei segles abans que Montesquieu hagués nascut.
I aquí ve el fet jurídic que Espanya intenta amagar: Les Constitucions catalanes continuen plenament vigents avui. 👇
Per què? Perquè en dret públic, un ordenament jurídic només pot ser derogat per les mateixes institucions que el van crear o per voluntat de la nació. El 1714, Felip V va ocupar Catalunya per la força de les armes i va pretendre abolir-les amb el Decret de Nova Planta (1716). Però hi ha un detall legal crucial: a diferència dels furs de València i d'Aragó, on el rei va emetre decrets de derogació expressa basats en el "dret de conquesta" i l'expropiació de drets, les Constitucions de Catalunya tenien una clàusula d'auto-protecció que impedia la seva abolició unilateral. La força de les armes pot suspendre l'exercici d'alguns dret de facto, però la força no genera dret. Un acte il·legal i violent (la invasió militar de Castella) no té capacitat jurídica per derogar un cos constitucional sobirà.
La Constitució Espanyola de 1978 no va derogar les nostres Constitucions històriques; simplement hi va superposar un marc autonòmic dependent de la voluntat central.
Però el fil de la història no s'ha trencat. El mandat democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 no va ser només un acte de protesta: va ser l'activació del dret a l'autodeterminació d'un poble que manté viva la seva legitimitat històrica. L'1-O enllaça directament amb la tradició jurídica de la sobirania de les nostres Constitucions.
No estem inventant una república del no-res sobre un foli en blanc. El que ens correspon, com a societat moderna del segle XXI, és fer valdre el fil de continuïtat jurídica de l'Estat català històric per restituir una República avançada, democràtica i social. Una República que utilitzi el dipòsit de sobirania de les nostres lleis històriques —mai derogades legítimament— com la fundació més sòlida per continuar i actualitzar l'Estat independent.
Catalunya no demana la independència; Catalunya exigeix la devolució del seu Estat de dret, el més antic d'Europa desde el S XI, i que es cumpleixi la llei.
Los musulmanes de toda Europa están conmocionados tras la histórica y valiente decisión de Suecia: dejará de usar el término «islamofobia», acuñado por los Hermanos Musulmanes, por considerarlo un concepto manipulado políticamente para silenciar las críticas al islam.
La ministra de Asuntos Exteriores sueca, Maria Malmer Stenergard, anunció que su gobierno presionará a la Unión Europea y a las Naciones Unidas para que dejen de usar este término fraudulento.
El concepto de «islamofobia» fue diseñado deliberadamente para equiparar la crítica legítima a la doctrina islámica con el racismo. Se utilizó como arma para silenciar el debate sobre textos islámicos fundamentales que contienen mandamientos para hacer la guerra, violar y someter a los no musulmanes.
Suecia acaba de reconocer lo que millones de europeos ya saben: criticar una religión que abiertamente llama al asesinato y la esclavitud sexual de los no creyentes no es una fobia, sino sentido común y autoconservación.
Esto supone un duro golpe para el lobby islamista en toda Europa.
¿Estás de acuerdo con la decisión de Suecia?
Gent passejada per totes les televisions públiques espanyoles, en un furgó fins a Madrid, amb detenció domiciliària, que ha estat imputada per terrorisme per un mapa, un xiulet, un parell d'olles i quatre petards. Acusats de sedició per votar. Delicte d'odi per un nas de pallasso, que segueixen a presó per un rap...
I que avui, després del que hem passat, hàgim de llegir,
com alguns, surten en defensa de la presumpció d'innocència de la dona de qui va instaurar Pegasus, ho va blanquejar, permetre i aplaudir, és d'una vergonya subliminar.
Sou una colla de miserables, així de clar.
El islam tiene problemas con los gays, los judíos, los cristianos, los budistas, los hindúes, las mujeres, los ateos, el alcohol, el tocino y los perros.
Pero si yo tengo un problema con el islam, ¿soy yo el intolerante y el islamófobo? ¿Te das cuenta de lo absurdo que es?
Aquest document de 1736 és una joia històrica brutal que ensorra el relat oficialista espanyol. Es tracta del Record de la Aliança, un manifest polític i jurídic publicat a la Universitat d'Oxford dues dècades després de la caiguda de Barcelona el 1714.
Què significa exactament? Que 22 anys després de l'ocupació militar borbònica, l'exili polític català continuava totalment organitzat i actiu en la diplomàcia europea, plantant-se davant del rei Jordi II de la Gran Bretanya per exigir-li que complís d'una vegada la paraula i la garantia perpètua envers les #Constitucions de Catalunya, signada bilaterament al Tractat de Gènova de 1705.
A la portada, els escuts de Barcelona i del Principat de Catalunya miren de tu a tu la Corona britànica, acompanyats d'una frase en llatí colpidora: 👇
"La nostra República és sacsejada per innombrables tempestes! I només queda l'esperança de la salvació que ha de tornar."
Sí, feien servir el terme REPUBLICA per definir l'Estat de dret català absorbit per la força de les armes de Felip V.
Això demostra que la nació mai va acceptar de bon grat els Decrets de Nova Planta. Com que la violència militar de Castella no crea legalitat legítima (Doctrina Stimson) i cap procés sobirà ha derogat mai el nostre text constitucional secular, la vigència de iure de les nostres Constitucions es manté 100% intacta i connecta en línia recta amb el mandat democràtic de l'1-O. La resistència no va començar ahir sino fa 300 anys. Obre els arxius de veritat!
@BetonaComin@republicviatger Tor el que volguis... me la bufa.
Pero quin ostia es fotaran el partits "de sempre"
També vam votar per fer l'independencia i ens trovem pitxor que mai.
José Zaragoza (PSC) té 64 anys. Cobra
101.392€. No té estudis ni ha treballat mai a la privada. Xuclant de la mamella pública des del 1983 i forma part estructural de les clavagueres de l’Estat. La viva imatge del Règim del 78 i del PSC.