Estic profundament emocionat: avui a La Tarda de @CatalunyaRadio de @fgarriga ha sonat un bocí d'un concert de Yo La Tengo inèdit (gravat als estudis de CAT ràdio al programa "El Soterrani"). Aquest programa es feia els dissabtes de 2 a 4AM del 1994 al 1998 amb l'Ignasi Julià, el David Talleda i el Xavier Escuder (t'estimo, Xavier, gràcies de tot cor): la sintonia era "I Guess I'm fallin in love) de The Velvet Underground. Els tres ens varen educar musicalment a tota una generació que teniem les orelles ben obertes a noves sonoritats. L'arxiu de Catalunya Ràdio és una joia. Lluitaré perquè hem deixin fotre ma i proposaré recuperar aquestes joies culturals perquè estiguin a l'abast de tothom. Visca El Soterrani! Visca la ràdio! Visca la cultura! ❤️
https://t.co/7GGOQ35cU0
Un tio que no té pebrots de demanar un informe per mirar de resoldre un problema amb unes pintures murals medievals t’està dient que arreglarà el tema dels trens.
El 45,9% de la població té alguna dificultat per arribar a final de mes, segons l'Enquesta de condicions de vida de l'INE de 2025.
Potser, només potser, el sector de l'oli hauria de valorar el risc (ara eteri, sentimental; demà, monetari) de desgastar la relació amb els seus consumidors. La confiança té límits.
Segons sembla, quan hi ha escassetat i els preus pugen, el consumidor ha d'acceptar que el preu de l'oli reflecteix les dificultats de producció, la sequera, els costos i la necessitat de remunerar justament el pagès, a qui tant estima.
Però quan hi ha abundància i els preus haurien de baixar, quan la relació de confiança es podria equilibrar, s'hi intervé per evitar que aquesta baixada es produeixi i que el consumidor, per un cop a la vida, senti que aquest esforç econòmic que va fer quan anaven mal dades i els preus de l'oli estaven disparats tingui contrapartides per ell en algun moment.
El consumidor ha d'entendre que el pagès necessita poder cobrir els costos de producció. Però què passa quan és el consumidor el que té dificultats per cobrir els seus?
No tot són flors i violes al @sitgesfestival. La Irene @ISolanich qüestiona alguns aspectes d'un festival que estima però que ha agafat una deriva terrorífica.
https://t.co/Y9VI1uwOp6
📢 Farts que quan feu una cerca a Google no us hi apareguin els resultats del @Viccionari?
➡️ Aneu a https://t.co/wHPBahNTmF i afegiu-hi com a font https://t.co/C4uLfAygaV
🧩 Aposteu pel diccionari lliure, de franc i en català!
Montenegro President: “Novak Djokovic is from Montenegro.”
Pope Leo XIV: “He’s Serbian.”
Montenegro President: “He also is very keen of Montenegro.”
Pope Leo XIV: “Okay.”
………….
L’ex alcaldessa Colau amb Carrizosa, que va ser diputat del desaparegut partit d’extrema dreta que li donà l’alcaldia, parlant d’extrema dreta com si fos una cosa aue els fos aliena…
RT si tú también has recibido veladas coacciones por WhatsApp del tipo "cuando estés en casa baja el edredón del armario y así ya lo tenemos a mano" después de que hayan caído cuatro gotas. RT si tú también vives con la Pol Pot del "hace frío", "cierra el balcón", "no pases tan rápido que generas aire frío", "dale un puntito a la calefacción", el agua caliente a la misma temperatura que los altos hornos de Vizcaya, trescientas mantitas pesetoneras en el sofá, con sudadera de capucha y las michetas del Sant Andreu dentro de la cama...
El Nacional ha donat per acabada la meva col·laboració per aquest tuit en castellà, destinat a una institució castellana que s'apropia de la història del país. Pots insultar en català als catalans, però als anuncians castellans, no. El conflicte s'ha de mantenir dins el gueto.
Acabo de llegir el titular: «Nou rècord de turisme: els estrangers gasten més que mai a Catalunya».
Els no estrangers també hem gastat més que mai aquest estiu perquè estem surfejant una onada d'inflació salvatge.
Una mica fins als pebrots del triomfalisme turístic franquista.
A Elx va ser un poli, però al dispensari és un metge, a l’aeroport un empleat de lloguer de cotxes i al jutjat un secretari. I el resultat és el mateix.