@zoidoJI@guardiacivil No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
No hubo violencia.
ENTESOS?
@XSalaimartin Es una tradició molt castellana, porten segles amb allò de “no mande a mis naves a luchar contra los elementos”. Els castellans (el Madrid es la seva màxima expressió) mai han sabut guanyar sense ajudes i molt menys perdre
@antiradarcatala Independentment de que la velocitat sigui real, que ho dubto. Si circules a la velocitat que indica cada via no hauries de patir pels radars. Seny col·lectiu i consciència vial es el que cal, els qui hem perdut família a les carreteres prou que ho sabem.
@rac1 Tots els mermats lloant l'actuació del policia.
Que us passa?
Es un policia,sap com ha d'actuar en aquestes situacions.
Es mereix que l'expulsin del cos.
Cal guanyar la batalla cultural per superar la judicial, igual que el Barça ha de comptar amb l'hostilitat dels àrbitres. És fonamental que ens fiquem això al cap.
@EscolanoTxema@joeldiazbrah La immigració massiva beneficia a totes aquelles empreses que viuen del diner públic.Contracten als immigrants,els hi paguen una merda i el servei que fan és lamentable.
Això sí,el benefici de l'empresa i dels seus directius augmenta.
@Cesar_Alfaz@raquelejerique El castellano fue imposición histórica. Jamás verás a un valencianoparlante faltándole el respeto al castellano. En cambio, al revés son todo faltas de respeto, prejuicios. Muy impuesto no estará el valenciano cuando más de la mitad no saben ni formular una frase bien.
Quiero explicar algo, porque creo que debo hacerlo.
Nací en Moratalla (Murcia), pero con tres años mis padres y mi hermano (nueve años mayor que yo) migraron a Catalunya, Barcelona.
En Barcelona mi padre y mi madre encontraron trabajo, pero no hablaban catalán; aunque lo entendían perfectamente. Mi hermano y yo sí que lo hablamos.
Ellos ya no están, se fueron hace tiempo a donde no se vuelve. Y yo, en la actualidad, resido en Huesca. Pero me siento tan catalán, como murciano, como oscense.
Y les quiero decir que los que hablan mal de Catalunya, de los catalanes y catalanas, y del catalán (idioma), no tienen NI PUTA IDEA de lo que hablan.
Catalunya es tierra de acogida y de oportunidades.
En la foto mi padre, mi madre y mi hermano. El rubio soy yo (ellos ya no están), pero me consta que en Barcelona fueron felices. Como yo.
Y hasta aquí mi análisis.