Caram, @gencat, us hi heu lluït:
⛔️en la que ✅EN QUÈ / EN LA QUAL
⛔️Per últim ✅PER ACABAR / FINALMENT
⛔️si teniu el correu en el mateix ✅SI HI TENIU EL CORREU
⛔️Tens a la teva ✅TENIU A LA VOSTRA
Quan superem aquesta fase, mirarem com evitar repeticions.
(Gràcies, @CuinaAlcor)
Més català de plàstic, amics:
—Disposar de temps▶️ TENIR TEMPS
—Trobar-se ubicat a ▶️ ÉSSER A
—Donar resposta a ▶️ RESPONDRE A
—En finalitzar l’acte ▶️ QUAN S’ACABI L’ACTE
—Amb l’arribada de l’hivern ▶️ QUAN ARRIBA L’HIVERN
—De difícil solució ▶️ DE MAL RESOLDRE
In Turkish, the bird known as a “turkey” is called hindi, meaning “from India.” In India, however, it’s referred to as “Peru.” In Arabic, it’s called the “Greek chicken,” while in Greek it’s known as the “French chicken,” and in French, the “Indian chicken.” Despite the variety of names, the bird is native to none of these regions.
The unusual naming history goes back to the 16th century, when European explorers first came across turkeys in the Americas. At the time, global trade routes were still poorly understood, and merchants often misidentified exotic animals and goods as they moved between continents.
Because of this confusion, Europeans frequently mixed up the turkey with other birds such as guinea fowl from Africa or species traded through the Ottoman Empire. As the bird spread across Eurasia, each culture linked it to a different “foreign” origin based on their own trade connections and assumptions.
The end result is a kind of linguistic chain reaction. English speakers associated it with Turkey, Turks linked it to India, the French tied it to India as well, Arabs connected it to Greece, Greeks to France, and Portuguese speakers to Peru.
In the end, a single North American bird ended up carrying a whole map of mistaken identities across several continents.
"...remolcar el llaüt ple de sellons, argoletes, cossis i pitances"
Camí de sirga
"Una de les millors novel·les en català". Montserrat Roig
"Un enlluernament de llengua" Jaume Cabré
"La llengua hi llisca com antics llaüts"
Isidor Cònsul
Jesús Moncada va morir el 13 juny 2005
Per a veure clar que la subordinada havia d'anar en subjuntiu, canviem-hi la persona:
—Escriviu un text en què ES DESCRIGUI... (no "es descriu")
—Escriviu un text en què HI HAGI proves que
—Escriviu un text en què SIGUI evident que
—Escriviu un text en què ES TINGUI present que
És la realitat d'una colonia: prohibir l'estelada, expulsar els cantaires i regar l'acte amb milions d'euros públics; alhora que no funcionen els trens, els serveis públics (educaciò, sanitat...) en plena decadència; cada vegada tot està més car (habitatge, alimentació, aigua, energia...) i els salaris s'han congelat; la precarietat i la pobresa van en augment, mentre els de sempre continuen apostant per un model que empobreix el país (massificació turística i de porcs)
👉 Un país que es va fonent entre els nostres dits! Cal tornar al camí de la lluita #Independència
EL MAL EDUCAT DE L’IMPERI
Hi ha una escena que molts catalans de Twitter coneixem massa bé. Escrius una reflexió en català, des d’una experiència catalana, sobre coses que ens passen com a catalans, i apareix el de sempre en castellà, maleducat, inflat, amb quatre tòpics i una seguretat que no saps si fa ràbia o vergonya aliena.
No ve a parlar. Ve a entrar. Ve a embrutar la conversa. Ve a demostrar que no ha entès res, però que això no li impedeix posar-se a repartir lliçons. Aquesta és la part grotesca. Gent que no capta ni el context, ni el dolor, ni la llengua emocional del que s’està dient, però apareix igualment amb aquell aire de funcionari moral de l’imperi.
I sí, la sensació que et queda és aquesta. Però aquest ara d’on surt. Què collons hi pinta aquí. No perquè no pugui llegir o respondre, sinó perquè entra com qui es pensa que qualsevol espai català és territori disponible per fer-hi soroll. No hi entra amb respecte. Hi entra amb dret de pas. Amb aquella naturalitat tan seva de qui sempre ha viscut pensant que el seu marc és el normal i que el nostre és una nosa.
No és només idioma. Que no ens prenguin per imbècils. És el paquet sencer. La llengua, el to, la suficiència, la caricatura, el menyspreu, la incapacitat absoluta d’imaginar que potser hi ha converses catalanes on ells no són el centre. I això els descol·loca. Per això entren fent el burro. Perquè noten un espai que no controlen i els cou.
Aquesta gent sovint no respon al que has escrit. Respon al català que necessita tenir al cap per poder menysprear-lo. Si parles de llengua, ja ets un fanàtic. Si parles de nació, ja ets un supremacista. Si expliques una sensació de despossessió, ja fas victimisme. Tot els arriba passat pel mateix filtre brut, perquè no venen a entendre res. Venen a mantenir el seu ordre mental.
I el més pesat és que ni tan sols s’adonen de com es delaten. Es pensen que estan fent una rèplica brillant i en realitat només ensenyen la pota. Ensenyen la vella pulsió de manar dins d’un espai que no és seu. Ensenyen que el català, quan no demana permís, els molesta. Ensenyen que una conversa entre catalans els sembla una provocació si no els deixa posar-hi la bota al mig.
Per això molts catalans ho vivim com una intromissió. No com una discrepància. Una discrepància té una mica de terra compartida. Això és una altra cosa. És algú entrant de mala manera en una conversa que no entén, amb una llengua que imposa més que no pas ofereix, i amb un to que diu molt més que les paraules.
I potser està bé dir-ho clar, encara que faci lleig. Quan feu això, no esteu desmuntant cap nacionalisme català. Esteu confirmant-lo. Cada entrada maleducada, cada comentari en castellà fent-se el gall enmig d’una reflexió catalana, cada menyspreu fora de lloc, només recorda una cosa.
👇
Que la dominació nacional no sempre necessita policies, jutges o decrets. De vegades en té prou amb un imbècil convençut que encara pot entrar a casa teva amb les sabates brutes.
Ep:
✅FER BONA CARA⛔️posar bona cara
✅FER CALLAR⛔️acallar
✅FA PER A TU⛔️va amb tu
✅FER EL PRÉSSEC⛔️fer el primo
✅FER ELS ULLS GROSSOS⛔️fer la vista grossa
✅FER GUST DE⛔️fer gust a
✅FER L'EFECTE⛔️donar la impressió
✅FER L'ORNI (o EL DESENTÈS, o EL PAGÈS)⛔️fer-se el suec
#Avuifa 100 anys que va morir l'arquitecte català Antoni Gaudí (n. 1852).
Catalanista militant, quan Alfons XIII visità la Sagrada Família Gaudí es negà a parlar-li en castellà i només li va parlar en català —acció que repetí amb altres personalitats.
🌟https://t.co/ysudS9q8Pc
Com collons obligues a un ramader a matar totes les seves vaques mentre alhora reconeixes que són sanes i permets vendre la carn.
Reputissima Espanya i recontraputissima gestorialitat.
"Si loco y catalanista el cura, peor el arquitecto."
—anònim espanyolot, 1924
#Taldiacomabansdahir de 1845 va néixer Jacint Verdaguer, mite de les lletres catalanes i company d'excursions de Gaudí. Com i quan es van conèixer aquests dos? i per què l'arquitecte fou "peor"? Fil 📜
Ep!
—Volen *acallar les veus discrepants → FER CALLAR
—A la feina, ja li *agafaràs el tranquillo → JA LA DOMINARÀS, AGAFARÀS LA TRAÇA
—Ho toquem *de refiló → DE PASSADA, D’ESQUITLLADA
—Se n’ha cruspits tres *de tiron → D’UNA TIRADA, DE PATAC