Roger

27. Mediterràniament. International Relations.

[Roger @rogermonty23]

Perquè és amb la música que ens expressem quan ja no tenim paraules.

[Roger @rogermonty23]

@ElPetitMaracana @Boncopdefail Però la pregunta que necessitem fer-te és la següent: què collons t'importa el que fagi el nano si ja l'hem venut?? Aleshores, encara més mèrit té la seva venta, no? Abraçada

[Toni Florido @toni_florido]

2/2

Aquesta és la clau per entendre la naturalesa del palestinisme contemporani a casa nostra. No és només solidaritat amb un poble oprimit, ni un simple desig de pau. És l’adhesió identitària a una causa que es presenta com a radicalment justa i que converteix Israel en l’epítom absolut del mal. Això permet una gratificant simplificació del món: hi ha víctimes perfectes i botxins absoluts; hi ha bons sense ombres i dolents sense matisos. En aquest esquema, qualsevol apel·lació al reconeixement mutu, a les concessions recíproques o a la complexitat històrica sona sospitosa, gairebé traïdora.

El concert del Sant Jordi, en aquest sentit, va ser pedagògic. No per allò que pugui haver aportat a la fi del conflicte —que és pràcticament res—, sinó pel que revela sobre nosaltres. Ens mostra una societat que necessita causes grandiloqüents per sentir-se moralment viva, encara que aquestes causes estiguin molt lluny i siguin molt més opaques del que estem disposats a admetre. Ens mostra també unes institucions i uns mitjans públics encantats d’embolcallar-se amb eslògans de pau mentre donen cobertura, recursos i legitimitat a un radicalisme subvencionat que banalitza la memòria de la Xoà.

Els milers d’assistents al concert probablement van sortir del recinte amb una sensació intensa de benestar: havien cantat, havien plorat, s’havien abraçat i, sobretot, s’havien confirmat a si mateixos que eren al costat correcte de la història. És possible que aquesta alegria subjectiva sigui l’únic objectiu real d’actes com aquest. El drama és que, mentre aquí celebrem la nostra superioritat moral a ritme de pop, al terreny on el conflicte és real les posicions es fossilitzen, la desconfiança creix i els interlocutors moderats queden esborrats per la lògica del tot o res.

Dir que el concert del Palau Sant Jordi era “per Palestina” és, com a mínim, imprecís. Va ser, sobretot, per als palestinistes catalans: per reafirmar-los en la seva identitat i en el seu relat. No va ser pro-pau, perquè no va reconèixer l’altra part ni va adreçar-se a ella amb voluntat d’entesa. Tampoc no va ser un pas cap a la solució del conflicte; com a molt, va ser un pas més en la seva mitificació. I potser és precisament això el que hauria de començar a incomodar-nos. Quan la nostra solidaritat es converteix en espectacle, el risc més gran és que el dolor dels altres no sigui més que l’escenari on representem la nostra pròpia bondat.

[Toni Florido @toni_florido]

El Palau Sant Jordi es va omplir fins dalt per un gran concert "solidari" per Palestina. Una trentena d’artistes, pantalles gegants, il·luminació impecable i milers de mòbils enlaire van convertir el que s’anunciava com una crida contra un “genocidi” en una festa d’autoafirmació política. La imatge més precisa del que avui podem anomenar palestinisme: una identitat moral de consum intern, pensada sobretot per fer sentir bé els qui la mostren. Que aquest macroespectacle hagi comptat amb el suport entusiasta de les principals institucions del país i amb la retransmissió de les televisions públiques —alineades amb l’agenda del PSC i dels Comuns— mostra fins a quin punt el discurs més radical sobre el conflicte s’ha convertit en política oficial subvencionada.

Hi ha una dissonància difícil de dissimular. Si el que passa a Gaza és, tal com repeteixen els organitzadors, un genocidi, ¿quin sentit té respondre-hi amb un macroesdeveniment gairebé eufòric, beneït i amplificat per les mateixes estructures públiques que haurien de preservar un mínim de prudència institucional? El genocidi, en el nostre imaginari, s’associa al dol, al silenci, a la gravetat extrema; no pas a la catarsi d’un festival amb estrelles del pop, aparicions sorpresa i ovacions d’estadi. Convertir el patiment aliè en banda sonora per a la pròpia satisfacció moral és una forma subtil d’estetitzar la tragèdia: l’horror llunyà esdevé escenografia còmoda per a les emocions dels d’aquí.

La tria de la data afegeix una capa suplementària d’incomoditat. El concert s’ha celebrat la mateixa setmana en què el món commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, instaurat per recordar l’extermini sistemàtic de sis milions de jueus europeus. Organitzar en aquests dies una gran festa polititzada on es criminalitza l’únic estat jueu i es glorifiquen figures vinculades a la violència contra civils no és només una frivolitat: és una apropiació de simbolisme i una banalització de la Xoà. L’efecte és un insult a la memòria de les víctimes, substituint el record del seu extermini per un relat en què els jueus tornen a aparèixer col·lectivament al banc dels acusats.

El missatge central de l’acte tampoc no era la pau, sinó la victòria d’una causa. Ho delata la selecció dels símbols. En un dels moments més comentats de la nit, la pantalla va projectar el rostre i les mans emmanillades de Marwan Barghouti, líder de Fatah condemnat per múltiples assassinats i per dirigir una xarxa d’atacs durant la segona Intifada. No es tracta d’un mediador, ni d’un defensor de la no-violència, sinó d’un símbol de “resistència armada”. Presentar-lo com a figura heroica en un context que es ven com a “humanitari” trenca qualsevol pretensió de neutralitat moral. ¿Què se li està dient, exactament, a Israel i al món, quan es glorifica com a màrtir un dirigent condemnat per delictes de sang?

La resposta implícita és clara: no es reclama tant la pau com la legitimitat d’un projecte polític que nega la continuïtat d’Israel. L’eslògan “Del riu al mar”, omnipresent en l’univers palestinista, no descriu un escenari de convivència entre dos estats sinó la substitució de l’únic estat jueu per una altra realitat nacional. Darrere la retòrica de drets humans, el que s’afirma és un horitzó de guerra total: un futur on Israel, tal com existeix avui, deixaria d’existir. La pau no és l’objectiu; l’objectiu és eliminar Israel, esborrar el poble jueu de la regió i, si pot ser, reescriure també la seva memòria històrica, començant per la de l’Holocaust.

1/2

[Roger @rogermonty23]

@Raggiomoral A mi solo me gusta la de Mio Cristo, sobretodo el final. Poco o nada mas

[Roger @rogermonty23]

Estirada reglamentaria de Lewan a Lamine

[Roger @rogermonty23]

@CarlesGuardia @BaraGirls1 Amb tot el respecte eh, pero com pretens que negociem un fitxatge amb un club que no te necessitat de vendre, el qual l'han fet el jugador mes ben pagat de la premier league i que ha renovat fins 2034. La vida no es el fifa. Abraçada

[Roger @rogermonty23]

@cafedidees_rtve @solerlecha Ja que portem a roncero a parlar del real madrid, quin convidat ve dema a parlar del
Barça dieu?

[Roger @rogermonty23]

@FraJeremies M'encantava tot el que tuitejaves, fins que ara veig que no només no valores una societat democràtica que es defensa amb urpes i dents (com hauriem de ser i fer nosaltres, enmirallar-nos) sino que l'ataques ficant-la al mateix sac.
Pagarem molt car això de girar la cara a Israel

[Roger @rogermonty23]

@Morlon__Brondo @Boncopdefail Tremenda fumada t'has fotut jajaja ni que fos això el modo carrera tu

[Roger @rogermonty23]

@MarcMayola @ZigaZagaFCB Com veus que aquest 9+11 sigui Jonathan David?

[FC Barcelona @FCBarcelona_cat]

El FC Barcelona desitja al nou Pontífex Lleó XIV un papat ple de pau i entesa al món

[FC Barcelona @FCBarcelona_cat]

💙 1899 - 2024
❤️ Volem la pilota

[Roger @rogermonty23]

@lluis7bou I qui l'ha fitxat també, oi?

[Roger @rogermonty23]

@belmon9 @FoukseikFcb Sense dubte. Seria un error garrafal no fer-ho

[Roger @rogermonty23]

@linea_d_cal Històric

[Roger @rogermonty23]

@Boncopdefail I espera a escoltar la gran reflexió tecnicotàctica del Minguella... analista premium

[Roger @rogermonty23]

@cdn1899 @NitMauri Pero que...?

[Roger @rogermonty23]

@Boncopdefail Fitxarem a Isak. Apunta-ho

[Josep Bobé @josepbobe]

Crec que el que s’ha vist aquestes darreres setmanes al voltant del FC Barcelona, i des de tots els estaments, no s’havia vist encara mai. I mira que se n’han vist de tots colors.

Un breu anàlisi i una qüestiò i interrogant final

[Roger @rogermonty23]

@BobPopVeTV @BobPopVeTV no volem racistes a casa nostra. Marxa abans que t'haguem de fer fora. Abraçada