Gràcies Pau per aquesta lliçó de vida, tant de bo els oncòlegs haguesin tractat a l’Ana la meitat de bé que et varen tractar a tu per ser qui eres #EsoQueTúMeDas
Continuo...Bona gent també al Duran i Reinals persones sensibles i amb una paciència infinita amb l'Ana i també amb mi, que no sempre amb bones maneres em queixava del lamentable estat del menjar que ens donaven, sobretot al Trueta.
M'agradaria pensar que altres malalts són ben atesos i que els familiars reben l'escalf que necessiten.L'Ana no s'ho mereixia. @OncolligaCAT@sindicdegreuges
era jo que li deia al doctor que pot ser que li baixes la dosis i ell "d'acord", " ho podem provar". I l'Ana no es recuperava.En aquell llit del Trueta també hi passaven infermeres i auxiliars que ens ajudaven a passar aquell calvari. Personal sanitari amb un tracte exquisit,humà
PER QUÈ LA VAU FER PATIR TANT.
NO HI HA DRET DOCTORA.
Li envio aquest correu Doctora M. per fer-li saber que l'Ana, la meva dona i la mare de les meves dues filles, va morir el 2 de desembre. Se'n recorda de l'Ana?
Va començar a patir i jo a preguntar. Apareix un altre doctor B. a les meves preguntes unes respostes fredes i distants. "Tot és normal" em deia. "Està en bones mans" em repetia.Seguien les sessions i l'Ana cada vegada pitjor,