Tots aquests immigrants cal integrar-los de forma immediata. Cal que a totes les escoles espanyoles s'implementi el 25% d'àrab i que els ciutadans facin l'esforç de parlar-lo per tal d' evitar que siguin titllats de racistes.
Aquest dilluns, 27 de juliol, es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I, que és enterrat a Poblet. Aquests dies se succeeixen els homenatges i les activitats en record del rei, com el que va fer ahir la Muixeranga de la Marina Alta
Los incendios son tan graves por años y años en los que los “ecolojetas” de salón han dictado políticas en las que se ha demonizado a los agricultores y ganaderos, evitando que los pueblos se encarguen de forma natural de la limpieza de los montes y apelando a una falaz protección del medioambiente. Todos ellos son culpables, no se equivoquen.
Com s’atreveixen a parlar de manca de llibertats i de mitjans en mans de poderosos, tios que s'han fet la caseta i l’hortet a El País o La Vanguardia proclamant que «en ausencia de violencia se puede hablar de todo» i després han avalat per acció o omissió la solució nazi contra el referèndum de 2017?
Informar per escrit és cada dia més frustrant. La majoria de la gent no llegeix l'article complet ni que els el regalis. Menys de la meitat miren el segon tuit d'un fil.
El futur és fer el pallasso en 'reels' per a analfabets funcionals. Però em fa una mandra sideral.
Ni concert econòmic, ni principi d'ordinalitat, ni més recursos nets per a Catalunya.
No sé per què hi ha gent que se sorprèn: tot això ja ho vaig explicar a TV3 fa MOLTS mesos. I recordeu que la reacció de Junqueras va ser la d'insultar-me i de dir que jo no sabia dividir. La consellera d'economia em va menystenir tot dient que jo no hi entenia ja que jo vivia al món de l' "economia en colors". Fins i tot van treure al pitbull oficial del partit (Miquel Puig) a TV3 per a dir que la meva intervenció havia estat còmica.
Però, al final, resulta que el professor de les americanes tenia raó. Qui ho havia de dir!!!
https://t.co/DqAcKi4VF2
...ben lògic i raonable que un mosso d'esquadra se'ls adrecés en castellà.
Com que entra en el terreny del seu àmbit d'acció, li agrairia que treballés perquè els Mossos s'expressin en català en tot moment i circumstància, conseller
@VilaFx
.
Chat control 1.0 prorrogado hasta 2028 después de la votación en el Parlamento Europeo. Ha habido menos votos a favor que en contra, pero como se tramita por procedimiento de urgencia el mecanismo de la UE establece que son los que la rechazan quienes deben conseguir la mayoría absoluta. Algunos lo siguen llamando democracia.
It's disheartening. That millions of people have no idea what's being approved in Brussels today.
It's stunning. That it's the European People's Party pushing it through.
It's infuriating. That they're doing it by twisting parliamentary rules.
It's insulting. That they hide behind children to justify it.
It's outrageous. That tomorrow's absences will count as votes in favor. That anyone who skips the trip to Strasbourg is, without knowing it, voting yes.
It's cynical. That they picked the last session day before summer recess, when half the chamber has already packed its bags.
It's serious. That blocking the text requires an absolute majority of 361 votes, while pushing it through just takes an empty room.
It's telling. That when a Parliament loses a vote, the answer isn't to accept it, but to change the rules until it wins.
It's troubling. That end-to-end encryption, the last real frontier of privacy, now hinges on a calendar trick.
It's paradoxical. That child protection is the justification, while child-safety organizations themselves are asking for the legal gaps to be fixed first, not for the extension to pass as is.
It's telling, again. That the European Data Protection Supervisor himself warns that any renewal must avoid general, indiscriminate scanning, and that warning changes nothing.
It's opportunistic. That the text on the table today is the exact same one Parliament rejected months ago, not a comma changed, just dressed in different procedure.
It's a bridge. That this temporary extension, the 1.0 version, is precisely the vehicle keeping alive the debate over the permanent Chat Control 2.0, the one that would make scanning mandatory.
It's alarming. That the exception is no longer framed until tomorrow, but until 2028, two years of room to normalize what in March was called unacceptable.
It's reckless. That an urgent procedure meant for real emergencies is being used for the sole purpose of dodging the outcome of a previous vote.
And it is, above all, a warning. Of how easy it is to legislate over the privacy of 450 million people when you pick the right day for no one to be watching.
We keep going…
https://t.co/CCYPO1iH4T
BREAKING:
The European Parliament just passed Chat Control 1.0
A proposal to stop the new law, which will allow big tech companies to voluntarily scan all private messages, needed an absolute majority of 361 voted but received only 314 votes.
As it was the last day before summer recess, many MEPs had returned to their home countries and didn’t take part in the surprise vote. Chat Control 2.0 is still being prepared. That law will make it mandatory to scan people’s private messages.
De nou, la consellera parla de Catalunya (el país) quan hauria de parlar de la Generalitat (el govern).
La Generalitat rebrà 4.700 milions més. Això és cert. Però aquests diners, o bé es finançaran amb impostos, o bé amb deute, o bé provindran de reduccions de despesa que Madrid fa a Catalunya.
En qualsevol d’aquests escenaris, els diners «nous» sortiran de Catalunya. Per tant, l’afirmació de la consellera és falsa.
Una mentida repetida mil vegades no es converteix en veritat. Es converteix en... una mentida repetida mil vegades.
Es descorazonador. Que millones de personas desconozcan lo que supone lo que hoy se está aprobando en Bruselas.
Es flipante. Que sea el PP Europeo quien lo estimule.
Es irritante. Que lo hagan retorciendo la normativa parlamentaria.
Es insultante. Que se excusen en los niños.
Es indignante. Que las ausencias cuenten como votos a favor. Que quien no viaje a Estrasburgo en la votación esté aprobando la ley.
Es cínico. Que se haya elegido el último día de sesión antes del receso de verano, cuando medio hemiciclo ya tiene la maleta hecha.
Es grave. Que para frenar el texto haga falta una mayoría absoluta de 361 votos, y para colarlo baste con vaciar la sala.
Es revelador. Que cuando un Parlamento pierde una votación, la respuesta no sea aceptarla, sino cambiar las reglas hasta ganarla.
Es preocupante. Que el cifrado de extremo a extremo, la última frontera real de la privacidad, dependa hoy de un truco de calendario.
Es paradójico. Que se cite la protección infantil mientras las propias organizaciones de infancia digital piden que la prórroga corrija antes las carencias legales, no que se apruebe tal cual.
Es sintomático. Que el propio Supervisor Europeo de Protección de Datos avise de que cualquier renovación debe evitar el escaneo general e indiscriminado, y que ese aviso no frene nada.
Es oportunista. Que el texto que hoy se vota sea exactamente el mismo que el Parlamento rechazó hace meses, sin una coma de cambio, solo con el envoltorio procesal distinto.
Es un puente. Que esta prórroga temporal, la 1.0, sea precisamente la vía que se usa para mantener con vida el debate del Chat Control 2.0 permanente, el que sí obligaría al escaneo.
Es alarmante. Que la excepción se plantee ya no hasta mañana, sino hasta 2028, dos años de margen para normalizar lo que en marzo se consideró inaceptable.
Es temerario. Que se use un procedimiento de urgencia reservado para emergencias reales con el único objetivo de esquivar el resultado de una votación anterior.
Y es, sobre todo, un aviso. De lo fácil que resulta legislar sobre la intimidad de 450 millones de personas cuando se elige bien el día en que nadie mira.
Nunca de rodillas. Sea contra quien sea. Da igual.
Seguimos… https://t.co/fZmFj7VMd0
Sabeu que tractarà avui el plenari de Barcelona?
• La inseguretat, augment de furts …?
- NO!
• L’augment d’armes amb morts al carrer?
- NO!
• L’augment dels sense sostre?
- NO!
• La dificultat per a joves per independitzar-se i veïns ofegats pel cost de la vida
-NO!
• Com resoldre la saturació del transport públic en hores punta?
-NO!
. Com solucionar l’incivisme en augment la brutícia i deixadesa de la ciutat?
-NO!
Es tractarà si augmenten 800 sous públics. Sous que van dels 63.000 fins als 140.000 euros, molts d'ells amb salaris superiors als 100.000 euros.
L’hòstia a aquesta gent per les municipals, ha de ser sideral!
Memòria.
L'estiu del 1992 van ser detingudes una quarantena d'independentistes catalans en el marc d'una operació policial dirigida pel jutge espanyol Baltasar Garzón. El rerefons de les detencions tenia a veure amb els Jocs Olímpics que aquell any s'havien de celebrar a Barcelona i amb les campanyes tant cíviques com institucionals que van tenir lloc amb objectius de reivindicar la catalanitat dels Jocs Olímpics, d'una banda, i el rebuig frontal a aquells actes, de l'altra. La justificació judicial era el desmantellament de l'organització armada independentista Terra Lliure, la qual s'havia autodissolt un parell d'anys abans.
A totes les persones detingudes se'ls va aplicar la legislació antiterrorista ( votada per CiU), cosa que va comportar la incomunicació fins a cinc dies. Tots els detinguts van denunciar haver patit tortures, consistents en amenaces i insults de caràcter sexista i anticatalà, cops de puny, amb un llistat o llibre-guia de telèfons, amb barres, puntades de peu, l'obligació de fer flexions fins a l'extenuació, de romandre nombroses hores de peu, la introducció del cap en una bossa de plàstic ajustant-la per darrere fins a provocar asfíxia, la temptativa d'ofegament en un recipient d'aigua i l'aplicació d'elèctrodes.
L'objectiu de les tortures era principalment obtenir una declaració d'autoinculpació i d'inculpació a terceres persones. Per tal de salvaguardar aquella pràctica delictiva davant de possibles denúncies judicials per part dels detinguts, aquests eren obligats a declarar que obeïen ordres de denunciar la tortura, provinents de les organitzacions polítiques a les quals pertanyien els detinguts. Així mateix, quan els detinguts eren portats davant del metge forense aquells eren amenaçats amb la continuació de pràctiques encara més salvatges si explicaven alguna cosa sobre el que estaven patint. Finalment s'engegà un procés que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 q condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.
A la Sagrada Família els castellans han començat a descobrir que Espanya és Catalunya, no a l’inversa. Per això no paren de fer teories absurdes des del fons del forat negre en el qual han caigut. Records als nazis que volen absorbir Catalunya com si fos un chupito.