Tula Balil

[Devin Duke @sirDukeDevin]

Exactly 💯

[Paroles d'auteurs @Paroles_auteurs]

Merci à Christophe Clavé pour cet éclairage sur l’appauvrissement de la langue et la ruine de la pensée 🙌

"La disparition progressive des temps (subjonctif, passé simple, imparfait, formes composées du futur, participe passé…) donne lieu à une pensée au présent, limitée à l���instant, incapable de projections dans le temps.

La généralisation du tutoiement, la disparition des majuscules et de la ponctuation sont autant de coups mortels portés à la subtilité de l’expression.
Supprimer le mot «mademoiselle» est non seulement renoncer à l’esthétique d’un mot, mais également promouvoir l’idée qu’entre une petite fille et une femme il n’y a rien.
Moins de mots et moins de verbes conjugués c’est moins de capacités à exprimer les émotions et moins de possibilité d’élaborer une pensée.

Des études ont montré qu’une partie de la violence dans la sphère publique et privée provient directement de l’incapacité à mettre des mots sur les émotions.
Sans mot pour construire un raisonnement, la pensée complexe chère à Edgar Morin est entravée, rendue impossible.
Plus le langage est pauvre, moins la pensée existe.

L’histoire est riche d’exemples et les écrits sont nombreux de Georges Orwell dans « 1984 » à Ray Bradbury dans « Fahrenheit 451 » qui ont relaté comment les dictatures de toutes obédiences entravaient la pensée en réduisant et tordant le nombre et le sens des mots.

Il n’y a pas de pensée critique sans pensée. Et il n’y a pas de pensée sans mots.
Comment construire une pensée hypothético-déductive sans maîtrise du conditionnel ? Comment envisager l’avenir sans conjugaison au futur ? Comment appréhender une temporalité, une succession d’éléments dans le temps, qu’ils soient passés ou à venir, ainsi que leur durée relative, sans une langue qui fait la différence entre ce qui aurait pu être, ce qui a été, ce qui est, ce qui pourrait advenir, et ce qui sera après que ce qui pourrait advenir soit advenu ? Si un cri de ralliement devait se faire entendre aujourd’hui, ce serait celui, adressé aux parents et aux enseignants : faites parler, lire et écrire vos enfants, vos élèves, vos étudiants.

Enseignez et pratiquez la langue dans ses formes les plus variées, même si elle semble compliquée, surtout si elle est compliquée. Parce que dans cet effort se trouve la liberté. Ceux qui expliquent à longueur de temps qu’il faut simplifier l’orthographe, purger la langue de ses «défauts», abolir les genres, les temps, les nuances, tout ce qui crée de la complexité sont les fossoyeurs de l’esprit humain. Il n’est pas de liberté sans exigences. Il n’est pas de beauté sans la pensée de la beauté."
Christophe Clavé

[Francisco Gómez de Tejada | arquitecto @gomezdetejada]

La arquitectura de la sombra.

[Toti @xaiecologic]

No volem subsidis de caritat, no som jardiners, ni funcionaris, ni mascotes exòtiques que desitgem ser entrevistats pels periodistes intrèpids especializats en la cosa ruralota.
Volem que l'administració posi les eines perquè poguem viure dignament del nostre treball.
#QuedaDit

[Villanueva @VillanuevaKidon]

Antes quería que todo fuera inolvidable. Ahora sospecho que una buena vida está hecha, sobre todo, de días comunes. Desayunos sin apuro. Conversaciones sin objetivo. Caminatas sin destino. Quizás el lujo más escaso no sea la aventura, sino la normalidad.

[Jose Ignacio Munilla @ObispoMunilla]

El mejor anuncio publicitario que he visto en mi vida...

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Pagesos arruïnats de per vida. Famílies que ho han perdut tot. Llars reduïdes a cendres.

Això no és una desgràcia imprevisible, @salvadorilla . Això era un polvorí. I fa molt de temps que se l’avisava que acabaria passant.

No podrà dir que ningú no ho havia advertit. Ho sabien els pagesos. Ho sabien els alcaldes. Ho sabia tothom. Vostè també.

La negligència també crema.

Ara vindran les visites, les promeses i les fotos. D’aquí a quatre dies, silenci. Fins al pròxim desastre.

No. Aquesta vegada no.

No podem permetre que tot torni a quedar en l’oblit.

Compartiu vídeos com aquest. Que ningú pugui dir que no ho va veure. Que ningú pugui fingir que no ho sabia.

No oblidem. I no perdonem la negligència més!

[Professor Torra |I*I| @ProfTorra]

Totes les carreteres (autopistes, autovies, nacionals, comarcals, verticals, transversals…) s’han de mantenir via impostos, no via peatges.
Paguem IRPF, IVA, impost de patrimoni, impost de circulació, impost de CO2…
Prou! Ja paguem prou!
Apreneu a gestionar, coi!

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Anys de governs arrogants que no escolten ningú.

Decideixen des dels despatxos de Barcelona, ignorant qui viu, treballa i coneix el territori. Després arriben les conseqüències i ningú n’assumeix responsabilitats.

Si no els aturem, la destrossa que estan provocant al nostre país costarà anys reparar-la.

Ras i curt.

[ihes @ihesihesihes]

Me gusta cuando la gente recomienda libros para compartir una emoción y no tanto para demostrar un conocimiento.

[Anna Navarro i Descals (Schlegel) @NavarroDescals]

Més que “col.laboren” en diríem “salven la terra” o “arrisquen la vida”… sort dels pagesos.

[Cris @gallifantes]

Quan Catalunya crema, qui hi posa el cos són els bombers i els pagesos. Sense ells no hi hauria país per salvar. Potser ja tocaria deixar de maltractar precisament aquells que sempre hi són quan tot crema.

[E✨ @Elenalune_]

Imagine!

[jordi teres @jordialgerri]

Lo q hem fot més ràbia del foc.
Es quan demanes de fer un camí per accedir a les parts més allunyades de la serra i et diuen q no, per q estás fent una cicatriu al bosc.
Dons mireu, de vegades per no fer una cicatriu ho perdem tot, i refer les alzines, no és qüestió de vint anys

[Toti @xaiecologic]

Un any més el país crema,un any més polítics i tertulians posaran en valor a la pagesia. I un any més ens deixaran sols i abandonats fins que no en quedi cap de nosaltres
Res espero de la casta parasitària de Palau.
Seguirem defensant la terra, perquè aquesta és la nostra terra.

[Guillem C. @Guillem_CI]

Els empordanesos portem 30 anys dient que 'el gran foc' cremarà durant 2 mesos. Sabeu per què?

Rurals et multen per netejar un marge o tallar un pi, l'ACA no deixa netejar rieres i s'escanya amb burocràcia a ramaders i pagesos. I el bosc, brut.

Però la culpa és d'una radial.

[Miquel Montarmat @montarmat]

Més Cabres al Bosc, i menys Cabrons als Despatxos.
Així, com a resum.

[RAQUEL SERRAT TUBAU @RaquelSerrat29]

Vull recuperar pastures: NO!
Vull fer una rompuda: NO!
Vull tallar uns arbres: NO!
Vull tenir un ramat: NO!
Vull ampliar el ramat: NO!
Vull vendre els aliments a un preu just: NO!
Hi ha foc: falta pagesia.
Aneu a la merda tots plegats!!!
@uniopagesos
@PagesosGPS

[Julio Irigoyen ⚖️🕊🔬✝️ (justicia, paz y ciencia) @JulioIrigoyen1]

Hace menos de un año me jubilé y ahora cobro una pensión. Es la que me corresponde por ley después de haber cotizado las cantidades que por ley se me descontaron. Cada mes hacienda me retiene el 25% de mi pensión, o sea que contribuyo al gasto general con mis impuestos. Igualmente, cada vez que lleno el depósito de mi coche, como en un restaurante, compro ropa o comida, etc. pago los impuestos correspondientes como cada hijo de vecino. No pago alquiler porque poseo una vivienda que compré mediante hipoteca hace treinta años y pagué con mi sueldo. Pues bien, parece ser que ahora soy una especie de parásito que vive del esfuerzo de los demás y contribuyo a la miseria de la juventud que, por mi culpa, cobra sueldos paupérrimos y no puede ni costearse una vivienda. Aunque yo no he dictado las leyes soy, junto con todos los demás en mi situación, el culpable de las condiciones en que están los jóvenes y de las dificultades financieras que pueda tener el Estado.
Este es el mensaje que día a día aparece en mi hilo de esta red porque hay una voluntad oculta en alguna parte que así lo quiere. Que quiere que este mensaje vaya calando poco a poco. Que los mayores somos el problema.
Intuyo que en el futuro la eutanasia se instaurará, no como remedio pseudo médico extremo a situaciones de máximo sufrimiento, sino como solución rutinaria a una problemática social cada vez más evidente.
Del hecho de que 60.000 personas en el mundo tengan más riqueza que 4.000 millones no se habla nunca.