Aquests dies soc a Florència i tinc l'allotjament en aquesta curiosa cantonada: Via dell'Inferno amb Via del Purgatorio.
Més enllà d'aquesta tonteria que m'ha fet gràcia, sabíeu que a Barcelona també teníem un carrer dedicat a l'Infern? 😈
#HistòriesdeBCNWorldTour
FIL 🧵⤵️
@sergi_caballero@movistar_es Client de movistar de moolsts anys.
Cap problema
Però fa poc vaig rebre un paquet a nom seu que no havia demanat. Simplement el vaig rebutjar. A la web marcava que havia demanat un mòbil.
El transportista va insistir 3 vegades a venir i el van enviar una quarta vegada.
Pero👇
Una pregunta seriosa.
Els menors que es trobem a Ceuta, d'on surten? On son els seus pares? Com han arribat allà? Perque estan sols alla?
Per que ens hem de fer càrrec nosaltres?
De quina tragèdia parlen? Una tragèdia i una crisi humanitatia provocada? Que collons es aixo?
Us imagineu un mosso obligant un ciutadà a parlar català?
Us imagineu un metge obligant un pacient a parlar català?
Us imagineu un cambrer obligant un client a parlar català?
Us imagineu un repartidor obligant un client a parlar català?
A la inversa, això passa cada dia.
ÚLTIMA HORA
Detingut ahir per robar amb violència en un supermercat de Badalona. Aquest migdia el jutge el deixa en llibertat. Abans de mitja hora, torna a la mateixa botiga i intenta matar una dona.
El pla inicial era fer mal a una treballadora de l'establiment, la mateixa botiga on l'havien detingut menys de 24 hores abans.
Però a la porta hi havia un cotxe patrulla dels Mossos. Ha canviat d'objectiu allà mateix: una clienta que just estava entrant a comprar amb els seus fills.
L'ha agredit amb els vidres trencats d'una ampolla. Talls importants al cap i als braços, davant dels seus propis fills.
Ha intentat fugir corrent, però la patrulla que hi havia aparcada l'ha enxampat abans de 100 metres.
La víctima ha estat evacuada pel SEM. Les lesions són greus, però no es tem per la seva vida.
Entre la detenció del dilluns i l'agressió del dimarts hi ha una sola decisió: la de deixar-lo sortir del jutjat sense cap mesura cautelar, amb un delicte de robatori amb violència i dos antecedents previs sobre la taula.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Trobo que tots plegats esteu essent molt durs amb el pobre president Illa i amb la seva eficaç gestió de la Generalitat de Catalunya.
És cert que no ha complert l’acord d’investidura. Ni la gestió completa de l’IRPF, ni el finançament singular, ni la nova operadora de Rodalies. També és cert que no ha tingut pressupostos fins ara, que ha pactat mesures d’habitatge inconstitucionals —sabent-ho— i que no ha enterrat el Hard Rock.
Tampoc no ha millorat Rodalies. Ha amagat el desastre de PISA darrere d’excuses pròpies d’adolescents, no ha trobat la pau ni amb els metges ni amb els mestres, i la mainada se’ns continua rostint a les aules sense aire condicionat.
La DGAIA era la cova dels quaranta lladres. El coll d’ampolla de la Llei de dependència continua intacte, com les llistes d’espera de la sanitat. I fins i tot van infiltrar agents dels Mossos d’Esquadra en reunions preparatòries de l’exercici del dret de vaga.
Però crec sincerament que en feu un gra massa.
Per això vinc a reivindicar un dels seus grans èxits, encara no prou ponderat.
Segons TV3 i RAC1, la setmana que ve Catalunya organitzarà l’eclipsi de Sol més important del segle: un esdeveniment únic que no es repetirà en segles i que, afortunadament, passarà aquí.
Catalunya ha arrabassat l’organització de l’eclipsi a altres candidatures tan potents com Madrid i Rabat, gràcies a la projecció internacional assolida pel bisbe Omella parlant en castellà a la Sagrada Família i al ressò planetari del Tour de França de Tothom.
També cal destacar que ERC ha aconseguit, després d’una negociació duríssima, que l’eclipsi es vegi millor a les comarques on encara hi pinta alguna cosa.
El Govern Illa ha pogut invertir en l’organització de l’eclipsi gràcies als beneficis obtinguts durant la Copa Amèrica, que va tornar a posar Barcelona al món.
La UPF calcula que les visites provocades pel fenomen solar reportaran un mínim de 785 milions d’euros: aproximadament dotze euros per català, un cop descomptats els dinars de treball, els informes, les campanyes institucionals i la part corresponent a conselleries, comissionats i observatoris.
És de justícia reconèixer-ho.
Moltes gràcies per la vostra atenció en aquesta matèria.
Us proposo un exercici molt senzill:
Us poso una sèrie de fotografies, de dones importants a la política marroquina, i a veure si hi trobeu algun tret que us sorprengui.
Aquí la Princesa Lalla Salma, consort del rei Mohammed VI…
L'arxiu de la Universitat de Carolina del Sud conserva aquest magnífic documental de l'Escola del Mar de Barceloneta.
Una de les escoles més singulars de la història de Barcelona, inaugurada #taldiacomavui de 1921 i destruïda a la Guerra Civil.
🧵#FIL⤵️
Què es pensa aquest rei? Què vol?
Que vagi al seu refrigeri
a besar el cul de l'imperi
com si jo fos espanyol?
Rei de l'odi, rei puput,
lladre hereu de Marivent,
que no és seu, que és de la gent,
que m'esperi d'assegut.
Les Constitucions de Catalunya no permetien que hi haguessin funcionaris estrangers de fora de Catalunya.
Obvi: d'altra manera et converteixes en una colònia dominada i espoliada per la nació estrangera, com passa ara.
Haraga Ceuta.
Fa anys que existeix un moviment conegut com a haraga. En àrab significa “els que cremen”, perquè molts migrants cremaven la documentació abans d’arribar a Europa per dificultar-ne la identificació. Avui, però, el fenomen ha evolucionat: és també una comunitat digital que, a través de TikTok, Instagram i altres xarxes, comparteix vídeos, rutes, consells i convocatòries per arribar a Ceuta.
El que hem vist aquests dies no ha estat una migració improvisada. Desenes de milers de persones han rebut el mateix missatge: que la frontera era oberta, que es podia entrar i que hi havia una oportunitat única. Que aquest missatge fos cert o fals és gairebé secundari. El que importa és que va arribar a desenes de milers de persones i va ser capaç de mobilitzar-les.
La pregunta és inevitable. Si tothom sap que existeixen aquests canals, que difonen convocatòries massives i que poden desencadenar una crisi de seguretat nacional, com és possible que l’Estat espanyol no sigui capaç d’identificar-los, neutralitzar-ne els efectes o, si més no, anticipar-se als esdeveniments?
No es tracta de censurar les xarxes socials. Es tracta d’entendre que les fronteres del segle XXI no només es defensen amb tanques o patrulles, sinó també combatent les campanyes de desinformació i les mobilitzacions digitals que poden posar en escac un Estat.
Perquè si un moviment informal a les xarxes és capaç de mobilitzar desenes de milers de persones en pocs dies, la pregunta no és només qui hi ha al darrere. La pregunta és per què un Estat modern és incapaç de reaccionar abans que la crisi esclati.
Qüestió a banda seria saber qui hi ha darrera tots aquests comptes, que acumulen milers de seguidors… però suposo que això seria ja demanar massa.
Un veí penja un avís al portal: el gos no ha parat de bordar durant el cap de setmana, és insuportable, busca una solució.
La resposta apareix enganxada just a sota: "Segons la llei de protecció animal, et vaig a donar una solució: muda't." El problema és que aquesta llei diu exactament el contrari.
La Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals no dona cap dret a ignorar les queixes dels veïns.
Diu tot el contrari: prohibeix deixar un gos sol més de 24 hores seguides, i quan el comportament d'un animal genera problemes de convivència, obliga el propietari a recórrer a un professional del comportament animal.
No és una llei que protegeixi el soroll. És una llei que obliga a solucionar-lo.
I encara hi ha una segona normativa, aquesta sí catalana, que el propietari del gos - en cas de viure aquí - hauria de conèixer abans de contestar amb un cartell.
El Codi Civil de Catalunya, article 553-40, prohibeix als ocupants d'un pis fer activitats contràries a la convivència normal de la comunitat.
Si la molèstia persisteix després que la comunitat ho reclami formalment, el pas següent és l'acció de cessació davant d'un jutge.
I la conseqüència no és cap broma: la llei catalana permet privar el propietari de l'ús del seu propi habitatge fins a dos anys. Si el pis és de lloguer, el jutge pot arribar a resoldre el contracte d'arrendament.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les possibles solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AucenV
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
A veure si t’hi cap.
Les Homilies d’Organyà no són nacionalisme. Són un text medieval en català. Que et molesti que existeixi documentació catalana abans que el teu relat pugui pair-la no la converteix en conte xinès.
El català tampoc neix al segle XX. Al segle XX es normativitza modernament, com han fet totes les llengües cultes europees. Confondre codificació amb naixement és d’una ignorància bastant aparatosa. Fabra no inventa el català. L’ordena. Igual que una gramàtica no inventa una llengua, la descriu i la fixa.
I això de la Renaixença com a rentat de cara de burgesos esclavistes és la típica pirueta de qui no pot negar una cultura i prova d’embrutar-ne l’origen social. Abans de la Renaixença ja hi havia Llull, les cròniques, Ausiàs March, Bernat Metge, la Cancelleria Reial i una tradició literària que no desapareix perquè a tu et faci nosa.
El nacionalisme català no neix d’un caprici burgès. Neix del fet que hi ha un poble amb llengua, memòria i continuïtat, i que l’Estat espanyol ha intentat reduir-lo a folklore, dialecte o anomalia regional.
El teu antinacionalisme no desmunta res. Només és nacionalisme espanyol fent-se passar per història.
Aquest estiu, si no aconsegueixes visita presencial amb el teu metge de família, l'app de La Meva Salut et pot donar data de resposta per al 22 de setembre.
Una usuària de Twitter (@VioletaJoveRull) ho explicava fa uns dies: durant tot l'estiu no ha pogut programar una visita presencial al CAP amb el seu metge de família.
Ha optat per demanar-ho per via no presencial a través de l'app, i la resposta que li dona el sistema és que se li respondrà el 22 de setembre.
El problema no és nou ni és aïllat. Cada estiu es repeteix el mateix esquema: menys professionals disponibles als centres d'atenció primària, cap reforç real per cobrir les baixes i les vacances, i el pacient assumint l'espera com si fos normal.
La usuària ho resumia amb una frase que no necessita gaire més explicació: fa dies que el drama el tenim instal·lat a Catalunya.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les possibles solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Els models deien que agost seria plujós!!
Ja és agost!!
Que diu el model ECMWF per a aquesta setmana vinent?
Pas de fronts actius amb ruixats-tempestes i pluja abundant a Catalunya.
El mapa mostra la pluja total en tota la setmana vinent.
Veurem si es compleix!!
Vuit persones empadronades al seu pis. Ell hi viu amb la seva dona i ningú més.
Se'n va assabentar perquè va obrir la bústia i hi va trobar una targeta sanitària a nom d'un desconegut.
Va passar a Sant Cugat del Vallès. Uns dies després de la targeta li va arribar un document del cens electoral a nom d'una altra persona. Va trucar a la policia municipal, i l'Ajuntament li va confirmar que hi havia vuit individus donats d'alta al padró a la seva adreça. Els van donar de baixa d'ofici.
En aquest cas va tenir sort que l'Ajuntament va actuar. En molts casos posen impediments però el ciutadà té dret a demanar que es revisi si hi ha gent empadronada i, si s'escau, a que siguin donats de baixa.
Alguns ajuntaments han començat a moure fitxa, però cadascú pel seu compte:
— Sant Cugat del Vallès: 4.000 baixes del padró en un any i identificació presencial obligatòria en un termini de tres mesos.
— Olot: 1.300 baixes després de 700 inspeccions.
— Sant Vicenç de Castellet: 400 baixes, ordenança pròpia i multes de fins a 3.000 euros.
N'hi ha més però la majoria no fa absolutament res perquè hi hagi control.
Al ple de Barcelona del maig passat es va proposar un sistema d'avís automàtic: un SMS o un correu al titular cada vegada que hi hagués una alta, una baixa o una modificació al padró del seu habitatge.
El govern municipal ho va rebutjar amb l'argument que una alerta així era una drecera que podia vulnerar garanties administratives.
Resultat: el propietari continua sent l'últim a assabentar-se del que passa amb la seva pròpia adreça.
I la mateixa lentitud alimenta el negoci que diuen que combaten. L'empadronament sense domicili fix - el que hauria de permetre que una persona sense casa tingui metge o pugui escolaritzar els fills - pot trigar fins a vuit mesos a resoldre's.
Aquests vuit mesos són exactament el forat pel qual entren les màfies que cobren per empadronar algú en un pis on no ha viscut mai.
La burocràcia, una vegada més, el més absurda possible.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les possibles solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Preservem-ho, amics!
—El teatre és ple DE GOM A GOM
—Compte amb en Julià, que surt amb cada ESTIRABOT…
—QUÈ FAN ELS INFANTS? EL QUE VEUEN A FER ALS GRANS
—En aquella estada VAIG FER CONEIXENÇA amb dos estudiants
—HAN ESCAPÇAT dos arbres
Al setembre hi tornarem. Bon agost, amics!