santiago boixados

economista, fiscalista i censor jurat de comptes... Però visca la Ciencia, la Historia i el coneixement

[BigMoh jr @BiggestMohhh]

🚨🎙️ Hansi Flick on why Anthony Gordon didn’t get a minute in Barcelona’s 7-2 win over Racing Santander:

“Honestly, I’m someone who really likes rotation, so Gordon not getting minutes is not a big deal like some media are making it.

“When Raphinha was substituted, he actually suggested that we bring Gordon on, saying it would be good for his confidence to get on the scoresheet.

“I respect that idea from our captain, as he always looks out for his teammates’ happiness, and I was ready to take Adeyemi off. But Gordon politely told me that he appreciated Raphinha wanting to help him, but honestly, he wasn’t worried about scoring. He knew his goals would come and asked me to leave Adeyemi on because he was having a great game and enjoying himself.

“That gesture really impressed me. This kind of love and support for teammates is exactly what I enjoy about this team.”

[Sergi Maraña @SergiMaranya]

🤔 El problema de Ricard Ustrell no és què pensa. Té tot el dret del món a tenir ideologia. El problema apareix quan aquesta ideologia condiciona, al meu parer, la manera d’exercir el periodisme des d’un mitjà públic com és @CatalunyaRadio.

Un periodista que treballa per un mitjà públic no està per decidir quines opcions polítiques mereixen ser escoltades, quines han de ser estigmatitzades ni quines opinions són acceptables. Està per preguntar, contrastar, incomodar el poder i donar als ciutadans tota la informació perquè siguin ells qui treguin conclusions.

Quan ets exigent amb uns i extraordinàriament complaent amb uns altres, quan el criteri periodístic sembla variar segons qui tens al davant, el problema ja no és ideològic: és de credibilitat professional. I això, en un mitjà públic pagat per tots els catalans, és especialment greu.

El que comenta ara @AlbanoDante76 és un cas més d’un personatge que dia rere dia acumula polèmiques, fet que demostra que no pot seguir ni un dia més al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ustrell ha de ser destituït de manera immediata si als directius d’aquesta emissora encara els queda un mínim de dignitat. Ja n’hi ha prou! La ràdio pública de Catalunya ha de seguir sent de tothom, oi, @salvadorilla?

[Miriam Nogueras 🎗 @miriamnoguerasM]

He de dir que em pensava que qui reaccionaria seria la direcció de RTVE, perquè són els al·ludits de manera directa, però, una vegada més, t’has erigit en defensor del poder espanyol.

No és la primera vegada, però aquesta no ens l’esperàvem. Sobretot perquè, si ets tan d’esquerres com prediques, t’hauria de preocupar la qualitat i el rigor informatiu dels mitjans públics. Tampoc no és el cas.

El primer que hauries de fer és donar les explicacions que demana algú com en @CarodRoviraJLl, que té autoritat moral per demanar-les, precisament parlant de servir o no als interessos de Catalunya.

Ja tardes, i crec que molta gent del teu partit les està esperant.

I, ja que t’interessa tant el tema de les votacions, podries explicar per què has votat amb PP i VOX en més de 200 ocasions? Per exemple, votant en contra del traspàs de Rodalies a Catalunya. O ahir, abstenint-te amb Vox a la Llei de Dependència. O demanant a Podemos que votés en contra del traspàs de les competències en immigració. També podries explicar que els 19 diputats del PSC i del PSOE són els qui més vegades han votat amb PP i VOX?

Més enllà d’això, pots explicar si, a més de fer mems des de la tribuna del Congrés, has aconseguit aprovar alguna llei pròpia? Jo en tinc la dada, però potser m’he descomptat: CAP ni una.

Gastes molta energia a intentar posar-nos en blocs espanyols (tu mateix te n’hi has posat en un), però nosaltres, de bloc, només en tenim un, i per això decidim sempre el nostre vot: el bloc de Catalunya.

Ah, i, a diferència de tu, nosaltres no desitgem que ERC caigui en l’ostracisme, i menys si això afavorís la ultradreta. En això, tu també ets molt espanyol.

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Ustrell parla d'OCTUVRE.
OCTUVRE respon.
Bona tarda.

[santiago boixados @taroperolet]

Anem bé: Europa es desperta i esdevé audaç https://t.co/Ns5KYEACDU

[Santiago Niño @sninobecerra]

2/2. intención es buena, no hay problema)—, impondremos aranceles muy elevados a Europa; es una posibilidad". Probablemente Luis XIV suscribiría el estilo.
https://t.co/IRvL8N9s9V

[Carod-Rovira II*II @CarodRoviraJLl]

Votants, militants, quadres i dirigents d’ERC, diputats, senadors, batlles, regidors avalen aquesta pràctica de renúncia al català?No hi ha més de dues opcions:o ús del català o renúncia i substitució pel castellà. Quina és l’opció d’ERC? I no hi ha més cera que la que crema.

[Carod-Rovira II*II @CarodRoviraJLl]

Si fos viu Jordi Carbonell, ex president d’ERC i torturat per declarar en català a la policia franquista, davant el no ús del català al Congrés pel portaveu del seu partit hi reaccionaria amb contundència i dignitat, no pas callant.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Canadà és Europa.

Avui ha passat una cosa que pot acabar sent extremadament important.

Ursula von der Leyen ha proposat que el Canadà es converteixi en el primer membre associat de la Unió Europea. No és encara un acord tancat —de fet, aquesta figura ni tan sols existeix avui jurídicament com a tal—, però la voluntat política expressada a Estrasburg és extraordinàriament significativa.

Perquè això va molt més enllà del comerç.

El Canadà ja és el primer país no europeu que participa en l'instrument europeu SAFE de defensa, i la relació entre Brussel·les i Ottawa s'ha anat aprofundint en seguretat, defensa, tecnologia, intel·ligència artificial, energia i matèries primeres crítiques.

Geopolíticament, el missatge és potent: davant d'uns Estats Units cada vegada més imprevisibles i d'un Donald Trump que ha arribat a parlar del Canadà com el possible «51è estat», Ottawa mira cap a Europa.

I aquí és on entra Mark Carney.

Carney no és un polític convencional. Economista format a Harvard i Oxford, va passar tretze anys a Goldman Sachs abans de ser governador del Banc del Canadà. Després va passar una cosa extraordinària: el Regne Unit va anar a buscar un canadenc perquè dirigís el Banc d'Anglaterra. Va ocupar el càrrec entre 2013 i 2020, convertint-se en una de les figures més respectades de la banca central internacional.

El 2025 va fer el salt a la política, va assumir el lideratge liberal, va ser nomenat primer ministre i després va guanyar les eleccions federals.

I crec que aquí hi ha una lliçó sobre la importància del talent en política.

Carney pot tenir ideologia, naturalment. Però la seva manera de governar sembla partir sobretot d'una pregunta molt concreta: què necessiten el Canadà i els seus ciutadans?

Va constatar que la relació econòmica i política amb els Estats Units entrava en una etapa molt més complicada. La resposta no va ser crear un observatori. Ni inventar un eslògan. Ni dedicar mesos a una batalla cultural amb el president Trump.

Va buscar alternatives.

Si els Estats Units deixen de ser un soci tan previsible, diversifiquem. Si necessitem nous mercats, busquem-los. Si Europa necessita energia, minerals crítics, indústria de defensa i socis democràtics fiables, oferim-li Canadà. I si el Canadà necessita reduir la seva enorme dependència econòmica dels Estats Units, acostem-nos a Europa.

Això és política exterior. Però sobretot és gestió. Es prioritzar la prosperitat dels teus ciutadans per sobre de la teva autoperpetuació.

Carney és avui a Estrasburg i la presidenta de la Comissió Europea li acaba d'obrir públicament la porta a una relació amb Europa que fa només uns anys hauria semblat gairebé inimaginable.

Hi ha polítics que dediquen bona part de la seva energia a perpetuar-se. Necessiten polarització, adversaris, relats i batalles ideològiques permanents.

I n'hi ha d'altres que intenten identificar els problemes del seu país, prendre decisions i executar-les. La política hauria de ser bàsicament això: talent, visió, decisió i execució.

Mireu Mark Carney. I després mireu els nostres dirigents —els que governen i els que aspiren a governar— i feu-vos vosaltres mateixos la pregunta. Què haurien fet en Collboni, l'Illa, en Feijóo o la Ayuso? Pactar amb la UE o enredar-se en autopromoció?

Que acabeu de passar un bon Dimecres.

[Josep Costa @josepcosta]

Fa 2 anys que el Suprem es nega a amnistiar la malversació aplicant un article de la pròpia llei.
Això té una solució molt fàcil que és canviar la llei i eliminar aquest apartat.
Com que no em crec que ningú no hi ha pensat, he de concloure que hi ha una raó oculta per no fer-ho.

[Lluís Llach @lluis_llach]

Repeteixo, el MHP Puigdemont és el darrer president legítim de la Generalitat, deposat per un article forçat, 155 de la constitució espanyola, i que fou l'equivalent a un cop de força institucional. Els catalans sabem la legitimitat que això representa. L'estat espanyol també.

[David Smith @digidavey]

My daughter came home from school and said,
“Mum, you’re not going to believe what happened in history class today.”
Her teacher told the class they were going to play a game.
He walked around the room and whispered to each kid whether they were a witch or just a regular person. Then he gave the instructions:
“Form the biggest group you can without a witch. If your group has even one, you all fail.”
She said the whole room instantly lit up with suspicion.
Everyone started interrogating each other. Are you a witch? How do we know you’re not lying?
Some kids clung to one big group, but most broke off into smaller, exclusive cliques. They turned away anyone who seemed uncertain, nervous, or gave off even the slightest hint of being guilty.
The energy shifted fast. Suddenly everyone was suspicious of everyone.
Whispers. Finger-pointing. Side-eyes. Trust dissolved in minutes.
Finally, when all the groups were formed, the teacher said,
“Alright, time to find out who fails. Witches, raise your hands.”
And not one hand went up.
The whole class exploded. “Wait! You messed up the game!”
And then the teacher dropped the bomb:
“Did I? Were there any actual witches in Salem, or did everyone just believe what they were told?”
My daughter said the room went dead silent.
That’s when it hit them. No witch was ever needed for the damage to happen. Fear had already done its work. Suspicion alone divided the entire class, turning community into chaos.
And isn’t that exactly what we’re seeing today?
Different words, same playbook.
Instead of “witch,” it’s liberal, conservative, vaxxed, unvaxxed, pro-this, anti-that.
The labels shift, but the tactic is the same.
Get people scared. Get them suspicious. Get them divided.
Then sit back while trust crumbles.
The danger was never the witch.
The danger is the rumour. The suspicion. The fear. The planted lies.
Refuse the whisper. Don’t play the game. Because the second we start hunting “witches,” we’ve already lost.
[Naomi Dennis]

[Salvador Ribot i Pons @muscluman]

Ara al nen, que viu a Oiarzun (Guipúscoa), li han encomanat acabar la feina de la bleda assolellada.

[Josep Costa @josepcosta]

Uns que s’han reconciliat amb Espanya i només estan pendents de la seua amnistia. Els altres que l’única amenaça que veuen són els sarraïns.
Ens cal urgentment algú que centri totes les seues energies en alliberar-nos de l’espoli i la dominació espanyola, a qualsevol preu.

[yoqse @pollonidas69_]

Me descojono😂😂😂. Fernando Alonso, Carlos Sainz, Norris Russell o Verstappen están diciendo que Madring es una putisima mierda, insegura y decepcionante. Hasta aquí llegó el Gran Premio de Lady Áticos. La próxima temporada probablemente no se celebre.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

A Convivència Cívica Catalana están molt nerviosos. El nivell de manipulació històrica de l'espanyolisme ranci assoleix cotes de deliri absolut amb aquest tuit. Desmuntaré aquesta mentida i aquest revisionisme barroer ciutat per ciutat. 👇

Afirmar que la major part de Catalunya va donar suport als Borbons el 1714 i incloure en aquesta llista ciutats que van ser el bressol i el bastió de la resistència catalana contra el Borbó no és ignorància, és cinisme colonial dissenyat per esborrar la nostra èpica nacional i blanquejar el dret de conquesta.

Dir que Vic va lluitar per Felip V és, directament, un insult a la intel·ligència. Vic i la comarca d'Osona van ser l'epicentre històric de l'aixecament contra l'absolutisme borbònic. D'allà van sortir els Vigatans, els mateixos que l'any 1705 van signar el Tractat de Gènova amb els anglesos per garantir la defensa militar de les nostres Constitucions i llibertats. La plana de Vic va ser un territori ferotgement antiborbònic que va aportar tropes i líders a la causa i que va pagar molt cara la seva lleialtat a la sobirania de la nació.

Incloure Berga, Olot, Ripoll i Solsona en el bàndol botifler és amagar deliberadament la sagnant repressió que van patir precisament per negar-se a sotmetre's. Quan la Junta de Braços vota la resistència a ultrança el 1713, l'interior del país es converteix en un camp de batalla contra l'ocupant. Antoni Desvalls, el marquès del Poal, va organitzar l'Exèrcit de l'Interior reclutant milers de voluntaris, miquelets i sometents en aquestes mateixes comarques.

Ripoll, justament per ser un dels grans centres de producció d'armament fonamental per a l'exèrcit català, va ser brutalment atacada i incendiada per les tropes del comte de Fiennes a principis de 1713 amb l'objectiu de destruir la nostra capacitat bèl·lica.

Solsona, Berga i Olot van patir el saqueig, el terrorisme d'estat borbònic i les flames. Si aquestes poblacions van quedar sota control de Felip V no va ser per adhesió voluntària, sinó esclafades sota la crema sistemàtica de viles, l'execució sumària de resistents i l'ocupació d'un exèrcit imperial d'ocupació brutal. Confondre l'ocupació militar a sang i foc amb "suport popular" és la misèria moral típica de qui justifica la dominació.

L'única excepció real d'aquesta llista és Cervera, històricament reconeguda pel seu paper botifler. I precisament per això, per ser una minoria servil enmig d'un país que es dessagnava lluitant per defensar el seu Estat,
Felip V la va recompensar amb el monopoli universitari absolut, clausurant les universitats de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic com a càstig exemplaritzant.

Cervera és la lamentable excepció que només fa que confirmar la regla de la resistència generalitzada de tota la nació.

La guerra que culmina el 1714 no va ser una guerra civil catalana, sinó la defensa d'un Estat de dret independent de facto contra l'absolutisme assimilador. Que hi hagués una pèssima minoria col·laboracionista no altera el fet fonamental: les institucions del país van votar resistir, i el poble va abocar la seva sang al camp de batalla, des de la fortalesa de Castellciutat, passant pels boscos de la Catalunya central, fins a les muralles de Barcelona i Cardona.

Aquest intent groller d'esborrar el patriotisme heroic de la Catalunya interior respon a la necessitat malaltissa de l'Estat i nacionalisme espanyol: negar l'existència d'un subjecte polític català, reduir la nostra història a una simple disputa interna espanyola i justificar la imposició de la Nova Planta. És imperatiu tenir mentalitat d'Estat per no deixar-los passar ni mitja mentida. No ens robaran la memòria de la nostra resistència.

[Manel Malallet @manelmalallet]

El terme "español" és català. El castellà no té diminutius o gentilicis acabats en -ol. En català n'hi ha (pinya - pinyol, Espanya - espanyol).

El terme "castellano" prové del lexema català "castell".

[BigMoh jr @BiggestMohhh]

🚨🎙️ Hansi Flick on Raphinha giving his penalty to Lamine Yamal today vs Levante

“After the game, I actually asked Rapha, ‘Hey Rapha, you gave your penalty to Lamine even though you hadn’t scored today?’ He just looked at me and said, ‘It’s not a problem. I already had two assists, and I think that’s my best way of helping Lamine get back to his best.’

“He told me he knows exactly what kind of player Lamine is when he’s at his best.

“And honestly, that’s so beautiful to see. Their connection is great, and it’s not just with Lamine. That’s simply how Raphinha is with everyone.

“He’s not just a teammate to these players; he’s a great guy to them, someone who genuinely wants the people around him to succeed. That’s one of the reasons I believe he deserves to be our captain. He leads not only with his football, but with the way he treats the team.”

[santiago boixados @taroperolet]

@edp @JuntsXCat @Esquerra_ERC @CatalunyaAC Els caldrà despullar-se

[Eduard Díaz @edp]

@joanmasoblanch @JuntsXCat @Esquerra_ERC @CatalunyaAC Completament d'acord! Fins no arribar a la independència, tots agafats del braç amb el mateix objectiu comú, acabada la feina ja ens les fotarem entre nosaltres, però primer és lo primer