Despedimos nuestra temporada nº 15 con el especial de la peli LOS 4 FANTÁSTICOS: Primeros Pasos. Hablaremos del film, de los cómics, de Marvel Studios y aplicaremos nuestra máxima objetividad porque, las cosas como son, no sabemos hacerlo de otra forma: https://t.co/4cXoKwkRqA
La Vanguardia es fa ressò de les investigacions sobre els numerals ibèrics i la seva relació amb els bascos, gràcies a l'ogei (20) del dolium de Ruscino(Perpinyà)
"Una vasija del siglo II a.C. hallada en Perpiñán remueve la historia del euskera y el íbero" https://t.co/a4bdo1GJgP
La identificació del sistema de numerals ibèric parteix de la semblança formal amb els bascos, però està suportada també per la combinatòria per formar numerals complexos, pel seu ús en contextos propicis i per proves de valor per 1/2, 1, 6, 10 i 20. https://t.co/RzV3CZsdFU
1/13
Ha estat un plaer participar en el documental 'Tarteso, un reflejo en el Guadiana', amb @CTarteso, @CarrascoBea i @cextremadura TV, per parlar de l'abecedari del Turuñuelo i del d'Espanca. Espero que les troballes futures ens permetin seguir col·laborant. https://t.co/vcEQiiexWy
A més, la inscripció presenta una erosió intencionada que es concentra en els límits estrictes del text, cosa que ens permet plantejar que es tractés d'una mena de damnatio memoriae, terme propi dels romans, però que també s’aplica a pràctiques similars d'èpoques diverses.
10/10
Aquest text és important, pel fet que reforça amb un argument independent als fins ara usats, la seva estructura, NP+?+ekiar+[ND+e]3, la consideració com a divinitats de tikanal, naibetin i balkar i, per extensió, de tot el grup de morfologia coherent https://t.co/3yHx3rSaG6
9/10
Balkar: Aquesta divinitat apareix en un altre dels textos d‘aquesta superfície, a la inscripció de Sant Martí de Centelles i a la del Cogul. En la variant baŕkar a Er i L’Esquerda. Probablement també en 3 ceràmiques d’Empúries, Benilloba i Badalona.
https://t.co/hNX5a2Xin5
8/10
Naibetin: Tot i que només s'ha identificat en aquesta inscripció, també s’hauria de tractar d'una divinitat, formada per nai i betin, que és un formant antroponímic conegut, tant per aparèixer entre altres dues divinitats, com per anar acompanyada del morf de datiu -e.
7/10
Tikanal: Aquesta divinitat apareix en dues inscripcions més d’aquesta superfície. La seva base és el formant antroponímic tikan, seguit del final -al típic d’alguns noms de divinitats ibèrics com urdal i baśkal.
https://t.co/ci52H7ExFQ
6/10
Tot i els dubtes de lectura, es pot reconstruir l'antropònim Urtinbiuŕ. El 2on formant, biuŕ, és molt freqüent, mentre que urtin podria ser variant d’oŕdin. L'element ekiar és una forma verbal equivalent al FECIT llatí i, per tant, identificaria a l'autor de la inscripció.
5/10
Tot i l’absència de dualitats explícites, la paleografia, amb variants complexes de ka, ki i ti, indica que molt probablement aquesta inscripció usa l’escriptura dual i que per tant, pertany a l’estrat més antic d’inscripcions ceretanes entre el s. IV aC i mitjan s. II aC
4/10
Es tracta d'una roca de grans dimensions que va ser identificada per Pere Campmajó als anys 90 del segle passat, amb dues superfícies escrites, conjuntament amb unes 30 inscripcions independents, la 1ª amb un abecedari dual i la 2ª amb un de no-dual. https://t.co/ADvpv53NZZ
3/10
El conjunt d'inscripcions rupestres ibèriques de la Cerdanya està ja format per 51 roques amb uns 200 textos. Mentre que a la resta del territori ibèric només n'hi ha 10 (35 textos). L'explicació és sobretot geològica, en ser l'esquist més resistent https://t.co/wsK7hNEXut.
2/10
Ja es pot consultar en obert l'article de Sylloge Epigraphica B. sobre la inscripció ibèrica rupestre votiva de La Tor de Querol, dedicada pel ceretà Urtinbiuŕ a les divinitats Tikanal, Naibetin i Balkar, que podria haver sofert una damnatio memoriae. https://t.co/ELjl2YNXuF
1/10
@nanducodina@macarqueologia A mitjan s. IV aC es va remodelar la muralla a la zona de l'entrada i no es van substituir les inscripcions per unes de noves, sinó que es van reaprofitar els blocs a la nova torre, cosa que indica un canvi significatiu en la cultura epigràfica. https://t.co/HupHkSOhGh
9/10
@DavidGarRubert@CarmeJunyent Casualment😉, el cas que descrius s'assembla al de la llengua ibèrica, on una possible solució seria que es tractés d'un continu dialectal. Identificar les diferències dialectals en una llengua no desxifrada i tan fragmentada ja són figues d'un altre paner https://t.co/9UFJIV1UId
@nanducodina@macarqueologia El nou bloc confirma Ullastret com a paradigma de l’epigrafia monumental ibèrica, a mitjan segle IV aC o abans, tipologia que no apareix en cap altre jaciment de la península Ibèrica fins a època imperial romana en llatí a les muralles de Cartagena. https://t.co/SIeIwNjtV2
10/10
A l'article publicat a Cypsela amb G. de Prado, F. Codina (@nanducodina) i C. Roqué hem estudiat un 3er bloc de la muralla d'Ullastret (@macarqueologia#MACullastret) amb restes d’una inscripció ibèrica monumental, amb signes de + de 20 cm d'alçada. https://t.co/nYrqZXDsWw
1/10
Text per xarxes:
📢 MANIFESTACIÓ PER LA JUSTÍCIA VETERINÀRIA I LA PROTECCIÓ ANIMAL! 🐾🚨
📅 Diumenge, 2 de febrer de 2025
⏰ 11:00 h
📍 Plaça Catalunya – Parc de la Ciutadella
Els nostres animals necessiten la teva veu!
#VeterinàriaJusta#NoÉsUnLuxe#DretsAnimals