Dona Escofet

Neta de la Palmira i l’Amadeu.

[Dona Escofet @sofisoaks]

Dones Escofet sempre us heu refet malgrat us tractaven com animalets. Mai us llegiren el Patufet, sempre a la vinya amb aquells freds. Fa mal pensar que us descordaven els gafets.

[Xoán Bascuas @Xoan_Bascuas]

Por que se empeñan en hablar un idioma que sólo hablan 600M cuando hay otro más internacional que hablan 1500M?

Con el inglés llegas a más gente!!!

Que ganas de hacerse los diferentes!!!

Y todo esto, cuanto cuesta en traductores y paguitas?

[Dona Escofet @sofisoaks]

@edullenguapais @SitaSP Quins temps! Encara recordo quan a principis dels 90 no anaves a selectivitat per treure un 4,75 a una assignatura tenin totes les altres amb bona nota… cosas veredes Sancho.

[Camus @newstart_2024]

Jimmy Carr nailed something a lot of us feel but can’t explain.

We’re living better than 99.9% of humans who ever walked the earth, hot showers, modern medicine, endless entertainment, kids that actually survive infancy, yet so many of us feel miserable.

He calls it “life dysmorphia.” We get used to how good we have it (the hedonic treadmill), then compare ourselves to everyone else and tank our own happiness.

As he puts it: happiness = quality of life minus envy.

Marcus Aurelius put it perfectly: “Very little is needed to make a happy life; it is all within yourself in your way of thinking.”

When was the last time you caught yourself feeling unhappy despite objectively having it pretty damn good?

[MUBI @mubi]

Marjane Satrapi (1969 — 2026)

[Dona Escofet @sofisoaks]

@Elifbenad Palmira❤️

[PAFP - PLATAFORMA D'AFECTATS PER LA FUNCIÓ PÚBLICA @PAFPublica]

🛑La incompetencia de @oscarlopeztwit y @Hilda_Jim nos sale carísima:
❌626 MILLONES retenidos por Europa por incumplir la reforma de temporalidad
❌1 procedimiento sancionador abierto
❌4 sentencias del TJUE en el cajón
El peor ministro del gobierno @desdelamoncloa
¡DIFUNDE!👇

[DANIEL CARDONA, L'IRLANDÈS 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @Almogaver688]

Avui he sentit un grup de sudamericans rient-se dels catalans i del català.

Podem dir que a dia d’avui la majoria de discriminacions i actes de catalanofòbia venen per part d’aquest col·lectiu perquè creuen que contra els catalans hi ha impunitat total.

Cal revertir la situació

[Francisco d la Torre @frdelatorre]

Uno de los artículos más preocupantes que he leído en muchísimo tiempo. Dejo algún apunte:
- Un "regalo" de un cuarto de millón de euros no es nunca una "atención protocolaria". El que se gasta esa cifra espera algo a cambio. Y pagar a un servidor público a cambio de algo no es precisamente legal, por ser suave.
- Incumplir las leyes, que obligan a la entrega a Patrimonio Nacional no es optativo. Apropiarte personalmente, escondiéndolo en una caja fuerte, de algo que no es tuyo, tiene un nombre feo, apropiación indebida.
- Si después de tu gestión pública, tienes 1,3 millones que antes no tenías, has obtenido una renta y un patrimonio, que deberías declarar... No conozco una exención en los impuestos que sean regalos protocolarios, sólo la hay en IVA en el artículo 47.4 de la ley para la importación de bienes "... de escaso valor", pero me da que aquí no sería aplicable.
Hay más derivadas, pero la más relevante es precisamente sobre la hipocresía: es posible que haya más casos de este estilo, pero esto sólo lo puede hacer quién ha ocupado este tipo de responsabilidades.
Esto quiere decir, simplemente, que para intentar salvar una actuación impresentable, como poco, se está promocionando que la élite política debe estar completamente al margen de las leyes (que por cierto aprueba para todos, o más bien para los demás).
Es un disparate que sólo contribuye a la degradación institucional.
Y por cierto, no sé cómo sabe todo esto Miguel Sebastián, y si el interesado va a poder explicarlo y probarlo, o quizás la explicación que da no es la buena.

[Aleix Renyé @aleixrenye]

Me la rebufen els idiomes oficials o no de la FIFA, però que els espanyols tastin el que és que no et deixin fer servir la teva llengua, encara que sigui "universal", em fa gràcia.

[Juan Soto Ivars @juansotoivars]

Madrid está lleno de pisos que no veréis en Idealista. Lo sé por experiencia. Las políticas de vivienda son la cagada más acojonante del gobierno. La inseguridad jurídica ha convertido la vulnerabilidad en un tóxico y la desconfianza en norma.

https://t.co/9kSpLotafD

[Òscar Andreu @OscarAndreu]

Per què volen parlar una llengua que només dominen 500 milions de persones al món si l’anglès el parlen 1.500 milions de persones? Per cridar l’atenció? Per molestar? El Mundial és un esdeveniment global i en anglès ens entenem tots! El nacionalisme és una malaltia.

[Dona Escofet @sofisoaks]

@Petr0nio @MrtnzAlvrz Sesgo.

[Dona Escofet @sofisoaks]

@OmarAlonsoCama1 @gomezdetejada Ignorante! En Catalunya se coloca la bandera cuando se corona el edificio. Es un costumbre histórica de siglos. Cateto!

[Dona Escofet @sofisoaks]

@Petr0nio @MrtnzAlvrz Gente con hermanos sin taras conoces?

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

“Qui pugui fer, que faci”

Hi ha moments en la història d’un país en què la diferència no la marquen les institucions. Ni els partits. Ni tan sols els governs. La marca una actitud.

Durant els darrers anys, Catalunya ha viscut una depressió col·lectiva. Els anys posteriors a l’1 d’Octubre van deixar una sensació amarga: La d’un poble que havia fet un esforç extraordinari i que, després, havia estat conduït cap a la impotència per una classe dirigent més preocupada per gestionar la claudicació, i salvar el seu indigne cul, que per construir el futur.

I així ens van acostumar a esperar. Esperar que algú resolgués els problemes. Esperar que algun partit reaccionés. Esperar que alguna institució liderés. Esperar temps millors.

I mentre esperàvem, el país s’anava fent petit.
Per això aquests dies han estat tan sorprenents.

La visita del Sant Pare no només ha estat un esdeveniment religiós. Ha estat un recordatori de qui som quan deixem de mirar-nos el melic, quan deixem les auto-felacions narcisistes i l’autoconmiseració. Hem vist una Barcelona orgullosa. Hem vist gent treballant, organitzant-se, participant, fins i tot conspirant (bravo cantaires, perquè heu guanyat). Hem vist polítics (alguns), institucions, entitats i milers de ciutadans remant en la mateixa direcció.

I sobretot hem tornat a veure una actitud que feia molts anys que no apareixia. Una actitud difícil de definir.

En @jaumeclotet ens recordava avui que potser la manera més precisa de descriure-la és recuperant la crida a la Jihad fatxa de’n José María Aznar:

“Quien pueda hacer, que haga.”

Més enllà de qui la pronunciés, la idea és poderosa.
Vol dir deixar d’esperar permisos.
Vol dir assumir responsabilitats.
Vol dir entendre que els grans canvis no apareixen perquè algú els decreta des d’un despatx, sinó perquè milers de persones decideixen actuar allà on són.

El ciutadà que parla per defecte en català.
L’empresari que crea una empresa.
L’investigador que impulsa un projecte.
El professor que forma millor els seus alumnes.
L’arquitecte que somia una connexió entre terra i cel.
L’enginyer que resol un problema.
La periodista que explica les coses amb honestedat.
El ciutadà que deixa de lamentar-se i comença a construir.

Catalunya va ser gran quan aquesta era la seva manera natural d’entendre el món.

Quan els industrials construïen fàbriques perquè l’Estat no les faria. Quan les cooperatives aixecaven escoles. Quan la societat civil creava hospitals, ateneus, caixes d’estalvi, orfeons, universitats populars i associacions de tota mena. Quan davant d’un problema la resposta instintiva era: “ja ho farem nosaltres.” I als de Madrid, que els bombin, com molt bé va dir l’alcalde Trias.

Potser el principal llegat d’aquests dies no és la torre acabada de la Sagrada Família. Ni les cerimònies. Ni les fotografies.
Potser és el recordatori que encara hi som.
Que el país continua ple de gent capaç.
Que encara existeix energia, talent i vocació de servei.
Que no estem condemnats a esperar eternament que algú ens rescati. Que ho hem de fer nosaltres. Tots junts, i cadascú a casa seva.

I que, davant dels enormes reptes que tenim per davant (especialment amb la preservació de la llengua), la resposta continua sent la mateixa que sempre ha funcionat.

Qui pugui fer, que faci.

[Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin]

A veure si ho entenc: els socialistes es passen dècades alliçonant-nos sobre la importància de tenir impostos elevats per a pagar serveis socials i tota la mandanga, i resulta que el seu líder polític i alhora ex-president del govern feia de contrabandista de joies i utilitzava la "valija diplomática" per evadir el pagament d'IVA, impostos especials, transmissions patrimonials, o IRPF!!!

On són les queixes de tots els professors de la Mary Poppins University???

https://t.co/OZAMFDra8R

[Dona Escofet @sofisoaks]

@XSalaimartin @OnVasBarcelona Si només fossin les joies… el que diuen de les famoses maletes de Barajas fa por… això si, a les famílies catalanes venga impost d’herències i que s’hagin de vendre la casa pairal dels avis per pagar els impostos.

[Dr Kings @DrKings_1]

Hay una pandemia de fátiga crónica, procrastinación, sensación de baja autoeficacia, problemas atencionales, olvidos frecuentes, niebla mental, rumiación cognitiva, sensación de inutilidad, de no haber hecho algo importante en lo que llevan de su vida, cansancio de la existencia. Todos los días escucho narrativas muy similares en mi consulta. Nuestra mente le cuesta aceptar nuestro diseño imperfecto, la falta de coherencia, la incertidumbre y la búsqueda de explicación a todo sin tener todas las respuestas.

[Dona Escofet @sofisoaks]

@tallanderborra @jaumeclotet @MiquelBuch Doncs això, cap a la extinció.

[Dona Escofet @sofisoaks]

@el_pais El titular que tenéis ahora mismo es: “Un hombre muere en un tiroteo en el centro de Barcelona en plena visita de León XIV y el autor se da a la fuga”. Muere???