Felicitats, Ràdio 4!
El 13 de desembre de 1976 naixia Ràdio 4, la primera emissora amb programació en català 24 hores.
Celebrem 49 anys carregats d'il·lusió i energia.
Gràcies per acompanyar-nos i llarga vida a la ràdio pública!
Ja ens segueixes?
Mi artículo en #MapaMental “El lujo de divorciarse”. Los juzgados son el espejo social de un país atrapado por la inflación y la crisis de la vivienda: desigualdades, dependencia intergeneracional y un sistema económico que empuja a una convivencia forzosa. Enlace en respuestas👇🏻
Lamentem profundament la mort del nostre ex- company, col·laborador i amic Miquel Murga, un creador incansable al món del teatre, la ràdio i la televisió.
Enviem una forta abraçada a la seva família i ens unim al seu dolor per la pèrdua tan sobtada.
Hay una razón por la que tomaste la decisión de mejorar tu vida. Recuérdalo y niégate a volver a las personas, hábitos y situaciones que te estaban frenando.
Tema delicat. Disculpeu l'extensió.
Hi ha gent que es dirigeix a les persones grans tot dient-los: rei, reina, carinyo, guapa, guapo…
I sovint parlen a les persones grans com si fossin infants.
Potser ho fan amb bona intenció, però…
es pregunten si aquest tracte les fa sentir respectades?
El respecte també és reconèixer l’altre com un adult ple d’història, dignitat i criteri.
Tractar amb dolcesa no és infantilitzar.
Respectar és mirar amb igualtat.
És a dir, les persones grans no necessiten que les tractin com a criatures, perquè no ho són.
No, no ho són.
I necessiten que les mirin i les tractin amb el respecte que es mereixen i que les faci sentir còmodes i bé.
Pensem-hi, perquè de vegades ens pot semblar tendre, però moltes altres vegades no es respecta la seva dignitat ni la seva individualitat.
Sí que és cert que depèn molt del context i del vincle real. És a dir, si hi ha confiança, afecte mutu i la persona gran se sent còmoda, estimada i bé, pot ser un tracte càlid.
Però si aquest tracte ve d’un professional, d’un desconegut o d’algú jove que es pren aquesta llibertat per defecte, pot transmetre condescendència, com si la persona gran fos menys capaç o necessités ser “protegida” com una criatura. I no. Això no va així sempre.
Com ho podem saber?
Potser el més cosncient és preguntar-se sempre:
· Aquesta manera amb que tracto aquesta persona, la dignifica la persona o la redueix?”
· Ho faig per l’altra persona… o ho faig perquè a mi em fa sentir més còmode i millor?
Moltes persones grans agraeixen més que les tractin amb respecte, que se les demani pel seu nom i amb un to adult, encara que sigui tendre i amable.
Pensem-hi. Pensem en com se sent un a persona gran que va molt per davant a la vida, que simplement s'ha fet gran i potser no té la força que abans tenia. Però és ella, ens conegui o no; parli o no; respongui o no. És ella, qui era, qui ha estat i qui ara és. I porta amb ella una motxilla de vida que es veu en la seva mirada.
I potser ella no sap ben bé on és ni qui som. Però nosaltres sí que ho sabem. És una persona gran que ha passat per on ( si tenim la sort d'envellir molt, que no tothom la té) també passarem. I que no deu ser fàcil fer-se molt gran i sentir com es van perdent les facultats físiques i cognitives. Diria que és el moment de la vida on una persona es mereix el màxim respecte, o com a mínim, el mateix respecte que es mereix la persona que els tracta.
Només això volia dir. Admiro molt la gent molt gran.
Són un tresor que potser no sempre es respecta prou.❤️
Els qui hi som des del primer dia sabem que és un petit miracle meravellós en aquests temps gràcies a la jefa @GemmaNierga i a l'incombustible Quique Quera. Felicitats a ells i a tot l'equip!
🔴 El 'Cafè d'idees' guanya el Premi Ondas al millor programa de ràdio de proximitat! ☕
🙌 Moltes gràcies pel reconeixement i especialment a tots els que ho feu possible! 😍