Ara que s’ha publicat una nova versió hexamètrica de l’Odissea i que s’acaba d’estrenar una nova pel·lícula sobre el poema homèric, potser us vindrà de gust llegir aquest article que vaig publicar a @gidona_revista el juny de 2023. Que el viatge a Ítaca us sigui venturós!
📖🖋️ Leer libros físicos y escribir a mano mejora la comprensión lectora y la memoria.
Desde la infancia, el papel favorece procesos cognitivos más profundos que las pantallas. “Hoy no se trata de rechazar la tecnología, sino de resaltar los beneficios del papel para el aprendizaje profundo.” https://t.co/xebYy9A0za
Una llengua viva és un poble que avança ❤️🔥
Del 19 d'abril al 5 de maig, el Correllengua Agermanat mobilitzarà tots els Països Catalans. Inscriu-t'hi i passa la flama: https://t.co/uIrp05eg3B
@Bcnsingular Estem resistint amb penes i treballs en aquesta petita llibreria de #segonamà . Si ens podeu ajudar a difondre de tant en tant..., pengem un llibre cada dia però tenim pocs seguidors... Gràcies!!!
Us comuniquem la mort d’Antoni Marí.
Antoni Marí (Eivissa, 1944–2026) ha estat una de les veus més lúcides i rigoroses de la literatura catalana contemporània, tant en el camp de la poesia com en l’assaig i la narrativa. Poeta, pensador i professor, la seva obra es caracteritza per una reflexió constant sobre la creació artística, la subjectivitat i el lloc de l’individu en la modernitat.
Entre els seus assaigs més destacats hi ha “L’home de geni” (1984 i 1997), “Formes de l’individualisme” (1994, premi Crítica Serra d’Or) i “La voluntat expressiva” (2002, premi Nacional), textos fonamentals per entendre la seva concepció de l’art com a espai d’exigència moral i intel·lectual. En narrativa, va obtenir un ampli reconeixement amb “El vas de plata” (1991 i 2017, premis Ciutat de Barcelona i Serra d’Or) i “El camí de Vincennes” (1996, premis Prudenci Bertrana i Serra d’Or), obres que combinen una gran densitat reflexiva amb una prosa d’alta qualitat literària.
La seva trajectòria poètica inclou títols com “El preludi” (1979 i 1999), “Un viatge d’hivern” (1989, Premi Nacional de la Crítica), “El desert” (1998, premi Cavall Verd de poesia), “Tríptic des Jondal” (2003) i “Han vingut els amics” (2010, Premi Cavall Verd de poesia), llibres que exploren amb intensitat la relació entre experiència, memòria i llenguatge. L’any 2019 va publicar, amb Francesc Parcerisas, “Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic”, un diàleg literari d’alta volada sobre la tradició i la modernitat.
El març de 2025, en un gest que pren avui un valor especialment commovedor, vam publicar el que es pot llegir com el seu testament literari; “Quatre costats”, una obra de síntesi i depuració que recull, amb lucidesa i serenitat, els grans temes que han travessat tota la seva escriptura, que recorda la poesia de T.S. Eliot. Un dels seus mestres.
Amb la seva mort, desapareix una figura central del pensament literari català de les darreres dècades i de l'edició en català, però la seva obra —exigent, profunda i radicalment honesta— continuarà present. DEP.
📸R. Ramos
45 anys de la creació d'un dels instruments de la construcció nacional als anys 80: Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, "La Crida"
“Literature takes a habit of mind that has disappeared. It requires silence, some form of isolation, and sustained concentration in the presence of an enigmatic thing.”
―Philip Roth
📝"Per això escric, per matar l’ego, per fer que deixi d’existir, per matar-me a mi mateixa. Per aquest motiu, per a mi, escriure és un orgasme, la petite mort per uns minuts, però sense el plaer carnal."
Mail obert d'@EstelSole
https://t.co/CzNJMITqbT
https://t.co/CzNJMITqbT
🔴 Carles Rebassa guanya el Premi Sant Jordi de novel·la per Prometeu de les mil maneres:
"Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles. Sense el català, nosaltres no hi som."
▶️ https://t.co/vjtZBkrzGU
#NitLletres3Cat
"Escribir es pensar". Escribir nos obliga a pensar, no de forma caótica y desordenada, sino de manera estructurada e intencionada. Es una herramienta para descubrir nuevas ideas. https://t.co/N8o8zVvsnE
“Crec que acabaré parlant bé el català.” A l’Hospitalet de Llobregat, el lloc on menys català es parla, un grup de persones ha decidit aprendre'l i practicar-lo. Formen part del projecte Xerrem de la @CAL_cat https://t.co/dMH022EYd7
Un dia com avui, el 16 de gener de 1641, es va proclamar l’Estat independent català amb el nom de República Catalana i Pau Claris en seria el primer president. Aquesta és la data fundacional del nostre moviment independentista, tot i que resta sempre oblidada, per motius obvis.
@gencat Adaptar l'educació al que demana l'estat ho feu ben de pressa, el català a l'educació, però, ho deixem per un altre dia. Signeu el manifest a l'enllaç: https://t.co/bD0CnouMeT
Montserrat Gudiol, la primera dona que va formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, filla de Josep Gudiol -l'historiador que va salvar i restaurar els murals de Sixena- va finar a Barcelona el 25 de desembre de 2015.
Penó de la Conquesta de València. Bandera conservada més antiga d'Europa (1238). Anterior a les banderes d'Escòcia o Dinamarca, que hom sol citar com les més antigues.
L'ús social del català creixerà quan reguem bé l'arbre de la llengua. Calen unes arrels fortes i sanes. Cal mantenir el català sempre a tot arreu i amb tothom.
I tu, ja mantens el català amb tothom?
El mestre @Virgili7 explica la necessitat lingüística de fer un Mantinc el Català sempre, a tot arreu i amb tothom! I ara més que mai.
Fer un Mantinc el Català és de bona educació.