Sita

Perdona si sóc massa directe.

[Ankor Inclán @ankorinclan]

Dijo una vez Meryl Streep: “Envejecer no es para los débiles. Un día despiertas y te das cuenta de que la juventud quedó atrás, pero con ella también se van las inseguridades, las prisas, la necesidad de complacer. Aprendes a caminar más lento, pero con más certeza. A despedirte sin miedo, a valorar a quien se queda. Envejecer es soltar, es aceptar, es descubrir que la belleza nunca estuvo en la piel, sino en la historia que llevamos dentro.”

[Maria José @majosevn]

Treballar: 8 h
· Desplaçaments varis: 1 h
· Dormir: 8 h
· Rentar-se les mans i les dents: 5–10 min/dia
· Dutxar-se: 15 min
· Canviar-se / arreglar-se: 15 min
· Comprar menjar: 2 h/setmana (mitjana)
· Cuinar: 1 h
· Netejar la cuina: 15 min
· Netejar la casa: 20 min
· Esport o caminar 10.000 passos: 1–1,25 h
· Família: 1,5 h
· Amics: 0,5 h
· Cuidar i passejar les mascotes: 1 h
· Mirar les notícies: 15 min
· Oci (pantalles, sèries, música, hobbies): 1 h
· Llegir: 0,5 h
· Gestions (banc, correus, papers, missatges, cites, burocràcia): 15–20 min
· Metges / salut (mitjana diària): 0,15 h (1 h/setmana repartida)

Suma entre 25 i 26 hores al dia.
I el dia només en té 24.

És a dir: vivim en números vermells.

Viure “bé” implica un dèficit estructural.
I, a sobre, genera sensació de culpa, de mandra i la idea que els altres poden i tu no.

Doncs no.
Ningú no pot viure fent-ho tot bé.
No dona temps.

I encara falten coses.

Treballar tant no és natural.
No, no és natural.
Per això, quan et sentis desmotivat/da, cansat/da o sense energia, no et culpabilitzis no et diguis mandrós/sa ni poc motivat/da.

Fes-te una altra pregunta:
Què estic sostenint?

I revisa bé la teva vida, organització i prioritats.
Perquè fer-ho tot bé no es pot.
NO es pot.
I, a més, no és humà. Ni és natural. 🤍

[Maria José @majosevn]

La casa dels pares.
O la casa de la mare, o la del pare.

Hi ha un lloc al món on no cal trucar abans d’arribar.

Un lloc on obres la porta i ja ets a casa.

És la casa que et mira amb ulls que reconeixen, que esperen, que s’alegren només de veure’t entrar.
La casa que et recorda qui eres abans que la vida t’omplís de responsabilitats.

Allà, la teva presència és suficient.
No cal fer mèrits: arribar ja és un regal per a ells, que sempre t’esperen.

I parlar-hi, encara que sigui una estona, és un premi per a tu, no només per a ells. Allà ho pots dir tot, que allà quedarà.

Si no hi vas mai, el seu cor s’encongeix una mica. I si és hora de dinar i no menges… ai, els fas patir sense voler.

Perquè és una casa feta de cura i de memòria, de llum i de vida compartida.

La casa de la mare, del pare, dels pares… és un refugi que un dia desapareixerà.

I és aleshores que entendràs allò que abans no veies.

Per això, si encara tens mare, si encara tens pare, si encara pots anar a casa seva quan vulguis, valora-ho.

No esperis que sigui massa tard per adonar-te del privilegi immens que és tenir un lloc on sempre, sempre, hi ha algú que s’alegra només perquè arribes tu.

—————————

Malgrat que sovint s’atribueix aquest text a Khalil Gibran, no hi ha proves que ho constatin, i sembla que és un text d’autoria desconeguda que s’ha difós popularment amb el seu nom afegit.

[Pilar Jericó @PilarJerico]

En un mundo de prisas, el verdadero lujo es parar.

[Pilar Jericó @PilarJerico]

Los verdaderos lujos 😊

[Maria José @majosevn]

Que intel·ligent és de vegades fer-se el tonto.

[Sita @sitabanyo]

@racocatala Molt trist tot plegat 🤦🏻‍♀️

[Jorge Luís Rangel @JorgeLuisRR1963]

ASÍ ES!

[Gemma Ventura Farré @GemmaVentura90]

«Un mestre ha de poder dir prou sense que vinguin els pares darrere a dir-te que els has tallat les ales»

Parlo amb la @neusssi, mestra de primària i de música:
https://t.co/sND8Kce8Os.

[Maria José @majosevn]

Com més autèntiques són les persones, menys amics tenen.

Perquè saben que no cal tenir molts amics. Només cal tenir bons amics.

🤍

[Dra. Carmen S. Alegría @dra_calegria]

No se puede vivir sin abrazos, son el oxígeno de nuestra parte emocional.

[Sita @sitabanyo]

Al final, quan t’adones que no pots controlar el riu, l’única cosa que pots fer és deixar-te portar pel corrent i intententar viure.

[Josep M. Pep Vilalta @JosepMVilalta]

Què diuen les evidències? Els resultats escolars depenen més de la qualitat dels docents que les ràtio a les aules, bon rep. @cfdeh LV @FundacioBofill @RosaSensat @FMRPc @edu21 @AnnaSimo @AnnaJolonch @annapagess @ismaelpalacin @MasllorensEnric @eponsf

[Gràcia @graciacs2]

Al.lucino amb el menyspreu que @bbva tracta els seus clients.
Si els arguments per denegar una reclamació és desvalorar les capacitats de qui l’ha fet, aquesta empresa em dona molt poca confiança. @BBVA_espana
Increïble!!!
@consumcat

[Sita @sitabanyo]

Avui el meu fill em pregunta com es diu “hacer un cumplido” en català, i jo li dic “afalagar” o “fer un afalac”. Em mira tot seriós i diu: “jo em trobo un tiu a Barna que em diu dona’m la pasta o et faig un afalac… i li dono la pasta!” 🤦🏻‍♀️

[Sita @sitabanyo]

Aquest matí sortint de casa per anar a l’escola, li dic al meu fill: “segur que no ens deixem res?” I em respon tot seriós: “l’alegria, ens deixem l’alegria”

[Marta Grañó ✨ @MartaGranyo]

Vive como
si de verdad entendieras
que sólo lo harás una vez

[Sita @sitabanyo]

Caminant per Barcelona pots escoltar tot tipus d’idiomes, fins i tot, a vegades, si pares atenció pots escoltar algú parlant català!

[Sita @sitabanyo]

M’agraden els matins de dissabte en que res ni ningú m’espera.