@riverolavic Avinguda Icària, tenim 80 metres i 6 habituals, bruts, entrades de parkings plens de brossa, portem al barri, perquè és a tot el barri, denúncies @bcn_ajuntament . La neteja dels carrers sense comentaris. Vergonyós i decadent. Això és Barcelona avui
Un cosí dels terroristes que m'agredeix al carrer, que té antecedents per abusos sexuals i que ara es passeja per Ripoll amb ganivets de 30 cm. i no se l'expulsa? De debò?
Alguna cosa falla, i molt...
#SalvemCatalunya
Estoy plenamente convencido de que esta rutina acrobática de España 🇪🇸 con el Berghain de Rosalía va a ser historia del deporte.
Simplemente maravilloso.
6.000 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegats. 87 milions d’euros. 1.066 persones ferides. 34 traumatismes cranioencefàlics. 23 fractures òssies. 1 infart agut de miocardi. Pèrdues d’ulls i lesions testiculars greus. El 80% de les actuacions policials es van saltar el protocol. Tot això a Catalunya per impedir el referèndum de l’1 d’octubre.
Quantes pilotes de goma heu vist a Ceuta i Melilla? Quants desplegaments de 6.000 agents? Quantes actuacions d’aquesta magnitud?
No hi ha més preguntes.
La polémica de la compra del ático de lujo en Chamberí se ha centrado en el uso privado de esa vivienda por parte de la presidenta
A veces los árboles no dejan ver el bosque. Y este árbol está podrido y huele mal
Pero si rascas un poco, hay algo casi peor
Abro hilo 👇
No la aceptaron como cirujana, así que inventó una prueba que hoy salva a cada bebé que nace en el mundo.
En los años cuarenta, a Virginia Apgar le cerraron las puertas de los quirófanos debido a las limitaciones de género de la época.
Pero en lugar de rendirse, cambió de rumbo y se convirtió en anestesióloga, un campo donde aún podía marcar la diferencia.
Trabajando en maternidad, notó algo que la inquietó: Muchos recién nacidos no recibían atención inmediata, y los médicos no tenían una forma rápida de saber quién estaba en peligro.
Así que una mañana tomó una hoja y escribió cinco criterios:
Respiración, ritmo cardíaco, tono muscular, reflejos, color de piel, y los transformó en una escala simple pero revolucionaria.
La prueba Apgar comenzó a aplicarse en 1952 y en menos de una década, se usaba en hospitales de todo Estados Unidos.
Desde entonces, millones de bebés fueron atendidos a tiempo gracias a esos cinco números.
Virginia también fue profesora en la Universidad de Columbia, escribió un libro sobre el embarazo y trabajó en la March of Dimes, impulsando programas de salud materna en todo el mundo.
Falleció en 1974, pero cada dos segundos, cuando un médico evalúa a un recién nacido, se escucha en silencio el eco de su trabajo:
El nombre de Virginia Apgar.
ALERTA després del pitjor accident al Metro de Barcelona SILENCI dels partits que controlen TMB PSC🇪🇦+ERC🎗+COMUNS🇪🇦+JUNTs🎗 no s'espera cap dimissió i Collboni de vacances #irresponsables#corrupcio#mafia
🚨INDEPENDENCIA. Los políticos ingleses no dan crédito. Piddington, un pequeño pueblo de 370 habitantes, ya no puede más. Ha hecho un referéndum para salir de Reino Unido.
¿Por qué? Escucha la historia: el Gobierno británico anuncia su plan. Va a llevar 1.250 solicitantes de asilo al pueblo. Todos hombres. Solteros. Sin ocupación. Entre 18 y 65 años. De Eritrea, Afganistán, Sudán, Irán, Pakistán...
Haz la cuenta.
El pueblo se multiplica por 4 de golpe.
La mayoría de fuera.
Nadie consultó a nadie.
Todo impuesto.
¿Y dónde los meten?
En un antiguo cuartel militar.
Al lado del parque infantil.
La ficha oficial del Gobierno dice que el centro se mantendrá 10 años mínimo.
¿Y qué podían contra eso?
Nada. Legalmente, nada.
Así que hicieron otra cosa.
Se metieron todos en el salón del pueblo y votan una moción para celebrar un referéndum de independencia. Salir del Reino Unido.
175 a favor
7 en contra.
96% A FAVOR.
Eligieron el 4 de julio a propósito. El 250 aniversario de la independencia americana. El presidente del ayuntamiento ya está intentando llevar el caso a la embajada de EEUU. Y a Trump.
Un pueblo de 370 vecinos pidiendo ayuda a Washington para defenderse de Londres.
Hasta el diputado de la zona lo ha dicho en el Parlamento: una decisión tomada en secreto e impuesta, con los vecinos tratados como basura secundaria.
¿Qué harías tú en su lugar?
Sé sincero.
7.500 disidentes ya estamos dentro. Faltas tú.
https://t.co/JtP6bmpKel
PD: el "Manual del Disidente" te llega al correo en cuanto entras. No tienes que hacer nada más.
Qué alivio habernos acostumbrado ya a los atentados yihadistas. Así todo se vive con mucho más sosiego, que es lo esencial.
Los muy pillines se empeñan en sembrar terror y desolación. Menos mal que nosotros somos mas listos y fingimos que no pasa nada. Si no llamas yihadista al yihadista ni atentado al atentado les jodes el plan.
O eso deben de creer quienes nos gobiernan.
.. dissabte vam tornar de Noruega amb un vol que va arribar a Barcelona passada la mitja nit, amb un retard de mitja hora, vam anar a recollir les maletes i ens van anunciar que sortirien uns 35-40 minuts més tard, esperant cansats davant la cinta i respirant aquella pudor a contaminació i brut que sempre fa Barcelona quan tornes d’un país nòrdic i de respirar aire pur, el transfer a casa, fet i fotut, ens va haver d’esperar més d’una hora.
Al arribar a davant de casa a Girona, amb la meva filla petita i les maletes, a quarts de dues, vam dirigir-nos a l’entrada de l’edifici i, de cop, ella em diu “mami hi ha uns homes que me fan por”, miro i a l’entrada del carrer del costat de la de casa, efectivament hi havia dos tipus com esperant, que es van girar cap a nosaltres al veure’ns, al moure’s vaig veure que, a la mà dreta, el més baix de pell fosca (l’altre anava tapat amb caputxa, tampoc era d’aquí i era força més alt) duia alguna cosa allargada amb mànec com platejada o metàl·lica que semblava una pistola (la part que sobresortia feia més d’un pam i brillava, li vaig dir que corrés a l’entrada de l’edifici anterior a la nostra i jo vaig fer el mateix amb les maletes. Per sort, repeteixo, PER SORT, allà viu la meva mare que acabava d’entrar i estava revisant la bústia, que ens va obrir de seguida. La meva filla plorant de por, els cors ens anaven a mil i l’ensurt no ens el treu ningú. Un cop a dalt a casa (vam passar pel pàrquing que es comunica) després de calmar la petita, vaig mirar per la terrassa i seguien per baix rondant fins que van marxar direcció a Salt..
Això NO POT SER, no podem permetre ni tolerar que les nostres ciutats, els nostres carrers i les nostres cases siguin insegures, se me’n pixa com s’aconsegueixi però les hem de recuperar.
Els menys empàtics i wokes em diran racista, xenòfoba, extremista de la dreta i em parlaran de drets humans, d’històries tristes en busca d’oportunitats.. se me’n fot, però el que no em podran dir mai és mentidera perquè el problema existeix, és real i va a pitjor. Punt.
Centres de menors tutelats per la Generalitat a petar. Plens de persones de més de trenta anys, adultes i en perfectes condicions per treballar.
Persones que es passen més d’un any vivint en aquests centres, amb allotjament, manutenció i serveis pagats amb diners públics, fins que arriba una inspecció judicial.
Però espera, que encara n’hi ha més.
Perquè no només tenim centres de menors catalans, tutelats per la Generalitat.
No, no!
Tenim tot un entramat de centres gestionats per entitats, amb seu social fora de Catalunya, en llocs com Almeria o Múrcia, però que igualment accedeixen a ajudes i recursos públics de la Generalitat.
I atenció, encara hi ha més!
Sabeu quant ens facturen, cada any, aquestes entitats? Més de 23 milions d’euros anuals!
Més de 23 milions d’euros.
I ara ve la millor part.
Saps quant paga, per menor tutelat, la Generalitat a aquestes fundacions?
Més de 4.000 euros MENSUALS, per cada menor tutelat.
Més de 4.000 euros, CADA MES.
Mentre els nostres fills continuen vivint a casa, fins ben entrada la trentena, perquè no poden emancipar-se. Perquè no poden pagar un lloguer. Perquè els sous no arriben…
Estem pagant, a fundacions de fora, més de 4.000 euros, que saben que ni son menors, ni estan en situació de vulnerabilitat, ni tenen cap impediment per treballar, aprofitant-se descaradament, dels diners de tots els catalans.
Vaja… més o menys el mateix que et costa a tu mantenir el teu fill cada mes, oi?
Això sí que és igualtat.
Benvinguts al país de la presa de pèl contínua.
Una presa de pèl que tothom sap. Que tothom veu. Que tothom comenta.
I mentre els ciutadans treballem i paguem com rucs, uns cobren, altres gestionen i els responsables miren cap a una altra banda.
I aquí no passa res.
Sense pressupostos
1. Ha creat 17 conselleries, el rècord de la història de la Generalitat.
2. Ha nomenat 260 alts càrrecs a dit
3. Ha incrementat les subvencions als grups parlamentaris de 3,7 a 3,925 milions d’euros anuals.
4. Ha destinat 900.000 euros al complement de productivitat dels treballadors del Parlament.
5. Ha previst 200 nous alts càrrecs a la nova estructura catalana de l’IRPF.
6. Les subvencions per projectes han passat d’1,5 milions a 6,6 milions d’euros, multiplicant-se per més de quatre, amb una mitjana que puja de 55.000 a 88.000 euros per projecte.
7. 300 nous alts càrrecs vinculats a la nova estructura de la DGAIA.
8. És el govern amb més estructura política de la història recent, amb 55 càrrecs de confiança més, que la legislatura anterior.
9. El nombre d’alts càrrecs i personal eventual no ha deixat de créixer durant el seu mandat.
10. 948 alts càrrecs i personal de lliure designació, amb sous que oscil·len entre els 95.000 i els 140.000 euros anuals.
11. Ha apujat el 265% a RAC1, un 54% a La Vanguardia, el 47% al Diari Ara i un 47% més al Punt Avui.
…
Amb pressupostos:
El primer que ha fet ha estat augmentar-se 10.000 euros el sou, ell i els seus consellers.
I davant de més de 2.000M€ en irregularitats a la DGAIA, n’ha canviat el nom, n’ha modificat l’estructura i ara hi posa al capdavant, un home del PSC, que ja formava part de la cúpula del Departament.
En qualsevol país normal, un govern amb una gestió així ja hauria hagut d’afrontar una moció de censura.
Aquí, en canvi, no passa res.
I ara, pregunteu-vos per què.
Avui una dona al tren explicava que deixarà la feina. Té un nadó i no pot estar perdent hores atrapada al tren de rodalies constantment sense saber quan arribarà a casa.
Al lloc on treballo cada cop més gent intenta arribar en cotxe per manca d'opció de transport públic, però com que les rondes de Bcn es saturen a les 6:30h i costa trobar pàrquing, condueixen de nit i acaben de dormir al cotxe esperant que sigui l'hora d'entrar al curro.
És una situació de gradual col·lapse del país mentre el govern es dedica a cobrir els responsables.
https://t.co/d7hAhfkaM8