Mireu qui torna a Montilivi 8 anys després… Orgull gironí
Jordi Balcells serà el nou preparador físic del Girona la temporada vinent, amb l’objectiu d’assumir una de les àrees que més maldecaps ha generat en els darrers anys. Repte majúscul.
Un dels nostres, @j_balci! ❤️🤍
🤔 Xiular Sílvia Orriols, xiular el papa.
No tots els xiulets volen dir el mateix. I aquí hi ha la diferència que alguns fan veure que no entenen.
Xiular el papa si trepitja Catalunya i menysprea el català en un acte solemne a la Sagrada Família seria una protesta contra el poder. Contra una institució universal que, davant del temple de Gaudí, ha de respectar la llengua pròpia del país. Seria dir-li: si vens a Catalunya, respecta Catalunya. Si beneeixes l’obra més universal de Gaudí, no converteixis el català en decorat folklòric.
Això és una protesta política, cultural i nacional. Contra una decisió concreta. Contra un gest concret. Contra una humiliació concreta.
El que ha passat a Berga amb Sílvia Orriols és una altra cosa. No és xiular el poder: és intentar fer fora de l’espai públic una opció política catalana que existeix, que creix i que té el suport de milers de ciutadans. Orriols no hi anava com una turista provocadora. Hi anava com a batllessa de Ripoll, diputada i dirigent d’un partit català amb representació democràtica.
La Patum no és de la CUP. No és dels comitès “antifeixistes”. No és dels que reparteixen carnets de catalanitat. La Patum és de Berga i és de Catalunya. I Catalunya no pot ser una festa privada on només hi entren els que pensen com l’esquerra subvencionada.
Aquí hi ha el fons de la qüestió: quan es xiula el papa per defensar el català, es reclama respecte al país. Quan s’escridassa Orriols per ser Orriols, es vol negar la legitimitat d’una part del país. Una cosa és plantar cara a qui ve de fora i no respecta la nostra llengua. L’altra és voler expulsar catalans de casa seva perquè no voten el que toca.
I precisament per això la imatge de Berga pot acabar sent un bumerang. Volien assenyalar Aliança Catalana com una presència incòmoda, però han ensenyat una altra cosa: que hi ha una esquerra que només tolera la democràcia quan guanya ella, només respecta la pluralitat quan li dona la raó i només defensa el poble quan el poble vota com li convé.
Sílvia Orriols no és el problema, és la solució contra una casta política i activista que es pensava que Catalunya era seva.
Això no és una celebració futbolística.
Això és la constatació que ens han tercemunditzat a còpia d'onades immigratòries.
França és el preludi del caos que li espera a tota Europa...
#SalvemCatalunya