Aquest dilluns, 27 de juliol, es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I, que és enterrat a Poblet. Aquests dies se succeeixen els homenatges i les activitats en record del rei, com el que va fer ahir la Muixeranga de la Marina Alta
El doble estàndard.
Hi ha una cosa que em preocupa més que la incompetència: el doble estàndard.
Fa unes setmanes, milers d’estudiants van denunciar que l’examen de Matemàtiques de la PAU estava mal dissenyat. Les dades eren demolidores: la nota mitjana va caure prop de dos punts, la pitjor dels últims tretze anys. Professors, alumnes i experts coincidien que l’examen era excessivament llarg i que un sol error impedia resoldre la resta dels exercicis.
La resposta del Govern? Silenci. Un comitè d’experts. I els 2.500 alumnes afectats, que aquest any poden veure compromès l’accés a la universitat, que s’espavilin.
Avui sabem que Catalunya no tindrà resultats vàlids a les proves PISA després que s’hagin detectat presumptes irregularitats en la selecció dels alumnes participants. Aquesta vegada, però, la reacció és immediata: explicacions, compromisos i mesures.
Aquí hi ha el doble estàndard.
Quan l’error perjudica els ciutadans, no passa res. Quan perjudica el Govern, tot són presses.
El problema no és només la mala gestió. És una cultura política que només assumeix responsabilitats quan està en joc la seva pròpia imatge.
Ho vam veure també a Mataró: un veí arregla un carrer abandonat per l’Ajuntament i qui acaba rebent la reprimenda és el ciutadà, no l’administració que havia incomplert la seva obligació.
Això és el que hauríem de deixar de normalitzar.
La funció pública no consisteix a donar lliçons de moral. Consisteix a assumir responsabilitats. I avui, massa sovint, els ciutadans paguen els errors de l’Administració mentre l’Administració només corre quan el perjudicat és ella mateixa.
Perquè s'ho apuntin els altres cossos, com els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, la Policia Nacional, etc.
Els catalans estem orgullosos del Cos de Bombers.
Guardiola, y muchos jugadores catalanes y vascos, juegan con la selección obligados bajo amenaza y coacción.
El estado español es el único de Europa que obliga a sus jugadores a acudir a la selección bajo pena de suspensión federativa sin poder jugar con sus clubes.
L’anomenat “conflicte català” té la trascendència global q tindria una merda. Els contactes professionals que tinc a l’estranger m’estan desitjant sort pel partit d’avui. Si mai van ser conscients que els catalans no erem espanya, avui ho han oblidat.
Gràcies per tant, Junts, ER
Les dades són brutals.
Catalunya aporta el 19% del PIB de l’Estat, té el 17% de la població i rep el 8,6% de la inversió executada.
Amb els pressupostos prorrogats de 2023, l’Estat ha executat el 58% del que havia promès.
Amb un dèficit fiscal de 22.000 milions d’€/any.
!!!
Canten victòria per aquesta llei
Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
Independentistes, diuen.
La premsa internacional, que sempre diu les coses com són, considera la sentència del TJUE sobre l’amnistia “una victòria de Sánchez i els seus aliats”.
Si sou aliats de Sánchez, felicitats. Els independentistes, sempre volem que Espanya perdi, tant als tribunals com al mundial.
En Barcelona, dos comunidades de inmigrantes, la argentina 🇦🇷 y la española 🇪🇸 celebran la victoria de su selección.
Entretanto, los catalanes no tenemos selección porque España no lo permite.
La solución: independencia.
N'hi ha que ja parlen de rellançar la campanya per les seleccions catalanes. Una altra excusa per perdre el temps en reivindicacions impossibles mentre es deixa de banda la feina difícil i urgent però factible: recatalanitzar Catalunya, via educació i mitjans de comunicació.
És una paradoxa monumental i una vergonya històrica: l'escola catalana plora el 1714 com un drama identitari, però amaga el motiu real pel qual es va lluitar. Estudiem la derrota militar de memòria, però buidem de contingut el caràcter revolucionari de les Constitucions de Catalunya desde 1283. Sabem qui va guanyar, però l'alumnat no té ni idea de què vam perdre exactament:👇
El motiu principal té un nom clar: la tirania de la Selectivitat. El currículum oficial d'Història a Segon de Batxillerat està dissenyat per anar a pinyó fix a partir de 1808. El segle XVIII es despatxa corrents les primeres dues setmanes de curs com un simple tràmit d'introducció. Es diu de passada que Felip V va abolir les lleis pròpies, d'acord, l'alumnat ho apunta per aprovar l'examen, de pressa i corrents, però mai es llegeix la lletra petita d'aquells textos. Els estudiants surten de l'institut sense saber que amb la Nova Planta van desaparèixer drets liberals com la inviolabilitat del domicili, el secret postal o el principi de legalitat constitucional del Poc Valdria.
Però el segon motiu és encara pitjor: el complex d'inferioritat i la visió centralista de la història de l'educació. Ens han colonitzat el cap amb el relat jacobí que diu que els drets individuals es van inventar a París el 1789 amb la Revolució Francesa. Com que el pactisme català va néixer a l'Edat Mitjana, el sistema educatiu el despatxa amb desdeny com una simple estructura feudal de l'Antic Règim, ignorant que el nostre model constitucional parlamentari controlava desde 1283 els abusos de l'estat i el poder del monarca molt abans que existís la declaració de drets francesa o la constitució americana.
El resultat és desastrós. Generem estudiants que enfoquen la història de la terra des de la pura emotivitat bèl·lica, però completament analfabets respecte a la nostra pròpia tradició jurídica i del dret públic. Felip V ens va esborrar les Constitucions per la força de les armes el 1714, i avui dia les estem esborrant nosaltres mateixos de les aules per pura inèrcia de les PAU i un disseny curricular nefast. Menys plorar les derrotes i més ensenyar la modernitat de la història que ens van robar. 🤯
#Educació #Història #Pactisme #Constitucions
Aquestes declaracions no només són falses, sinó que són inèdites a Europa. Cap país diu que “hi ha massa bosc”, o que “el bosc està brut” (excepte si hi ha deixalles dins). El que cal, en tot cas, és una gestió amb criteris científics, preventius i econòmics (tots tres i sense excloure’n cap).
Això no s'acabarà sense repartir hòsties i denúncies als jutjats, totes dues coses són indispensables. Morro fort, roc a la faixa, escamots, conflicte visible. Si segueix sortint de franc, anira a més.
Oriol Junqueras: "Catalunya no es pot permetre llençar per la borda 4.700M€". Senyor Junqueras, no sigui demagog. On és el "Concert Econòmic com el País Basc" que prometia? On és? El que Catalunya no es pot permetre és que li robin 22.000M€ anuals... i aguantar tanta barra!
1. Aquests dies molts centres educatius estan configurant els grups del curs vinent. Si dispersen els alumnes catalanoparlants entre totes les classes, els condemnen a tornar a ser una minoria lingüística i el castellà s'imposarà, com sempre.
La reflexió no és pagar peatges i col·lapsar altres carreteres sinó per què no tenim les infraestructures necessàries per assumir la mobilitat del país. La resposta és Espanya.
El TN de @som3cat (TV3) qualificant el català de "llengua cooficial".
No cal que ens minoritzin de fora, ja ho fem nosaltres mateixos, @Toni_Cruanyes .
Perquè entengueu la resolució grotesca del TEDH a la demanda dels pares de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar per impedir la imposició d'un 25% de castellà a les aules.
La jutgessa espanyola, propera a l'extrema dreta, María Elósegui és una de les magistrades del TEDH.