Vicenç Clos Balcells, 2005. Estudiant de periodisme a la UAB. Tots els partits són interessants, cap jugador és massa desconegut per opinar. Futbol en català.
4⃣ CLAUS PER ENTENDRE EL FITXATGE D'ANTHONY GORDON PEL BARÇA
Divendres es va fer oficial el fitxatge d'Anthony Gordon pel Barça. A continuació, us deixo 4 claus que us ajudaran a conèixer amb més profunditat qui és aquest jugador i què pot aportar al conjunt de Hansi Flick.
No és la primera acció d'aquest tipus que ens deixa Ngoy en aquest Mundial. Al temps afegit de la primera part contra Egipte, el central del Lille ja va protagonitzar una jugada molt similar, intentant cedir una pilota a Courtois que se li va quedar curta i li va caure a Marmoush
0 minuts en el duel contra Egipte i avui suplent contra Iran. Veurem si en aquesta segona part podem veure Diego Moreira, qui ve de completar una excel·lent temporada amb l'Estrasburg. El polivalent i jove futbolista belga destaca per la seva explosivitat, velocitat i tècnica.
A les prèvies del Mundial, vaig dir Bèlgica, més enllà de classificar-se, havia de convèncer. Al cap i a la fi, comparteix grup amb rivals teòricament assequibles i era una oportunitat per enviar un missatge de cara a les eliminatòries. De moment, però, ni una cosa ni l'altra.
@JCfutbol03 Creo que en la segunda parte, más temprano que tarde, acabará entrando Matias Fernández Pardo. El extremo del Lille destaca por su desequilibrio y peligrosidad con espacios, aportando ese toque de imprevisibilidad que suele aportar Jéremy Doku. Ayudaría a romper el bloque iraní.
@MandoSanabria_ Creo que en la segunda parte, más temprano que tarde, acabará entrando Matias Fernández Pardo. El extremo del Lille destaca por su desequilibrio y peligrosidad con espacios, aportando ese toque de imprevisibilidad que suele aportar Jéremy Doku. Ayudaría a romper el bloque iraní.
Crec que a la segona part, més d'hora que tard, acabarà entrant Matias Fernández Pardo. L'extrem del Lille destaca pel seu desequilibri i perillositat amb espais, i aportaria aquest toc d'imprevisibilitat que acostuma a aportar Jéremy Doku. Ajudaria a trencar el bloc iranià.
En el debat entre Messi i Cristiano Ronaldo va quedar demostrada la importància que tenen els Mundials en el llegat d'un futbolista. Lamine Yamal, de moment, ja ha deixat avui la seva empremta en la màxima competició de seleccions: el seu primer gol en la seva primera titularitat
Salem Al-Dawsari ha deixat detalls que demostren que el de l'Al-Hilal té un toc de creativitat i de tècnica que no abunda en la selecció de l'Aràbia Saudita. Ara bé, pels contextos de partit, no està podent brillar massa, ja que parteix des de massa endarrere en els contraatacs.
Que dilluns Mikel Oyarzabal no intervingués cap vegada en la primera mitja hora de joc era una anomalia. El de la Reial Societat, de fet, és un '9' que destaca molt pel seu futbol associatiu. Avui, a la mínima que la selecció l'ha acompanyat, 2 gols i 1 assistència en 24 minuts.
Quina imatge més decebedora d'Aràbia Saudita en aquesta primera mitja hora de joc. Dimarts passat, els de Georgios Dionis es van mostrar com una selecció molt competitiva, combinant la solidesa defensiva amb un nivell tàctic força bo. Avui, Espanya els hi està passant per sobre.
La gent es pensa que Espanya superarà l'Aràbia Saudita amb molta facilitat. Ara bé, pel que vaig veure contra l'Uruguai, més enllà de la seva solidesa defensiva, va demostrar que també sap jugar amb la pilota, amb fases de possessió molt interessants i circulacions ràpides.
Doblet i assistència d’Ayase Ueda aquesta matinada contra Tunísia. El japonès ja venia de completar una temporada extraordinària amb el Feyenoord, sent el màxim golejador de l'Eredivisie. Tot i no ser especialment alt (182 cm), ha tornat a demostrar que és letal en el joc aeri.
És molt important per a Moriyasu el retorn de Yuito Suzuki. El mitjapunta japonès es va lesionar a principis de maig i es va perdre, de fet, la final de l’Europa League. Ha estat una de les grans sorpreses d’aquesta temporada, amb autèntiques exhibicions en competició europea.
Després de veure'l jugar amb les inferiors del PSG, era evident que Isamël Gharbi acabaria jugant un Mundial. Ara bé, no em pensava que ho faria amb Tunísia, sinó amb Espanya o França. I també m'esperava que ho faria com una de les sensacions i no com un jugador qualsevol.
El contrast entre la Tunísia del 2022 i la del 2026 és espectacular. A Qatar, va construir la seva competitivitat a partir d'una defensa extraordinàriament sòlida. Va encaixar un únic gol en tota la fase de grups. En canvi, en aquesta edició ja ha rebut 9 gols en només 2 partits
Si Kevin Rodríguez dona continuïtat a la bona temporada que ha completat amb la Union Saint-Gilloise, crec que té nivell per acabar jugant en un equip de la part mitjana-alta d'alguna de les cinc grans lligues europees. L'equatorià ha sumat 14 gols en 42 partits, 29 com a titular
M'esperava un rol molt més protagonista de Kendry Páez. Me'n recordo que a la Copa Amèrica del 2024 era titular i, fins i tot, malgrat els seus 17 anys, assumia responsabilitats en accions a pilota aturada. L'actual jugador del Chelsea no ha disputat cap minut en aquest Mundial.
Gonzalo Plata ha estat un dels jugadors equatorians que més ho ha intentat aquesta matinada contra Curaçao. A vegades, però, ha arribat a pecar d'individualista. La seva etapa al Valladolid em va fer pensar que podria tenir una carrera mitjanament bona, però se'n va anar a Qatar.
Pedro Vite està deixant molt bones sensacions en aquest Mundial. El migcampista equatorià va brillar l'altre dia contra Costa d'Ivori i, avui, en una posició més avançada, també ha mostrat un molt bon nivell. Això sí, ell se sent més còmode quan pot ser l'organitzador del joc.