Bonjour, amis français,
aujourd’hui, vous vous réveillez face au racisme de l’ancien président du gouvernement espagnol Mariano Rajoy.
Ses propos ("La France gagne sans aucun Français"), vous ont révoltés.
J’espère que vous comprenez maintenant pourquoi nous, les Catalans, voulons quitter l’Espagne.
Cela fait bien trop longtemps que nous supportons d’être traités comme des citoyens de seconde.
Per cert, cada cop mes i mes veïns ens confirmen que el carrer Consell de Cent fa fàstig. Bruticia, soroll tot el día, no poden dormir i en general, tenen molts problemes. Un desastre les super illes i els carrers “pacificats”.
Els menjadors escolars de Barcelona no volen fer dues comandes o dues cuines, complica el funcionament, el 88% opten per servir només carn halal. A un menú en diuen "botifarra de pagès", a l'altre "botifarra de pollastre halal", però la mainada es menja la mateixa botifarra.
El govern de @salvadorilla ha tret el requisit de català per dirigir els grans museus catalans.
Ho fan per esborrar la memòria del país.
Hem de fer fora els @socialistes_cat de tot arreu.
Un article per explicar què està en joc.
https://t.co/IdwoyMubRX
Parlem d'hidroavions.
Espanya en té 14, de més de 40 anys.
7 NO FUNCIONEN (Serveixen per peces pels que encara van tirant.
4 Estàn a Andalusia
4 a Madrid
A l'estiu
1 Santiago de Compostela
1 Talavera La Real
1 Salamanca
1 Saragossa
1 Pollença
1 Albacete
1 Málaga
0 Catalunya
Els 7 que va prometre el Xanxes s'estan construint al Canadà i el primer arribarà el 2028 i el darrer 2031.
Perquè us feu una idea Itàlia en té 18 i Grècia 17 i tots funcionen.
Si treiessin mitja dotzena de menjadores podríem comprar-ne dos per Catalunya.
Rebo una carta de l'empresa Musa perquè firmi un canvi de titular del meu contracte de manteniment de mesura de l'aigua. L'ha demanat una tal Assia Chahboun que diu viure a casa meva amb data 23 de juny del 2026. Què cony és això?
Hi ha més de 2,5 milions de beneficiaris de l’IMV i de rendes garantides. Molts estan en edat de treballar i podrien participar en programes d’utilitat pública compatibles amb la seva situació.
Cada estiu patim incendis greus a causa de l’acumulació de sotabosc.
En lloc de limitar-nos a transferir recursos, per què no vincular una part d’aquestes ajudes, quan sigui possible i amb la supervisió adequada, a tasques de neteja de boscos, manteniment de franges de protecció i altres treballs forestals?
Això podria reduir el risc d’incendis, contribuir al manteniment del territori, afavorir la inserció laboral i retornar un benefici directe al conjunt de la societat.
No és un càstig; és una manera d’associar drets amb responsabilitats.
El Servei Català de @Transit té un portal de denúncies voluntàries (següent tuit) on podeu fer arribar vídeos com aquest.
No vull que feu de policies, però si que entre tots perseguim els criminals que posen en risc el nostre país i la nostra gent.
Netejar el sotabosc, fer franges d protecció i intercalar conreus i bosc fent d tallafocs ara en diuen “canvi d paradigma”.Aixo ho han fet els pagesos sempre, xò indica el grau d desconnexió dls buròcrates. El q cal és q coneguin el país i escoltin i facin cas a la gent q hi viu!
Antonio Sanz tiene las competencias de incendios en Andalucía. Dice que es mejor el boca a boca entre vecinos que enviar el Es-Alert al móvil. Se afilió al PP con 15 años y con 18 ya era el jefe de las Nuevas Generaciones en Jerez. Lleva viviendo de cargos políticos desde 1986.
Empatia amb les idees, no amb les persones
Fa temps que sostinc una idea: una part de l’administració actual té més empatia per les idees que per les persones. I les proves de Matemàtiques de la Selectivitat d’enguany en són un bon exemple.
Les proves depenen exclusivament de la Generalitat de Catalunya. S’hi van presentar milers d’alumnes, però l’examen estava plantejat d’una manera que, segons una part important de l’alumnat i del professorat, era pràcticament impossible d’acabar dins del temps previst. No era només un examen difícil; era, sobretot, excessivament llarg.
El resultat és objectiu: la nota mitjana va ser la més baixa dels darrers dotze anys, gairebé dos punts per sota de la de l’any passat. Quan es produeix una desviació d’aquesta magnitud, el debat deixa de ser si els alumnes havien estudiat prou. El més raonable és preguntar-se si l’Administració havia definit correctament la prova. Tot apunta que no estem davant de milers d’errors individuals, sinó d’un possible error administratiu.
Més de dos mil estudiants van demanar la revisió de l’examen. No estaven reclamant un tracte de favor; estaven demanant que l’Administració revisés les conseqüències d’una prova que presentava indicis evidents d’haver estat mal plantejada.
I quina ha estat la resposta? Silenci.
Fins avui no s’han publicat dades agregades sobre el resultat de les revisions. No sabem quantes notes han pujat, quantes s’han mantingut o quantes han baixat. Tampoc s’ha ofert cap explicació pública sobre què pensa fer l’Administració després d’un resultat tan excepcional.
Això és el que em preocupa.
Tenim una administració molt sensible quan parla de grans principis (la sostenibilitat, la inclusió, la igualtat o la integració), però massa sovint perd aquesta sensibilitat quan aquests principis s’han de traduir en una atenció concreta a persones de carn i ossos.
El servei públic no consisteix només a aplicar procediments. Consisteix, sobretot, a servir els ciutadans. A escoltar-los quan hi ha un problema, a donar explicacions quan alguna cosa falla i a tenir la humilitat de revisar les pròpies decisions.
Perquè el servei públic implica una idea molt senzilla: qui ocupa un càrrec públic no és el protagonista. El protagonista és el ciutadà.
I quan una administració deixa d’entendre això, deixa de prestar un servei públic per començar, simplement, a administrar-se a ella mateixa.
@isaacalbert No aprofiten l'incertesa, donen resposta al que la gent vol. La gent no vol seguir amb les esquerres que s'han pensat que tot ho fan bé i no escolta a la ciutadania
Carrer Gran de Gràcia ara fa una estona. M'ho fa arribar un veí.
Han tirat un semàfor a terra per robar el metall de la caixa.
Regularitzem delinqüents del tercer món? Doncs tenim delinqüència del tercer o quart món.
Quina ciutat ens esteu deixant Collboni i PSC!
Haurieu de no poder sortir de casa per por a les pedrades.
#Barcelona27
https://t.co/XoFM0GTW3L
Aviat estarem invertint més en mantenir la gent sense treballar que en ajudar-la realment a trobar una feina.
Segons dades oficials de març 2026: ja hi ha 2,53 milions de beneficiaris de l’IMV. El cost mensual ronda els 500 milions d’euros, camí dels 6.000 milions anuals, amb 20.000 milions acumulats des del 2020.
La paradoxa és clara: si es manté el ritme actual (+17% de beneficiaris interanual i pujades de les prestacions d’entorn del 10%), d’aquí a 5 anys podríem estar pagant entre 15.000 i 25.000 milions d’euros l’any.
Mentrestant, l’Estat dedica uns 25.000 milions a polítiques de foment de l’ocupació.