If you want to get rich quickly, the biggest factor is luck.
If you want to get rich eventually, the biggest factor is consistency.
(Brain Food by Farnam Street)
La política barcelonina té un sentit de l’humor peculiar.
Aquest cap de setmana, en Jordi Martí Galbís ha guanyat les primàries de Junts i serà el candidat a l’alcaldia de Barcelona. I, de sobte, molts han recordat unes altres primàries. Les del PSC. Les que fa més d’una dècada van enfrontar Jaume Collboni amb un altre Jordi Martí, no Galbís sino Grau, representant de l’ànima més catalanista i maragallista del PSC.
Aquell procés mai no va acabar de pair-se del tot. No perquè Collboni guanyés. En democràcia algú ha de guanyar. El problema és que una part important dels militants i simpatitzants va sortir amb la sensació que el procés no havia estat net.
Durant aquelles setmanes es van produir episodis que encara avui formen part de la memòria política de Barcelona. Mobilitzacions de votants d’última hora. Participacions inesperades en determinats barris. Denúncies internes. Acusacions creuades. I sobretot una pregunta que mai no va obtenir una resposta prou convincent: Fins a quin punt aquelles primàries van ser una expressió lliure de la voluntat de les bases del PSC i fins a quin punt van estar condicionades per les estructures de poder del partit, que apostava fortament pel candidat oficialista, el més fotogènic Jaume Collboni?
El cas més comentat va ser el del Raval. Molts testimonis van explicar l’arribada de grups de votants que aparentment tenien una vinculació mínima amb el debat polític que s’estava produint. Mai no s’ha acreditat cap delicte ni cap compra de vots. Però les sospites van existir. I quan unes primàries deixen darrere seu més preguntes que respostes, el dany polític ja està fet.
El problema no és només el que va passar o va deixar de passar. El problema és que la política moderna exigeix estàndards de transparència molt més elevats. No n’hi ha prou amb guanyar. Cal que tothom tingui la certesa que s’ha guanyat netament. El Sr Collboni mai ha donat explicacions del cas. Al meu parer, cosa greu. Sempre podrà alegar desconeixement (“yo no sabía nada, señoría”), excusa tristament habitual en certa classe política.
Ara la història torna a posar Jaume Collboni davant d’un altre Jordi Martí. Aquesta vegada no dins del mateix partit, sinó davant de tota la ciutat. I potser és una bona oportunitat per recordar que la confiança democràtica és un patrimoni fràgil. Es construeix amb anys de credibilitat i es pot perdre en una sola votació envoltada de dubtes.
Barcelona necessita un debat sobre habitatge, seguretat, prosperitat i futur. Però també necessita una cultura política on les victòries siguin indiscutibles i on ningú pugui preguntar-se, deu anys després, si les regles del joc van ser exactament les mateixes per a tothom.
De pactes contra natura (Colau i Sirera) en parlaré un altre dia.
Bona Diada de Sant Joan a tothom!
Catalunya sembla un galliner
«Els éssers humans estem acostumats a un clima, a un entorn, a una dieta, a una llengua, a una cultura… i barrejar-nos tant ens desequilibra»
@elnacionalcat
https://t.co/w2yXmtBhBX
Pido a Collboni que presente el reglamento de uso de las pistolas Taser para la Guardia Urbana y a Junts que rectifique su posición y apoye su aprobación. #GuardiaUrbanaEnSerio https://t.co/vnVJ8n0qVX
Sergi Sabrià (ERC), el de l'estructura "B", com a director en comunicació estratègica i política de l'empresa Thinking Heads, fundador de la qual és qui ens titllava de terroristes per votar. Administrador de Gate Center, que ha fet transferències per treballs a Zapatero.
Eduard Voltas (ERC) director de la revista Time Out. Amb multitud de subvencions per projecte a dit. Vinculat a l'elaboració d'informes per al voltant de Zapatero.
David Bassa (ERC), de portar els informatius de TV3 a dirigir i censurar documentals com" alerta inundable" a TV3.
Marc Colomer (ERC) de l'agència catalana de notícies a cap de comunicació d'ER. Un dels màxims implicats en la trama "B".
Abacus, Oriol Soler (ERC), es va convertir en cinquè grup que més diners va rebre el 2023 per la publicitat de les seves campanyes institucionals. Que te com a director general adjunt un dirigent del PSOE.
Elisabet Burreda, presidenta del grup Barnils. Cap de comunicació de Pere Aragonès.
Saps on treballava abans? De la mà de Campuzano a drets socials, DGAIA.
Tots d'ERC, tots signant un manifest per atacar a algú determinat, lligats de manera directa o indirecta a la "b" d'ERC, l’esquerra dels cartells d'alzheimer, amb drets socials i la DGAIA, regats amb milers de diners públics, en subvencions a projectes a dit i vinculats directament amb Zapatero
Sempre els mateixos noms.
Sempre el mateix ecosistema polític...
Fa molta, molta pudoreta tot plegat!
Esta tarde pelea en la calle entre delincuentes marroquís con muchos antecedentes policiales. Se pelean entre ellos, uno de ellos acaba herido grave y otro en búsqueda por Mossos. Conozco a muchísimos marroquíes y son buena gente que ha venido a trabajar, que son la mayoría, pero negar que tenemos un problema de seguridad con gentuza de ese país que está entrando en España, es cerrar los ojos a la realidad. Legalizar a esta gente es una grave irresponsabilidad que ya estamos sufriendo. En #Badalona seguimos trabajando
Mentre tingui un altaveu continuaré parlant del cas DGAIA, perquè aquí l'escàndol és doble: la pèrdua de 167 milions i que tota la classe política ho hagi volgut tapar. I sovint amb arguments moralistes! https://t.co/plbOxpRNO9
@elmonarac1@Sergi_Ambudio@CunilleraTeresa de vergonya aliena. Votem tots a veure si volem les 35h de l'adm. Recodem la noticia del funcionari del Sepe expedientat per atendre sense cita previa.
Es queixen que els candidats de Junts són del Barri de Sarrià però no que Évole i Gabriel tinguin una mansió en una de les urbanitzacions més cares de Catalunya.
És que tenen els collons quadrats 😂
⚠️ACTUALIZACIÓN PERRO PERDIDO #Tona ⚠️
Parece que ha aparecido el dueño. Lo esteban buscando se llama DICK. Desapareció en #LaGarrotxa, a más de 70 km. Se procede a localizarlo para su rescate.
Seguiremos el proceso.
Gracias a tod@s por la difusión
👏👏👏
#XarxaBarcelonaTrobats
Avui a @elnacionalcat torno a preguntar-me on són els 167 milions de la DGAIA, el gran piló de fems que empudega tota la legislatura, i que els nostres polítics (i els mitjans afins) han volgut ignorar. https://t.co/wkt7r9eVbK
La indústria europea no ha mort: la han matat, obligant a cadascuna de les fàbriques a pagar milions d'euros anuals (sovint entre 50% i 150% del benefici promig) en multes per CO2, que els productes importats de fora d'Europa no paguen.
Barcelona no puede permitirse perder su identidad. Collboni exige retirar el histórico rótulo de la Bodega Fermín, en La Barceloneta. Hemos pedido paralizar la actuación y protegerlo. Urge proteger el patrimonio que sigue haciendo reconocibles a nuestros barrios.
La dona d'en Puigdemont cobra 7000 euros mensuals per sortir en antena 6 hores al mes, en un programa que té 250 espectadors per emissió.
El contracte el va renovar el govern Illa dos dies després de reunir-se amb Puigdemont a Waterloo.
És escandalós q algú encara se'ls cregui.
Entro a recordar que, els mateixos que surten a donar lliçons de moralitat, en seu parlamentària i posen el crit al cel, quan els diuen quatre veritats, són els mateixos, que callaven i miraven, cap a l’altra banda, mentre abusaven de sis menors, en un centre de Castelldans, tutelats per la Generalitat.
Davant l'Alba, una nena de 5 anys, que ingressava molt greu en un hospital amb seqüeles irreversibles per una pallissa rebuda, tutelada per la generalitat.
Davant un nen amb discapacitat violat repetidament, que va patir cinc agressions sexuals, quatre de les quals amb penetració, tutelat per la Generalitat.
Davant 26 nens explotats sexualment, tutelats per la generalitat.
Davant una menor d'11 anys que va rebre abusos sexuals, tutelat per la generalitat.
Davant una menor de 12 anys que era oferida a través d'aplicacions de cites perquè altres adults la violessin, tutelada per la generalitat.
...
Callats, en silenci, amb desenes i desenes de menors, patint violacions, abusos i agressions sexuals, tots ells, tutelats per la generalitat.
Que no se us oblidi!
Són d'un cinisme descomunal.