A mi sempre em semblen més tristes aquestes fórmules, pretesament ponderades i prèvies a l'elogi desacomplexat, per validar l'horror. Dir "el primer alcaldable que tracta els barcelonins d'adults" és tirar-li like a l'story de la que t'agrada. Tan eloqüent, tan ambigu, tan covard
Cuando el ministerio me pregunte cuáles son las implicaciones sociales y aplicaciones técnicas de mi investigación para financiarme la posdoc, enseñaré este tuit.
Se o belo objeto de desejo ousa também ser sujeito, ainda por cima interessante, inteligente, mas em geral agente, não dependente deles, sem ninguém impedir, eles se sentem em inferioridade, totalmente despossuídos (do alheio e do que lhes era próprio sem o terem de exercer).
El uso de las comillas dice mucho del tipo de producto intelectual que viene de la universidad y del trabajo que hay detrás. Es fascinante asistir al momento en que el autor sufre el brote psicótico documental y empieza a entrecomillar una de cada cinco palabras.
Porto dos dies veient comentaris sobre aquest vídeo i ara que finalment l’he vist estic en disposició d’afirmar que ni de conya diu el que dieu que diu.
German philosophy: Being-in-and-for-itself-in-the-world-intuition
English philosophy: The "Magpie" Paradox
French philosophy: This is actually a concept called "Fromagiqué" which describes the uniquely continuous state of anxiety panopticonic capitalism creates
Nueva publicación de David Sánchez (FiloLab), Adrian López Fleming e Isabella R. Wiehls en J. Theory of Social Behaviour.
“Are Terrorists Model Citizens?” repiensa cultura política, valores cívicos y radicalización desde la psicología ecológica.
🔗 https://t.co/ujAudDsmyB
“Mute compulsion” does not explain why we sustain capitalism; it just describes the *fact* that we do. To take ourselves to be compelled by economic law is to fall prey to the very fetishism of capital as economic law that Marx diagnoses.