Hacemos libros en la Argentina y en España y nos gusta hacerlo. Los hacemos bien y hasta muy bien. Aventura y Literatura, riman. Las rimas son parte de la felicidad.
Los invitamos a acompañarnos en esto que es hermoso.
#clàssicspersonals En català, però, encara no tenim accés a l'obra completa de Bakunin. En castellà, hi ha la de La Piqueta dels anys 70 de Diego Abad de Santillán i ara la d'Edicions Imperdible coordinada per Frank Mintz amb un aparell crític més extens i divers.
Ls racista Orriols explica clarament el seu projecte feixista. Si algú la vota ja sap què està fent: si és pobre, suïcidar-se. I si algú la defensa té ben poc d'humà. Ara, com fa 90 anys, la humanitat es troba allà on no són ells.
#clàssicspersonals "La ecologia de la llibertat", de Murray Bookchin, em va fer entendre que les teoritzacions de l'anarquisme no havien finit el 1936 sinó que continuaven ben vives, tant que permetien entendre el món contemporani i donaven valuoses eines per transformar-lo.
#clàssicspersonals "Musa libertaria" de Lily Litvak és un llibre bàsic per entendre la importància de l'anaquisme en la nostra cultura. Me'l va recomanar el Magí Sunyer el 1990 en una classe i per tant fa 36 anys que el llegeixo, perquè no és un llibre, és un pou.
En defensa de Rojava, contra els jihadistes islàmics i els nous feixistes occidentals. Uns i altres, la mateixa merda inhumana que odia la diversitat humana, el dret a viure de tothom, la igualtat, la llibertat i la solidaritat.
Algunos apuntes orales sobre Historia del auténtico niño barbado de la China, de Daniel Tevini. Dura unos minutos. Ojalá lo puedan ver y escuchar. Gracias.
El desprecio a la filosofía como arte de minorías en nombre de un paternalismo encubierto nos devuelve de la peor manera al mundo en que dice querer ver libertades: un mundo doméstico apariencial, donde la gente “quiere proyectar el futuro para sus hijos”.
Com és que arreu es parla de llibres amb arguments anodins i adozenats escrits de manera anodina i adotzenada, i se’n parla com a literatura, i, en canvi, ningú parla d’aquesta meravella, d’aquest deliri literari, lingüístic i argumental?
Una de les coses de què estic més content de les lluites en què he participat al llarg de la meva vida és l'acabament del servei militar com a conseqüència del fart de persones que vam fer-nos insubmisos, objectors o, en definitiva, no ser militars ni un segon.