Manel Vidal ha escrit dues cartes a VilaWeb. Una a Puigdemont i una a Rufián.
La diferència de to és espectacular. I diu molt més de Catalunya que de Manel Vidal.
Fil sobre la CUPvergència.
@paullonch El primer impediment linguistic és el cacau linguistic i conceptual que ens hem muntat nosaltres mateixos.
És una manera de lidiar amb el fracás pero no és gratuïta.
@massanagranaire Gràcies a tu per prendre't seriosament la crítica! Precisament crec que el més interessant és que aquesta diferència no sigui deliberada. Les hegemonies culturals funcionen així: condicionen a qui pressuposem bona fe i a qui exigim que la demostri. I això va molt més enllà de tu.
La classe obrera catalanoparlant? No existeix.
La burgesia castellanoparlant de Sarrià? Tampoc.
Els notaris, jutges i alts funcionaris castellanoparlants amb patrimoni? Invisibles.
La realitat molesta quan no encaixa en el relat.
@sants_marc@massanagranaire No m’ha portat mai a coneixer els seus pares, pero vindria a ser el punt del fil que convergencia va més enllà de convergencia.
Manel Vidal és un dels millors guionistes del país. Intel·ligència li sobra.
Té negocis que li funcionen i, per tant, independència econòmica.
D’algú així espero una altura de mires superior a la d’un tertulià de partit de TV3.
ERC viu, o mal viu, fora de les dues hegemonies.
Massa catalana per al món socialista. Massa poc convergent per ser catalana.
Rufián reb dels dos costats perquè representa la possibilitat de trencar aquesta dicotomia. Però al pare no se’l toca.
Els socialistes governen com un partit d’ordre però encara porten la jaqueta de pana mental de Felipe González.
Els comuns recolzen tot el que surti dels socialistes per no veure que fins i tot la dreta catalana és més progessista que l’española.