1. El anuncio de una Ley de Amnistía ha generado bastante polémica. Es lógico que haya un amplio debate político sobre el tema. Aquí vamos a analizar con datos muy concretos si la figura de la amnistía tiene encaje constitucional (hilo).
Avui és Sant Narcís, patró de Girona. Com fa sis anys, s’escau en diumenge. És un dia de festa gran i també de records. Els associats a la nostra infantesa, quan anar a Fires era una tradició esperada tot l’any, i els que van associats a la nostra història recent. Molt bona diada de Sant Narcís!
(M’alegra i m’emociona que el mateix dia que vaig sortir de casa meva per anar a l’exili, l’amic @valtonyc torni a casa seva de Mallorca i pugui abraçar els seus)
Avui fa sis anys, de nit, Felip VI va decidir posar la Corona al capdavant de la repressió, i va enviar en directe un missatge clar a la població catalana: que aniria “a por ellos”.
Una postura i un discurs a resultes de l’èxit no només del referèndum d’independència de l’#1oct sinó també per la capacitat de la societat catalana de paralitzar tot el país el #3oct | https://t.co/1vbSO94lvQ
🔴 Tränaren för @ManCity, Pep Guardiola, uppmanar @SwedishPM att Sverige 🇸🇪 accepterar katalanska som ett officiellt språk inom EU.
🔴 L'entrenador del @ManCityCatala, Pep Guardiola, demana al primer ministre suec que accepti l’oficialitat del català a la UE.
#SayYes
Avís a tots els "experts" que sempre saben el que ha de fer @JuntsXCat (i que sempre en malparlen, o menystenen la seva posició): Junts no deu res a ningú més que als seus votants. Tampoc a politòlegs espavilats, ni a tertulians diversos, ni a pseudònims de twitter, ni a apologetes de l'abstenció. Els nostres votants, el nostre programa, els nostres compromisos, han estat i són les referències de la nostra acció política. Ens devem a ells.
Per això no vam votar la investidura de Pedro Sánchez, ni els seus pressupostos, ni les seves reformes-trampa; per això no vam ser a la farsa de la mesa de diàleg ni vam pactar els indults; per això vam sortir del Govern de la Generalitat; per això el PSC va pactar amb el PP per treure'ns l'alcaldia de Barcelona i per això no hem pactat les diputacions amb el PSC.
Agraeixo molt l'esforç de tanta gent que ens ha ajudat a mantenir la posició, malgrat les dificultats creixents. No som infal·libles; no sempre l'encertem. Però dins de la imperfecció podem presentar un alt grau de responsabilitat, coherència i fidelitat, que és el que explica la nostra resiliència malgrat la pèrdua de votants i un diputat.
Demà serà un altre dia (a l'exili també) i hem de continuar defensant Catalunya contra els qui ens volen liquidar la llengua, la cultura, la nació.
Són mètodes de policia de règim totalitari. És el que es coneix com a sexpionage, que van practicar sobretot les dictadures comunistes abans de la caiguda del mur de Berlín. La Stasi va excel·lir en l’ús d’aquests mètodes, arribant a casos tan extrems com el que va afectar Vera Lengsfeld.
Ja sé que sortiran veus dient que Espanya fa el que ha de fer, que què ens pensàvem. A alguns els semblarà poc, i a d’altres, inclosos alguns independentistes, que això és el que hi ha i no cal fer-ne escarafalls. No ho comparteixo de cap manera. Les dues actituds porten a banalitzar una vulneració gravíssima de drets fonamentals, que en cap cas, sota cap concepte, no podem passar per alt.
Que un Estat infiltri agents policials en determinats entorns criminals és part necessària de la lluita contra la delinqüència. Els Mossos també ho fan: per lluitar contra el tràfic de drogues i persones, el frau, el blanqueig o el terrorisme. Però aquí no estem parlant d’això.
Que un Estat infiltri agents policials en determinats entorns polítics i socials és previsible però ja és tota una altra cosa. Es trepitja una ratlla molt fina que separa l’estat de dret de l’estat autoritari. I és aquí quan els governants —els polítics en primera instància, però també els comandaments policials— han de tenir les idees clares i actuar per tal de preservar drets fonamentals que una democràcia ha de garantir i no pas amenaçar.
És esperable que un agent s’infiltri en una assemblea, en una organització o en les xarxes socials per tal d’obtenir informació. Però quan ultrapassa la línia i es dedica a intervenir políticament, a fer política, a influir en la narrativa, a condicionar estratègies o a afectar la vida privada de persones innocents, estem davant d’una vulneració flagrant de drets fonamentals que hauria de ser severament castigada.
Se sap que un dels mètodes de la Stasi per dividir i fragmentar grups de l'oposició al règim de la RDA era infiltrar-hi col·laboradors oficiosos per tal de condicionar les seves accions. Així, el treball dels dissidents al règim es veia entorpit per les permanents contrapropostes i desacords que formulaven aquells agents oficiosos quan s’havia de prendre una decisió. Normalment eren els més radicals.
Un exemple d’aquesta metodologia és el cas de l’antic agent secret francès Dominique Defendi, que es va infiltrar en el moviment sindicalista d’extrema esquerra. Va convèncer un dels seus col·laboradors infiltrat al sindicat Esquerra Proletària d’organitzar un petit atemptat en una sucursal d’automòbils. La idea venia dels seus superiors polítics, que pretenien culpabilitzar l’esquerra del clima de violència obrera. Per no parlar, és clar, de l’atemptat contra el Rainbow Warrior de @Greenpeace l’any 1985, que va comptar amb l’autorització explícita del president socialista francès François Mitterrand.
Jugar amb la vida de les persones, inclosa la vida sentimental i familiar, com a part d’una estratègia policial mai no pot ser legal ni legítim. En democràcia hauria de ser un delicte. Cap ordre judicial no ho pot emparar. És una violació flagrant dels drets fonamentals que els Estats de la Unió es van comprometre a defensar quan van ratificar la Carta de Drets Fonamentals. Alguns dels principis que Espanya està violant:
L’article 1 diu ben explícitament que “la dignitat humana és inviolable. Serà respectada i protegida”.
L’article 4 diu que “ningú no podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”
L’article 5 diu que “tota persona té dret al respecte a la seva vida privada i familiar, del seu domicili i a les seves comunicacions”.
L’article 11, “tota persona té dret a la llibertat d’expressió (…) sense que hi pugui haver ingerència d’autoritats públiques”.
És cert que quan un Estat viola aquesta carta, mai no passa res. Les autoritats europees se'n renten les mans i diuen que això és responsabilitat de les "autoritats nacionals". Així es va afeblint la democràcia, mentre estats europeus com Espanya van intensificant la seva deriva autoritària. I no, no és cosa de VOX. És el PSOE, és Sumar, i tots els socis parlamentaris que li han donat la força per poder-ho fer.
L'Estat deu una reparació a molta gent, però en aquest cas el deu especialment a l'Òscar i la seva família. Pel immens dany moral que representa, pel menyspreu absolut al seu dret a la vida familiar, a la seva intimitat, a la seva dingitat. Sé que no ho faran, i que acabaran condecorant l'agent infiltrada.
Tot el meu suport a l'Òscar i la seva família en aquest tràngol amarg, injust i cruel. No ho banalitzem, si us plau. Prenguem consciència de que és un estat en confrontació contra Catalunya, que actua de manera antidemocràtica, i sapiguem discernir el gra de la palla. Començant per aquesta mateixa xarxa social.
Res no s’acaba, ben al contrari. Tot continua. Presentarem recurs al TJUE, i defensarem fins al final els nostres drets fonamentals, que són també els drets fonamentals dels catalans i els europeus. Amb el mateix esperit del primer dia, treballant per guanyar la llibertat.
Certament que hem treballat durament per obtenir una altra sentència, però també estàvem preparant el camí a seguir en el cas que el resultat fons el que avui s’ha comunicat. I estem preparats per seguir-lo des d’ara mateix. Tenim dos mesos per presentar el recurs a la màxima instància judicial europea, que després disposarà de sis mesos per prendre una decisió.
Avui, però, la dissidència política està més amenaçada a Europa. Les minories polítiques que defensin causes que incomodin els estats tindran, si aquesta sentència no es reverteix, més dificultats per exercir els seus drets.
Mentres no siguem independents, els vots dels catalans no serveixen absolutament per res. Nosaltres votem, però qui decideix sempre és Madrid😡 https://t.co/zqVMHJaZnO
.@UNHumanRights acaba de dictaminar que Espanya va violar els meus drets polítics en impedir que continues fent política al @parlamentcat el 2018. És la primera vegada que l'ONU surt en defensa dels drets polítics d'una persona que és a l'exili, i ho fa amb contundència #PuigdemontvsSpain
És tan fàcil identificar-nos que només cal mirar el mapa, la història i el present. Som els de la nació que l’Estat espanyol combat des de fa segles, també avui i continuarà fent mentre pugui.
Per això només tenim una sortida, per sobreviure i viure dignament. La independència.
A l'espera de llegir la STJUE del cas Lluís Puig, hem de ser conscients del pas de gegant que suposa que el @EUCourtPress accepti poder denegar OED discutint el dret del jutge predeterminat per la llei quan afecti "un grup de persones objectivament identificable"👇
"no puede considerarse un tribunal establecido por la ley, ... artículo 6, apartado 1, un tribunal supremo nacional que resuelva
en primera y última instancia sobre asunto penal sin disponer de una base legal
expresa que le confiera competencia para enjuiciar a todos encausado"
The Spanish press says that @EP_President revealed in Barcelona that she will withdraw my seat as deputy. We had more than a million votes and won the elections in Catalonia. And such decision would contradict the decision of the General Court.
An explanation is needed.