«Algú ben promocionat, en un país petit, pot esdevenir una vaca sagrada, o més ben dit, una vaqueta beneïda. I, segons com, sembla que les vaquetes beneïdes siguin la cultura del país.»
Jaume Vallcorba
El JdC de l'Ampolla em va semblar el que dèiem: que a l'Ebre són els únics que encara fan de catalans. Educats, prudents, amablets i eixuts quan convé.
Això d'haver de demostrar a una màquina que soc jo i no un altre —jo, jo que soc un home d'intel·ligència distingible—, ara no sé què volia dir, però se'm fa molt pesat. Gràcies.
Perquè ens entenguem, el meu web té milers de visites d'escoles, instituts i universitats. I ja que al gif hi surt la Capmany, en vaig recuperar dos contes introbables. Mai no ha tingut cap tuit ni suport ni un sou molt grans del Llull, mai.
Per què no m’havíeu dit que aquestes cartes són tan bones? Documents incisius per penetrar dues personalitats literàries fascinants. La traducció, les notes i el pròleg de Juan de Sola són per treure’s el barret.
Recordo que aleshores calia fer molt de cas del que opinaven els articulistes del Diario i CTXT, i el meu no se'l va llegir ningú. Ara tot són presses.