Ja es pot sentir arreu el senzill 'Macrofestival', que arriba acompanyat d'un incisiu videoclip de l'Abril Martí. Produït per en @colomomusica, amb les sospitoses habituals i guitarrot d'en Vidal Soler. He pagat per veure The Cure en una tele gegant.
No toquem hores ni quarts. Ja es pot sentir arreu el senzill 'Romanço de Rodalies', que arriba acompanyat d'un fidedigne videoclip de l'Abril Martí. Produït per en @colomomusica amb els sospitosos habituals i en Vidal Soler al banjo: https://t.co/p34F5l3r6w @bankrobberbcn
Ja es pot sentir arreu el 'Romanço de la Rambla de Poio': una crònica indignada del desastre de l’Horta, plany de germanor amb les víctimes de la riuada i un clam contra el mal govern. Produït i mesclat per en @colomomusica i gravat pel septet habitual: https://t.co/xqVJOTy4EQ
Amb el dol per la tragèdia de València encara recent, hem parit el 'Romanço de la Rambla de Poio' i dimarts es publica. La crònica indignada del desastre, que vol ser un plany de germanor amb les víctimes de la riuada i alhora un clam contra el mal govern: https://t.co/ivDTVdvH23
El grup segueix bastint el seu singular pont entre punk-rock garatger, sons d’arrel i cançó de taverna. @SomFetus@bankrobberbcn https://t.co/Skwv6I98M7 https://t.co/n3jfMcBkXv
🎸 Els festivals de música són estupendes maquinàries per blanquejar els expedients sinistres d’algunes empreses.
👉 Quina relació hi ha entre els festivals de música i el genocidi de Gaza?
https://t.co/8sx3R306Pf
Em contaren la història, cal que s'entengui bé,
La d'un poble de dol fent cridòria al carrer,
Per Durruti, Macià i Verdaguer.
Ja es pot descobrir arreu el nou senzill fetal, que arriba acompanyat d'un solemne videoclip d'en @JepJorba:
https://t.co/wgEgX7N6r2
Amb la mort del poeta, la Rambla feia por i goig,
per plorar Mossèn Cinto al comiat més grandiós,
fou el juny de l’any 1902.
Vet aquí la darrera píndola divulgativa de la mà de l'@albertbotran per contextualitzar el senzill que publiquem d’aquí unes hores, dimarts u d’octubre!
«Renunciarem a tot menys a la victòria», deia Durruti fent front comú contra el feixisme. Morí combatent l’enemic i Barcelona s’omplí per acomiadar el mite. 2a píndola divulgativa de la mà d’@albertbotran des del Cementiri de Montjuïc contextualitzant el senzill que surt dimarts.
Això de la gran xefla d’hivern del 12 de desembre a la @Sala_Apolo de Barcelona es va omplint vertiginosament, tu. És sabut que es farà ben grossa i no val a badar, parròquia: https://t.co/QH9pCuQvHy
El dia que morí l'Avi, commoció popular. Un dolor extraordinari va desfermar com a símbol a Francesc Macià. 3a píndola divulgativa de la mà d'@albertbotran des del Cementiri de Montjuïc per contextualitzar el senzill que publiquem dimarts, darrer avançament del nou disc fetal.
Durruti, Macià i Verdaguer: vet aquí la píndola introductòria que explica el perquè de la peça. Totes aniran càrrec de l'@albertbotran, historiador que ens va brindar la idea per fer la cançó. Informa des del Cementiri de Montjuïc de Barcelona, que acull les tombes de tots tres.
A més de cantar al bon vi i a les xefles, també soms de fer-ho a la memòria històrica. Per això, quan l’@albertbotran ens va explicar que els funerals de Durruti, Macià i Verdaguer van ser els més massius que s’han vist mai al país, ens va venir molt bé fer-ne una cançó.
I de tot el mal que fan els llops, ja només en poden viure els corbs. El ‘Clam dels ocells’, nou avançament del disc ‘Càntir nou fa aigua fresca’, ja es pot sentir arreu. Vet aquí un videoclip d’en @JepJorba amb imatges d’en Xevi Codolà. Au, va! https://t.co/6tw2t8PzZ3