No tots els Palestins són Hamas.
No tots els Israelians ni tots els jueus (israelians o no) veuen bé els que està fent el govern d'Israel.
No tots els palestins ni tots els musulmans veuen bé els ha fet Hamas
NO A LES GUERRES
NO A LES GUERRES
Hi ha una guerra desigual entre Israel i Palestina.
Dins d'aquesta guerra s'han comès actes terroristes per part de Hamas i actes que es poden considerar genocidi per part del govern d'Israel.
No tots els israelians són jueus.
Segueix fil...
🍫 Volem començar la temporada de la millor manera possible...regalant un lot de Xocolata Jolonch de @torronsvicens!
➡️ Per optar-hi, només ens heu de seguir i repostejar aquesta publicació. Teniu de temps fins a les 8 del matí. Moltíssima sort!!!
▶️📻 https://t.co/jIMz4Nib1e
Reflexió setmanal.
La pujada de la CUP no es va produir per una adhesió massiva al pensament revolucionari ni perquè el país de sobte s’enamorés de les assemblees eternes o de la retòrica insurreccional. No. La seva ascensió va ser molt més pragmàtica i desesperada. Molts catalans van veure en la @cupnacional la possibilitat de blindar el seu vot en un partit que, davant l’embat imperialista, no claudicaria. Un mur de contenció contra el pactisme processista, una mena de caixa forta ideològica on dipositar la confiança nacional sense por de filtracions autonomistes.
Aquest factor va fer que la CUP es convertís en un partit de necessitat més que de convicció. Primer van entrar per la porta de les municipals, guanyant espais i credibilitat a força de no vendre’s, de no callar i, sobretot, de no pactar. Tot i les sortides de to, les assemblees inacabables i la litúrgia adolescent, molts els van perdonar els pecats de forma a canvi de la promesa de fons que no trairien mai la causa catalana.
Però el temps és el millor desinfectant. El que semblava radicalitat era, en molts casos, immaduresa mal digerida. El que semblava coherència era, sovint, sectarisme estèril. I el que semblava resistència, resultava ser postureig encertadament empaquetat per a un electorat cansat de la mentida institucional.
Avui la CUP és un poti-poti d’intencions inconnexes. D’una banda, serveix d’esplai per a joves guerrillers que, passat el fervor universitari, pengen el passamuntanyes, es treuen la samarreta de la PAH i es refugien en els pisos de l’avi, mentre recorden amb tendresa aquelles nits de pintades i el primer cop de puny a un vidre de Zara.
D’altres, menys romàntics, han descobert els encants del poder i no tenen cap problema a aliar-se amb el mateix estat espanyol que abans denunciaven com a invasor, traint la promesa fundacional d’una esquerra nacional catalana independentista que mai no s’ha acabat de concretar. No queda cap lideratge, cap timó, cap projecte. Només una nau a la deriva on cadascú fa el que pot per salvar la cadira o perpetuar l’agitació sense horitzó.
Els voltors ja planen. Regidories i despatxos són vistos com un camp de batalla per repartir engrunes, no pas per transformar res. I mentrestant, la CUP ha esdevingut part de l’engranatge institucional que tant criticava. El seu radicalisme ja no incomoda, ara només fa nosa i mandra.
Avui, el nom CUP s’associa a pintades al patrimoni i banderes que no són mai les catalanes, excepte quan arriba el Rei franquista, que aleshores sí que toca lluir l’estelada per la foto. Escenificacions d’una rebel·lia que ja no convenç ningú. Ni tan sols a ells mateixos pel que es va veient.
Mengen de la mà de Madrid amb una desimboltura que faria envermellir el mateix Durruti. I ho fan mentre miren de reüll com el vot independentista autèntic s’ha desplaçat cap a @CatalunyaAC , que si bé encara no ha tingut temps de demostrar grans èxits, com a mínim no ha traït la confiança de la gent que només volia algú que no s’ajupi.
La CUP s’apaga, desapareix. Ja no representa la revolta. Ja no és alternativa. Ja no fa por. És una caricatura esgotada, una colla de marrecs empastifats d’eslògans i brutícia que no sabrien aixecar-se abans de les dotze ni que hi hagués referèndum vinculant. Cremar contenidors ha estat la seva gran conquesta i el país, per fi, es comença a despertar.
Crispetes a la mà per veure com serà el repartiment d'aquest pastís i de com Gabriel Rufián es postula com a recollidor d'engrunes de revolucionaris de butxaca i vividors amb Fred Perry.
🍫 Amb la #TertúliaDePatates, arriba...el sorteig del lot de Xocolata Jolonch de @torronsvicens!
➡️ Per aconseguir-lo, ens heu de seguir i fer RT d'aquesta publicació. Ah, només teniu de temps fins a les 8h, així que sigueu ràpids. Sort a tothom!!!
▶️📻 https://t.co/jIMz4Nib1e
@montarmat@DavidAlforja Perquè coi voleu comprar una verdura o una fruita que no es de temporada a Catalunya?
Els bons pebrots els trobareu a l'estiu i no en ple hivern
Els plans de "l'enterramorts" de construir 50.000 habitatges amb ajudes del govern estaria molt bé si no fos que aquests diners els trauran de la sanitat i l'ensenyament o bé amb una pujada d'impostos
L'economia són vasos comunicants i tota acció te una conseqüència
👉 @lluis_llach: "Quan et diuen que d'aquí un any i mig t'has de morir has de decidir què vols fer: si posar-te a plorar o posar-te a somriure"
El músic explica com va afrontar la mort després que li diagnostiquessin un càncer melanoma maligne
❌ #Col·lapse3Cat
🍫 Ara volem que un de vosaltres endolceixi la seva vida amb un lot de Xocolata Jolonch de @torronsvicens!!!
➡️ I què heu de fer? Facilíssim: ens heu de seguir i fer RT d'aquesta publicació. Recordeu que teniu de temps fins a les 8h. Molta sort!!!
▶️ https://t.co/jIMz4Nib1e
@FossasJosep Quan has d'agafar un cartell d'una xerrada del 2019 per posar-te amb els més petits demostra el teu baix nivell intel·lectual. Barrejar naps i cols en una argumentació sense cap ni peus. No sé què pretens fent-ho