El senyal més important de la intel·ligència no rau en tenir títols acadèmics, sinó en la capacitat d'adaptar-se a diferents situacions i resoldre problemes.
Pensant en tots els que cantaven ahir “Yoy soy español” anant avui a la seva feina on els hi paguen el sou mínim, en un Rodalies que arribarà 45min tard, tot per després haver de tornar al seu pis de 50m2 de lloguer per 950 euros al mes
L'únic luxe real és el temps.
El temps és el regal més valuós.
Perquè els temps és vida.
Perquè de temps estem fets.
Perquè som el temps que ens queda.
Valora a qui et dediqui el seu temps, i tria bé a qui li dediques tu. Perquè el temps no tornarà.
Som-hi?
Bon diaa!!😉🤍
Las mujeres que han tenido a su bebé mediante cesárea me parecen unas tías increíbles, que dos días después de esta intervención las hagan levantarse y cuidar de un recién nacido... Es que sin palabras de la fuerza de estas mujeres
No existeix cap família sense problemes, ni cap feina sense problemes, ni cap relació sense problemes, ni una vida sense problemes.
La vida és un procés constant de resolució de problemes.
I l’acceptació d'aquesta realitat permet gaudir millor de la vida.
Som-hi?
Bon diaa!😉
Ayer, pasando lista en clase, mis alumnos me dijeron: "Laura no está". Yo respondí: "Laura se fue", e hice una pausa dramática. Ninguno sonrió. No sé si porque no les hizo gracia, o porque no lo pillaron. Me sentí muy mayor.
·Ei! Quedem per sopar i ens posem al dia!
·Vinga va! Dijous?
·Dijous no puc.
·Divendres?
·Impossible.
·Dissabte?
·Me'n vaig a Roses.
·Fem ara un café?
·Ui. He d'acabar una feina.
·Doncs res, ja quedarem.
·Clar! Quan vulguis només m’ho has de dir!
I han quedat així...😉
Insisteixo, fer-te pagar el pàrquing d'un hospital -que és evident que no hi vas per gust- em sembla una de les coses més inhumanes que hi ha en aquesta vida.
"Un dia ens varem casar, formar una família, i vam ser feliços uns quants anys . . .
Però de sobte tot va canviar i, sense adonar-nos, aquella passió i l'amor es va anar apagant, i acabant..."
I és aleshores que la gent comença a murmurar, et jutja i al final sentencien:
"Van fracassar en el seu matrimoni". I no. No és cert.
Fracassar és jugar a ser "la família feliç".
Fracassar és enganyar la teva parella, els teus fills i a tu mateix . . .
Fracassar és quedar-se per conveniència.
Fracassar és manipular a la teva parella amb els fills.
Fracassar és viure una vida grisa.
Fracassar és no arribar feliç a la teva casa cada nit.
Fracassar és mendigar l'amor de qui ja no t'estima.
Fracassar és fingir que estimes.
Fracassar és quedar-se per por de la solitud.
Fracassar és viure amb algú per por del "què diran".
Fracassar és no lluitar per ser feliç.
Fracassar és creure que l'amor no existeix . . .
El meu respecte per a tots els que han tingut el valor de no viure en el fracàs.
I l'aplaudiment per a tots els que continuen feliços i enamorats després de tants anys. Per molts anys de'amor i de felicitat compartida!
Lluita pel teu matrimoni, intenta recuperar l'alegria, observar les necessitats de l'altre, fer coses junts, augmentar el mutu respecte, la complicitat, la intimitat...però si malgrat tot ja no hi ha conversa, alegria de viure, ni motius pels quals lluitar per la parella, aleshores, respecte l'altra, però lluita per la teva felicitat.
-Anònim-
Perquè l'amor no fa mal.
El que fa mal són les persones que no saben estimar ni respectar.
No entiendo xk el jurado tiene k salvar a alguien si ya se posicionó en lanterior gala.. si dijeron k bea era la 3a mejor, pues tendran k salvarla a ella no? No tiene sentido q vuelvan otra vez a prticipar. Tendria k ser uno profes, dos publico x ej.. #otdirecto#OTDirecto7E