LLuís Ardèvol Julià

Jo mateix dins la meva pròpia essència.

[ElNacional .cat @elnacionalcat_e]

🟡 La huelga de bibliotecas se extiende por toda Catalunya y deja decenas de centros cerrados

En Barcelona el seguimiento del paro se ha encaramado hasta el 84% https://t.co/usc1egoQBz

[SAPB • CGT @sapbcgt]

El conflicte que va esclatar a la primavera amb la Marea Negra Bibliotecària segueix en peu

18-S: VAGA a totes les biblios d Catalunya i MANIFESTACIÓ unitària d #BibliosEnLluita a Barcelona #VagaBiblioteques #DefensemBiblios

https://t.co/ISpCUdI4Ka

[Lluís @Lluis_Tortosa]

Ahir, Diada de la Mare de Déu de la Cinta, la Catedral de Santa Maria de Tortosa havia de ser un dels espais més dignes de la ciutat.

Després de la solemne missa estacional i abans de la processó, però, presentava aquest aspecte: ampolles per terra i damunt dels bancs, papers abandonats i una deixadesa que costa de comprendre.

No parlem d’un espai qualsevol. Parlem de la Catedral. Parlem del cor espiritual i patrimonial de Tortosa. Parlem d’un lloc carregat de segles d’història i d’un dia que, per a molts tortosins, té una significació especial i transcendental.

Per això aquestes imatges fan pena. I també indignen.

No costa gens guardar una ampolla buida, recollir un paper o deixar net el lloc on hem estat. No és una exigència extraordinària: és educació, és respecte i és civisme.

Es pot estimar molt la Cinta i sentir-se molt orgullós de Tortosa, però aquest amor també es demostra així: cuidant allò que és de tots.

Ahir, la Catedral no mereixia aquesta imatge.

I Tortosa tampoc.

[Lluís @Lluis_Tortosa]

Una conferència excel·lent i plena de detalls de l'Aleix A. Vall sobre la restauració del Nabil i la Zoraida, que ens ha permès descobrir la història, les transformacions i els secrets que amaguen aquests gegants tan estimats de Tortosa.

Una feina de restauració que cal recordar que es va iniciar durant el passat mandat amb el Rufo i la Rubí i que ara ha tingut continuïtat amb el Nabil i la Zoraida, entre d'altres elements del seguici festiu, com l'àliga o el bou.

Vall també ha volgut posar en valor l’extraordinària tasca de recerca del documentalista i gestor cultural Lluís Ardèvol, imprescindible per reconstruir i conèixer millor la història dels nostres gegants.

Patrimoni, recerca i restauració al servei de la memòria de Tortosa.

[SAPB • CGT @sapbcgt]

Només parlen d fer nous equipaments, però quants diners x posar-hi personal? La dotació actual d personal a les biblioteques públiques ja és clarament INSUFICIENT

NO HI HA PROU MANS PER A TANTS TAULELLS!

#VagaBiblioteques #BibliosEnLluita

https://t.co/PyDkhMQf4W

[Lluís @Lluis_Tortosa]

El govern d’ERC, PSC i Movem ha decidit que la XXIX Festa del Renaixement adapte el seu acte central a la final del Mundial de futbol entre Espanya i Argentina. La Gran Desfilada s’avançarà una hora i mitja perquè acabe abans del partit, i l’Ajuntament aprofitarà una pantalla instal·lada dins de la mateixa programació de la Festa per retransmetre la selecció espanyola. No és una simple coincidència d’horaris ni una iniciativa privada d’un bar: és una decisió institucional que estableix clarament quina és la prioritat.

Quan una ciutat altera la culminació d’una de les seues principals celebracions històriques i culturals perquè no faça nosa a un partit de futbol, està transmetent una jerarquia simbòlica molt concreta: la Festa del Renaixement queda subordinada a l’espectacle nacional espanyol. La història, el patrimoni i la identitat de Tortosa han d’apartar-se, comprimir-se i acabar abans perquè a les nou comence Espanya.

Podien haver mantingut íntegrament el programa i habilitar, fora de la Festa, un espai per a qui volgués mirar el partit. Però han preferit modificar la Festa i integrar-hi institucionalment la retransmissió. Això no és neutralitat: és convertir una celebració pròpia en l’avantsala d’un esdeveniment de nacionalització de masses.

Després parlaran de cultura, de patrimoni, d’identitat i d’orgull tortosí. Però, quan arriba l’hora de decidir, la cultura pròpia torna a fer de telonera. @Tortosa celebra el Renaixement, sí, però sempre que no interferisca amb Espanya.

De plaça estratègica de la Corona d’Aragó a simple avantsala futbolística de la selecció espanyola. Una bufonada política.

[Lluís @Lluis_Tortosa]

Aina Clotet ha defensat la barreja de català, castellà, anglès i francès a "Viva" com un acte de llibertat creativa. Diu que li agrada perquè la vida també barreja llengües. La frase sona oberta, moderna i cosmopolita. Però amaga una qüestió incòmoda: les llengües que conviuen a Catalunya no ho fan en condicions d’igualtat.

L’escriptor Enric Gomà ho ha resumit amb una ironia precisa: volia anar a veure la pel·lícula amb un noi holandès de 29 anys que sap català, però no castellà. Si la projecció no subtitula en català els diàlegs en castellà, aquell espectador no pot seguir l’obra sencera.

La paradoxa és evident. Clotet reivindica la seva llibertat per utilitzar qualsevol llengua, però no sembla preocupar-se per la llibertat de qui ha decidit aprendre català i viure en català. La llibertat de la creadora es proclama; la de l’espectador simplement es dona per irrellevant.

Naturalment, una directora pot fer la pel·lícula que vulgui. Ningú no li exigeix que elimini el castellà, l’anglès o el francès. Però la llibertat artística no converteix qualsevol decisió en neutral, ni impedeix que se’n critiquin els efectes. Quan una obra catalana incorpora diverses llengües i no garanteix que pugui ser compresa íntegrament des del català, la suposada diversitat acaba reforçant la llengua dominant.

Aquest és el punt que Clotet omet. A Catalunya, el bilingüisme que s'hi aplica no és una trobada equilibrada entre dues llengües igualment fortes. El castellà és conegut gairebé universalment i disposa d’un mercat audiovisual immens; el català, en canvi, ha de justificar constantment la seva presència i sovint ni tan sols serveix per accedir plenament a productes culturals creats al mateix país.

Dir que “la vida també és així” no resol aquesta desigualtat: la naturalitza. Confon descriure una realitat amb legitimar-la. La vida pot estar plena d’asimetries, però l’artista decideix com les representa i quines necessitats considera dignes d’atenció.

Aina Clotet té tot el dret a barrejar llengües. Però no pot presentar aquesta decisió com una forma absoluta de llibertat i ignorar que, sense subtítols en català, deixa fora precisament qui ha fet l’esforç d’aprendre la llengua pròpia del país.

Perquè la llibertat lingüística no consisteix només a poder parlar en qualsevol llengua. També consisteix a poder viure plenament en català sense que et recordin, fins i tot al cinema català, que hauries d’haver après castellà.

[COBDC @cobdc]

Avui celebrem el Dia de l’Orgull LGBTIQ+ 🏳️‍🌈

El 28 de juny no és només una celebració. És una reivindicació. Els drets conquerits mai no són definitius, i davant els discursos d’odi, la discriminació i els intents d’esborrar la diversitat, el silenci no és una opció.

Les biblioteques i els centres de documentació no són espais neutrals davant la vulneració dels drets humans. Són institucions compromeses amb la llibertat, el coneixement, la memòria, la pluralitat i l’accés universal a la informació.

Les bibliotecàries i els bibliotecaris, així com els professionals dels centres de documentació, tenim la responsabilitat de garantir que totes les persones puguin veure’s representades en les col·leccions, trobar espais segurs i accedir a informació rigorosa i diversa.
Fer visibles totes les identitats i defensar el dret de cadascú a viure amb llibertat, dignitat i igualtat també forma part del nostre compromís professional.

Des del COBDC defensem una professió que garanteixi col·leccions diverses, espais segurs, representació de totes les realitats i el dret de totes les persones a llegir, informar-se i ser visibles. Perquè defensar la diversitat també és defensar la democràcia.

Avui i cada dia, alcem la veu davant qualsevol forma de discriminació, censura o exclusió.

✊🏻 Sense drets no hi ha llibertat.
💪🏽 Sense diversitat no hi ha democràcia.

#28J #Orgull

[Defensem Biblios Bcn @defensembiblios]

Matí d'esdeveniments polítics:

🏦 Reunió amb grups del Parlament, per intentar desencallar el tema de la vaga a tot Catalunya.

📚 Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, on l'oposició ha condemnat l'immobilisme del @socialistes_cat i els ha instat a negociar.

[SAPB • CGT @sapbcgt]

Aquest dissabte continua la vaga indefinida a les biblioteques, a Barcelona ciutat i província

De moment personal CBB i personal Diba a la XBM, però a partir del 29-M s'iniciarà també la vaga d tot el personal del Sistema d Lectura Pública, a tot Catalunya #VagaBiblioteques

[VilaWeb @VilaWeb]

🔴 Nou impuls del català a l’Alguer amb un pla per a normalitzar-ne l’ús quotidià i escolar

🔶 El projecte vol reforçar el català com a llengua d’ús real en la vida pública, administrativa i educativa https://t.co/y2YXz842pr https://t.co/y2YXz842pr

[COBDC @cobdc]

Des del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya estarem amatents a les reivindicacions de les professionals de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals i de Biblioteques de Barcelona per garantir un servei bibliotecari de qualitat per al conjunt de la ciutadania.

[Álvaro López @a1varo_lopez]

Por desgracia, con el adiós a Gemma Cuervo ya ha llegado la última emisión de Radio Patio.

[COBDC @cobdc]

Valorem positivament que el Govern impulsi mesures per afrontar la manca de vocacions i garantir el manteniment de professionals formats específicament en biblioteconomia i documentació al sistema bibliotecari.

Tanmateix, cal recordar que el reconeixement dels bibliotecaris de les administracions públiques catalanes com a tècnics superiors, d’acord amb la seva categoria professional i amb la seva formació acadèmica (llicenciatures i graus adaptats al procés de Bolonya), és una reivindicació del sector demandada des de fa dècades i mai atesa.

Aquest reconeixement ja figurava en el primer avantprojecte de la Llei d’ocupació pública catalana (https://t.co/HeTklCNjbQ) i respon, senzillament, a una qüestió de justícia professional.

És certament increïble que les bibliotecàries siguin una de les professions culturals més ben valorades per la ciutadania segons diverses enquestes, mentre la pròpia administració encara no n’ha reconegut plenament la vàlua ni orgànicament ni salarial.

Des del COBDC, així com del gruix de la professió, considerem que difícilment es resoldrà la manca de vocacions si no es garanteix abans el reconeixement professional que el sector reclama des de fa anys, i que les administracions haurien d'haver estat les primeres a resoldre.

[Lluís @Lluis_Tortosa]

Històricament, Tortosa és una de les ciutats amb major densitat jurídica pròpia de la Catalunya medieval. Els Costums de Tortosa són, de fet, anteriors i estructuralment més importants per a la vida urbana que el Consolat de Mar, que és sectorial (comerç marítim). Tanmateix, el Consolat de Mar també va ser important per a Tortosa en tant que node cabdal de redistribució comercial cap a l’interior.

[Snoopy @snoopylovers12]

I Love snoopy ❤️

[Roger de Gràcia @mindundi33]

Son molt bons. Per això porten 20 anys.

[Sergi Maraña @SergiMaranya]

🤔 Quinze segons que resumeixen tot plegat.

[Lluís @Lluis_Tortosa]

El que està passant amb Rodalies no és només una crisi de transport. És una crisi de poder, de responsabilitat i de veritat política. Quan el secretari d’Estat de Transports es desplaça a Barcelona per dirigir la gestió d’una emergència que, en teoria, correspon a la Generalitat, el missatge és inequívoc: les competències són decoratives, però el comandament és estatal. I quan el comandament apareix, la ficció cau.

Durant dies, la Generalitat ha intentat gestionar una crisi que no controla, amb eines que no té i amb infraestructures que no són seues. El resultat ha estat previsible: desbordament, improvisació i, finalment, rendició. No per incapacitat tècnica, sinó per límit estructural. Perquè no es pot governar allò que no es pot decidir ni finançar.

La presència d’ADIF i RENFE al centre de totes les decisions, el reconeixement explícit que no poden operar la xarxa, i el fet que la suspensió del servei depenga d’actors externs, posa negre sobre blanc al problema real: Rodalies és un servei que patix els efectes de la deixadesa, però també de la subordinació. I això no ho arregla cap reunió, ni cap compareixença, ni cap vídeo de càrrecs caminant per jardins institucionals.

Les esllavissades, els accidents, les suspensions i el caos no són episodis meteorològics excepcionals. Són la conseqüència d’anys d’inversió promesa i no executada, de pressupostos que no arriben, de manteniments ajornats i de decisions preses lluny del territori que en patix les conseqüències. I quan la crisi esclata, el poder real baixa, pren el comandament i torna a recordar qui decidix.

Això és el que s’ha vist: no una coordinació exemplar, sinó una jerarquia que emergix quan el sistema falla. I és aquí on la retòrica de l’autogovern s’estavella contra la realitat material de les infraestructures.

Rodalies no és només un servei públic: és un termòmetre polític. I marca febre alta. Perquè mentre no hi haja control real, finançament real i responsabilitat real, qualsevol discurs sobre autonomia serà això: discurs. I la gent, que espera hores, perd feines i arrisca la vida, ho sap perfectament.

En política, com en la vida, hi ha una regla simple: qui paga, mana. I avui, un cop més, ha quedat clar que l’amo és l’amo. I no és aquí.

En fi...

[Catsèries @_catseries]

Per Nadal, els millors referents.