El cas no és que patim més o menys, les raons són diferents, però el patiment és generalitzat. Sí que és cert que la dificultat dels homes per expressar aquest patiment i buscar ajuda és un factor de risc important.
Sabeu qui lluita contra això, oi?
El feminisme 😌
Efectivament, els homes es suiciden més que les dones. Però aquestes dades s’inverteixen, pràcticament en la mateixa proporció, quan parlem d’intents de suicidi. La principal diferència radica en el mètode emprat. Homes, sovint, més violents. Dones, més revertibles.
Estadística molt incòmoda:
Al 2024 es van suïcidar 547 persones a tot Catalunya.
El 75% eren homes, amb majoria d'homes d'entre 40 i 55 anys.
Encara que no hi ha estadístiques sobre les causes, els factors que sovint hi estan associats són:
- ruptures de parella o divorci, conflictes familiars
- pressió econòmica o laboral
- pèrdua d’estatus professional
- menor tendència a buscar ajuda psicològica
Molts investigadors ho relacionen amb el que s’anomena “la crisi de mitjana edat masculina”, però sobretot amb l'acumulació de responsabilitats + poca xarxa emocional.
Ahir va ser el dia de la Dona, i està bé celebrar-lo.
Però crec que seria oportú obrir un nou debat:
Als homes, quí ens cuida?
las otras opciones eran dejar de pincharse ozempic y poder preñarse ella o adoptar a un niño sin hogar pero es verdaf q la mejor opcion si lo piensas bien bien es explotar el utero de una mujer con menos dinero q tu
una amiga cortó con su novio y dijo que supo que se había desenamorado cuando dejó de contarle todo lo lindo q le pasaba. Cuando ya no le nacía escribirle “no sabés lo q me pasó”. Imaginate que te digan “ya no sos la 1ra persona que busco cuando algo me hace feliz”, mejor matame
Aquí estoy, teletrabajando con las Kardashian de fondo, para ir acostumbrándome al acentillo porque en dos semanas estaré en Los Ángeles 🥹 (sigo sin asimilarlo).
Qui m'anava a dir a mi que després de tenir un sou digne, un lloc on viure (i sense veïns escandalosos), fent una mica d'esport i menjant bé la meva ansietat es reduiria notablement, eh? Ni pensament positiu ni hòsties: una vida digna és el que ens cal