‼️ Nogueras arrenca la campanya amb el compromís de “frenar la dreta rància” i evitar que Abascal o Colau siguin ministres
🔶 Puigdemont crida a convèncer la "gent desorientada" i opta perquè Junts "estigui a la taula" de la nova legislatura
https://t.co/x5UNOymWOi
https://t.co/x5UNOymWOi
Aquest 29-N, abstenir-se és un tret al peu de l’independentisme. Comparteixo la crida de l’ANC a tenir una representació forta al Congrés, disposada a denunciar, confrontar, bloquejar i desestabilitzar. I crec que Junts ja ha demostrat què es pot fer amb aquesta força.
Recordem Barcelona. També es parlava d’abstenir-se. Mentrestant, el PSC, els Comuns i el PP van sumar els vots per fer alcalde Collboni i barrar el pas a Xavier Trias, que havia guanyat les eleccions. Tenien molt clar què significava que la capital de Catalunya tingués un alcalde independentista. Nosaltres també hauríem de tenir clar què ens hi juguem quan renunciem a votar.
Amb set diputats, Junts va obligar el PSOE a negociar amb Puigdemont a Waterloo, va portar les converses a Suïssa amb verificació internacional i va posar sobre la taula els drets històrics de Catalunya. I quan el primer text de l’amnistia deixava massa casos exposats, Junts hi va votar en contra i va forçar una nova negociació. Els límits també els marcàvem nosaltres.
La batalla per l’amnistia ha enfrontat el Suprem amb el Constitucional i la Fiscalia. El Suprem es va negar a aplicar-la a Puigdemont per la malversació, la Fiscalia va defensar que se li apliqués i el Constitucional va avalar que aquest delicte es pogués amnistiar en els casos del procés. Per mi, forçar la interpretació d’una llei fins a buidar-la de l’efecte que perseguia el Congrés és una forma de cop judicial. Què desestabilitza més l’Estat que veure les seves pròpies institucions enfrontades per l’aplicació d’una llei aprovada pel Congrés? Aquesta guerra de poders tot just ha començat i continua oberta.
Junts va investir Sánchez el 2023. I quan el PSOE va incomplir els acords, @JuntsxCatMadrid li va tancar la porta als pressupostos.
Hi ha qui ara promet desestabilitzar l’Estat i encara ha d’explicar com pensa fer-ho. Quines majories està disposat a bloquejar? Què farà quan els seus vots siguin decisius? Junts pot respondre amb fets i amb l’experiència d’haver mantingut el rumb sota la pressió judicial, mediàtica, sindical i econòmica. I comparteixo el retret de Míriam Nogueras @miriamnoguerasM a ERC. Si l’independentisme hagués fet pinya al Congrés, hauríem pogut arribar molt més lluny.
El 29-N, jo votaré Junts. Vull diputats que facin valer cada escó i que estiguin disposats a bloquejar investidures i pressupostos si l’Estat continua tancant la porta dels nostres drets nacionals
@gebelque@jmcruset@gabrielrufian S’ha convertit en l’Arrimadas. Que el tumor per Catalunya q va suposar Ciudadanos evolucionés a VOX i fés metàstasi a PSOE o Comuns, no cotitzava… Però a ERC? Calia realment?
@Trencavellanes@dixiecrat_pujol@aalbeert A les persones que han comès la indignitat de cedir el govern de la Generalitat al 155, I QUE ENS FA PASSAR TANTA VERGONYA, no les perdonarem.
@aalbeert Rufian és el clar exemple del Principi de Peter. Ha ascendit per sobre les seves capacitats i ara està desbocat completament, incapaç de acceptar que el càrrec li va mooolt gran. I ho camufla fent el macarra
Per cert amb un llenguatge (pavos, curro..) que, allà on està, fa pena.
Part de l’èxit de Rufián a Espanya és haver construït un personatge que encaixa perfectament amb els prejudicis que una part de l’opinió pública espanyola té sobre Catalunya.
Ell no assumeix aquests tòpics, sinó que els denuncia i els utilitza com a part del seu discurs com una marca política pròpia: el català insolidari, garrepa i obsessionat amb la llengua en una marca política.
És una estratègia que pot donar rèdit personal a curt termini en unes eleccions espanyoles, però que compromet el futur d’ERC entre l’electorat històric catalanocèntric.
Una cosa és ser un personatge mediàtic a Espanya i una altra, representar políticament Catalunya
Deploro que un català li parli castellà a un altre català.
Deploro que, mentre estiguem sobordinats a la força a l'Estat espanyol, es menstingui un independentista.
I jo estic a les antípodes del model social de Junts.
Però mentre no siguem independents, tinc clar qui és l'enemic
Demà a les 21:45 parlarem de la gent que ha decidit marxar a viure, a estudiar o a treballar fora de Catalunya. Cada cop mes i mes gent diu que bon vent I barca nova a una terra que ja no reconeixen com a seva. Una terra amb un govern corrupte, pervers, que prima la violencia a l´ordre, que fa que moltes families no vulguin vegre creixer els seus fills rodejats de sonats.
Tenim l´enemic a casa, sempre ho he dit. Molta gent està fent molt mal als catalans que volen treballar, que volen segurs, en pau, sense problemas. I tenir l´enemic a casa fa que molts volguel marxar, jo el primer.
Un altre xantatge lingüístic habitual que els castellans ens fan als catalans. Doncs mira, prefereixo el professional que parla català. Treballar als Països Catalans i parlar català és un certificat de qualitat.
#catalunya#català
✊ Hem d'aconseguir que Catalunya i que Barcelona deixin de ser aquell objecte de desig dels sucursalistes de tota la vida.
🗳️ El 29N no va de triar entre dos colors d'un mateix estat. Va de triar entre els que obeeixen a Madrid i els que només obeeixen Catalunya. I aquí hi ha una candidatura, una.
☝️ Una sola candidatura d'obediència estrictament catalana que només obeeix les ordres i els desitjos dels catalans!