Aquí s’hi veu la Nació Catalana sense que ningú l’hagi d’explicar. Un símbol que tots reconeixem, uns nens cantant com qui continua una cadena, una llengua que no fa de complement sinó de casa, i una manera d’estar davant del món que no sembla improvisada. No és la Catalunya administrativa, ni la Catalunya de les campanyes, ni la Catalunya convertida en decorat. És aquella Catalunya que, quan apareix sencera, fa que fins i tot qui volia mirar només una cerimònia acabi veient un poble.
Aquesta és la part que costa tant de falsificar. Una nació no és només gent vivint al mateix lloc. És una memòria que encara passa de boca a boca, uns codis compartits, una continuïtat que els infants reben abans de saber posar-hi paraules. En aquesta escena no hi ha teoria política, i justament per això colpeja més. Hi ha un nosaltres visible. I quan el veus, costa molt tornar a fer veure que Catalunya és només una població dins un mapa.
Ni un puto casco, ni una porra sacada, ni una pistola de gas, ni lecheras cortando el paso.
La mayor definición de inutilidad es ver a Policías en manifestaciones de derechas.
Los policías agrediendo a los profesores en Valencia. Imbéciles atacando educadores. Quizás sea buen momento para recordar que tuvieron que eliminar la prueba de ortografía de las oposiciones para policía porque no aprobaba ni uno...
Esto irá a más. Básicamente porque habéis llenado la policía de porteros de noche, niñatos de la manosfera educados en gimnasios y amamantados por analfabetos q hablan a micrófonos y que se enfundan en trapos de colores mientras se atiborran de proteína.
És curiós que es faci la Reunió de Líders Progressistes a Barcelona i es parli d'autodeterminació, llibertat, sobirania i dignitat dels pobles, tenint en compte que precisament això és el que Espanya es nega a aplicar a Catalunya.
La presidenta de Mèxic, @Claudiashein, té molt clar que aquests són els principis a seguir, per això, ha demanat tantes vegades que l'Estat colonial espanyol parli de la veritat històrica de la colonització.
Tot i això, sempre sembla que aquests principis es volen aplicar a tot el món, però casualment s'obliden de Catalunya.
Que temptegessin Sandro, un home sense cap mena d'ideologia (dit per ell) més enllà d'odiar els impostos, et dóna una idea de fins a quin punt l'Orriols és la carcassa folclòrica d'un cavall de troia neoliberal que no ha vingut, en cap cas, a fer la independència.
Les escoles fan menús per celíacs, per vegetarians, per una mica de mal de panxa. Fins i tot eviten la carn els divendres de Quaresma i posen escudella per Nadal, gelat per la festa major i coca per Sant Joan. I els fan en coordinació amb els nutricionistes de la sanitat pública des de fa anys. I per això hi posen poca carn i molta llegum i verdura.
Però no poden fer menús sense porc pels infants musulmans perquè Orriols els odia més del que estima el país. De fet, no coneix res fora del seu propi odi i per això no sap ni com es fan els menús de les escoles on van els seus propis fills.
Si vas a les reunions de l'AFA t'ho expliquen amb detall, també els costos i com els menjadors de les escoles han hagut de reaccionar a la inflació que tots patim al carro del súper —potser el seu nou salari li ha fet oblidar-ho ràpidament.
Ens hi juguem molt en l'educació dels fills de la immigració —fins i tot si ara "tanquessim les fronteres i expulsessim els il·legals" com diuen.
Exloure els infants musulmans no els farà millors estudiants ni els donarà accés a la catalanitat.
Els farà més espanyols i més tancats en les versions replegades de les seves comunitats.
El monotema d'Aliança pot respondre a un malestar real, però en comptes de solucionar el problema que el crea, el fa més gran i de resultes, crea problemes més greus: els guetos, l'aïllament, les comunitats tancades i reaccionàries, i la desaparició de la catalanitat, esllanguint-se en en móns tancats fruit d'aquesta mirada excloent.
Mereixem una conversa adulta sobre immigració i sobre els límits de les religions i les ideologies en la política. Tenim dret, com totes les comunitats polítiques del món, a tenir política migratòria, a promoure la cultura pròpia.,evitar les pràctiques culturals que vulneren la llei i la llibertat, i a decidir qui pot venir a viure i treballar al nostre país i qui no. Com tothom arreu del món, inclosa Espanya. Només faltaria.
Però això que diu la senyora diputada no és res de tot això: és mentir i atiar el rebuig per uns infants que necessites educar, assenyalant-los, aprofitant que són els més febles de cadena i així sentir-se forta.
Creixeran, creixeran molt, perquè aquest discurs creix i triomfa. I l'haurem de combatre perquè com més gran sigui més petit i feble serà el país. El futur dels nostres fills en depèn.
En aquest país de covards va en @carlesrebassa i ens diu:
“Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per a viure als Països Catalans. I això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai”.
🔴David Fernàndez (@HiginiaRoig), sobre la prohibició del burca:
🗣️"Discrepo moltíssim del que va fer @gabrielrufian, el convido que em digui quina persona d'esquerres està a favor del burca"
🔗https://t.co/3hNnzeVUfO
He criticat moltes vegades al @jordibaste per no anar a fons escàndols que grinyolen. Però avui l’he de felicitar per aquest davantal que, molt important, no té cap “sí però…”
Per fi un docent reconeix un problema habitual: s’estan regalant títols. En concret, l’ESO, amb la qual, a sobre et donen el C1 de català. Passa tres quarts del mateix amb Batxillerat.
La idea: si aproves a tothom, no tens fracàs escolar👌
No arribo. No tinc temps. No em dona la vida. Estic fallant. Ho sento. Em sap greu. Ho sento. Perdona'm. És culpa meva.
Però no és culpa teva.
Nosaltres no hem vingut a repartir la culpa. Nosaltres hem vingut a repartir la riquesa, a repartir el temps, a repartir el futur.
Prens les cerveses en un bar regentat per una família d’origen xinès.
Compres en el súper que porta un noi pakistanès a sota casa.
Et talla el cabell un noi del magreb.
Et cuida la mare una noia que va venir d’equador.
I tens els ous de dir que han vingut a viure d’ajudes.
🔴 Una dona de 56 anys se suïcida abans de ser desnonada del pis de l'Eixample de Barcelona on havia viscut de lloguer
✍️ @davidcobo_
https://t.co/4jIMARuJ5c