C.A.OSASUNA / ski / rugby / Muthiko Alaiak sanfermines y feria del toro / Uned geografía e historia / un poco de ska y mis contradicciones. Eutsi gogor!!!
Mi teoría sobre los influencers rabiosos anti-eclipse: fue un hecho absolutamente democrático, natural, sin zona VIP ni patrocinio.
Esos minutos NADIE les hizo caso. Y ellos además no pudieron monetizar la cosa.
Mientras mirábamos al sol esa gente absurda era RUIDO.
Israeli settlers in the occupied West Bank diverted a spring that was a lifeline for the Palestinian village of Fasayil, cutting irrigation pipes in June and converting it into a tourist attraction, leaving nearby farms barren https://t.co/yzqIHVNnla
Always look on the bright side of life.
Un dels arguments que expliquen la pujada de l’extrema dreta és, clarament, la islamofòbia. Negar-ho seria negar l’evidència. L’arribada de milions d’immigrants a Europa, molts d’ells de religió musulmana, ha canviat en molts llocs les normes del joc, els equilibris de convivència i fins i tot el debat sobre què considerem acceptable o no a l’espai públic.
La resposta de l’extrema dreta és la de sempre: extrema, exagerada i sovint irracional. La fòbia. Convertir una religió, una cultura o milions de persones en una única categoria sobre la qual projectar totes les pors d’una societat.
Però hi ha una altra manera d’encarar-ho. I potser la millor manera d’entendre-la és rebobinar unes quantes dècades i recuperar La vida de Brian, aquella meravellosa pel·lícula dels Monty Python que, amb sarcasme, irreverència i intel·ligència, sotmetia el cristianisme, la religió i els seus dogmes a una crítica tan irònica com radical.
I aquí apareix una pregunta interessant: si durant dècades hem considerat legítim qüestionar, ironitzar i fins i tot riure’ns del cristianisme, per què no hauríem de poder sotmetre l’islam al mateix exercici crític?
No parlo d’islamofòbia. Parlo d’islamoescepticisme. Us ho comento pel següent…
John Cleese, un dels fundadors dels Monty Python, ha utilitzat precisament aquesta distinció davant les crítiques rebudes per algunes de les seves opinions sobre l’islam. La idea és tan senzilla com poderosa: qüestionar una religió no significa odiar els seus creients. De la mateixa manera que es pot ser escèptic respecte del cristianisme, es pot ser escèptic respecte de l’islam. O del judaisme, de l’ateisme, del nacionalisme, del capitalisme o de qualsevol sistema d’idees.
Perquè això és, precisament, la llibertat d’expressió: la possibilitat de sotmetre-ho tot a examen.
Crec que aquesta distinció és important en el moment que vivim. Entre l’exabrupte i l’argument. Entre la hipèrbole i l’anàlisi. Entre assenyalar persones pel que són i qüestionar idees pel que defensen.
Podem —i probablement hem de— discutir sobre immigració, integració, religió, costums, drets de les dones, llibertat religiosa o els límits de la tolerància. I hem de poder fer-ho sense complexos. Però també sense convertir la discrepància en odi.
Escepticisme, ironia, sarcasme, anàlisi crítica. Tot el que calgui.
Fòbia, mai.
I, com cantaven els Monty Python mentre Brian acabava a la creu: Always look on the bright side of life.
Que passeu un bon dissabte.
@recuncho34 Viviendo en un drama y publicándolo, no sé si esperan empatía, que se rían de ellos o simplemente es que piensan que el mundo es un hotel de 5* a su servicio.
@MigueltxoTF@pablolopezru_ Qué esperas de medios que celebran con zambomba y pandereta cada vez que en Navidad sus equipos hacen un entrenamiento a puerta abierta? Los entrenamientos abiertos es algo que no creen ni posible.
@Torremarte1 Pues ya ves las respuestas, los ofendidos y aludidos se quedan en el detalle, sin entrar realmente en el fondo y el problema evidente a futuro.
Es un país de sordos y tarados, una especie de loca caravana al precipicio.
España es un país pobre (dentro de Europa). Lo de los niños asilvestrados es mentira. El mercado simplemente se adapta a un público español de débil poder adquisitivo sin hijos pero muchas exigencias y el hecho de quitar niños permite ahorrar costes: habitaciones de tamaños mezquinos, menos servicios, menos sorpresas y servicios ajustados a esa clientela de mileuristas con ganas de desayunos orientales rodeados de tótems de maisons du monde. En los hoteles cinco estrellas no hay ningún problema con los niños.
@ladecada_80 Solo veo gente q se queda con la parte q le interesa de TODO, para poder dsd ahí, repartir mierda a paladas, no ver más allá d nuestro rojillo ombligo y perder completamente la perspectiva de donde estamos, quienes somos y el contexto de la liga.
Me da tanto asco como pena.
@Elpisodemanu Yo es q no lo veo ni como lateral, ni como extremo y mucho menos por la izquierda para primera división.
Argibide como lateral le supera, x delante Dubasin, Rubén y ya veremos si no llega algo +, por la izda solo está reconvertido en Anduva funcionó siempre, buscando su derecha
@Factsandrespect Tú vas a Argel de visita, yo te mando unos muchachos de visita de cortesía...ah...y pasado el mundial, quedan sedes, finales por confirmar...este tirano maneja las espuelas y la fusta a su antojo, sabe que está respaldado.
@AsierUrkizu Este en particular Cancino, que es mucho, para el resto...los "yalo" "ya lo decía mi abu", o los "todalaputavida" "toda la puta vida hemos hecho así y asau" , en vez de PTV, son TPV.