Fa 25 anys, els catalanets tullits i oportunistes que no poden viure sense l’escenari ni el reconeixement del sistema es van apuntar a la fàtua o es van posar de perfil. Amb mi no hi compteu. MAI MÉS.
Saps què és una vergonya nacional, Rufián? Que Heribert Barrera, un antifeixista d’ERC DE VERITAT —no un pallasso com tu—, que va posar-hi el cos i va disparar contra els feixistes DE VERITAT, fos abandonat a la seva sort l’any 2001, quan li van llançar al damunt la gossada per dir una obvietat: que no podem acceptar que, en només setanta anys, els nazis pretenguin perpetrar dues substitucions ètniques a la Catalunya ocupada.
https://t.co/7an6LzJubk
PEATGES.
Catalunya no pot continuar governant a cop d’emergència
La supressió dels peatges de les autopistes catalanes va ser, en el seu moment, una decisió molt popular. Després d’anys pagant per circular mentre altres territoris gaudien d’autovies gratuïtes, semblava que, finalment, s’acabava una injustícia.
Però hi havia una pregunta que gairebé ningú va voler respondre: qui pagaria, a partir d’aleshores, el manteniment d’aquestes infraestructures?
Els peatges no només servien per recaptar. També finançaven el manteniment, la conservació, la seguretat i, en part, la gestió del trànsit. Eliminar-los sense definir un model alternatiu era una decisió incompleta.
Han passat uns anys. L’AP-7 s’ha convertit en una infraestructura permanentment congestionada. El manteniment genera cada vegada més queixes. Les incidències augmenten. I ara, davant d’aquesta realitat, torna el debat sobre algun sistema de pagament: una vinyeta, una tarificació per ús o qualsevol altra fórmula.
No entro a valorar quina és la millor solució. El que em preocupa és una altra cosa.
El problema no és si hem de pagar o no per utilitzar les autopistes. El problema és que Catalunya continua prenent decisions estructurals sense haver pensat què vindrà després. Eliminem els peatges sense un model alternatiu. Després descobrim que falta finançament. I aleshores actuem per urgència, no perquè existeixi una estratègia compartida.
Aquesta manera de governar s’ha convertit en un patró. Anem apagant incendis (un altre dia us parlo de Les Gavarres). Sempre reaccionem quan el problema ja és evident. Mai no anticipem.
Catalunya necessita recuperar una cultura de la planificació. Les grans decisions requereixen estudis, consensos, calendaris i mecanismes de finançament estables. No poden dependre de la pressió mediàtica ni del càlcul electoral del moment.
Un país no es governa improvisant. Es governa pensant deu o vint anys per endavant.
Perquè el veritable problema de l’AP-7 no són els peatges.
El veritable problema és que fa massa temps que Catalunya navega sense ningú al timó.
Bon Diumenge a tothom.
Tots els caçadors de xenòfobs i racistes on són ara ? Per cert farà @gabrielrufian algun comentari ? O els seus amics Colau, Oltra, Montero o Iglesias ? No clar tots muts
"la trabajadora ha iniciado conversaciones en catalán"
"la trabajadora ha mantenido el uso del catalán en determinadas comunicaciones"
"una compañera recibió una respuesta en catalán"
El DECRET DE NOVA PLANTA SEGUEIX VIGENT.
No oblideu mai que som un país ocupat
Avui la representant d'Attico al @som3cat:
- No se la fa fora pel català. Hi ha 8 punts
- Però els dos primeros són pel català
- Pero hi ha més punts.
- Però dos són pel català
- Pero no se la fa fora pel català
Sou uns nazis @AticcoWorkspace
Tenim més poder del què ens pensem. No cediu, queixeu-vos sempre, reclameu, amenaceu, feu ressenyes negatives al Maps, assenyaleu les discriminacions a les xarxes, no ho deixeu córrer.
No ho confon ningú. Tenim una identitat i n'hi ha que s'hi avenen i n'hi ha que se n'exclouen. Si vostè odia la meva identitat a casa meva, toqui el dos. No l'enyorarem.