M’agradaria compartir amb vosaltres una notícia que ha sacsejat la meva família aquest matí.
Per fi, després de molts anys de recerca, han trobat davant la costa de Premià les restes del PO-087, un Spitfire abatut l’any 1938.
Perquè entengueu què significa, deixeu-me retrocedir uns quants anys.
Som a inicis de 1938. La Guerra Civil Espanyola comença a agafar un caire dramàtic. Des de Mallorca, el líder feixista italià Arconovaldi organitza els bombardejos sobre Barcelona. Els bombarders italians creuen el Mediterrani des de les seves bases a les Balears i ataquen sistemàticament la ciutat, provocant milers de morts.
Davant d’aquest escenari, el servei secret britànic posa en marxa una operació secreta per intentar mitigar els efectes dels bombardejos.
Deu pilots de la RAF, alguns dels millors de la força aèria britànica, són destinats clandestinament a Catalunya. Entre ells hi havia un germà del meu avi: Jack Wills.
Tenien la base a Avinyó, a l’Empordà, i, en coordinació amb l’aeròdrom de Sabadell, van organitzar un petit dispositiu de deu caces Spitfire amb una missió gairebé impossible: interceptar els bombarders italians que venien de Mallorca i dificultar, tant com fos possible, els atacs sobre Barcelona.
I així arribem al fatídic 13 de març de 1938.
Aquell dia els italians van llançar el que havia de ser un dels seus atacs més devastadors sobre la ciutat. Els deu joves pilots britànics van enlairar-se des de Sabadell per intentar aturar-los.
Pel poc que sabem —bona part de la documentació sobre aquella operació encara continua sota secret del govern britànic—, la batalla aèria va ser duríssima.
Va arribar un moment en què els pilots britànics van haver de prendre una decisió: abandonar el combat i tornar a la base abans de quedar-se sense combustible, o continuar lluitant.
El meu parent va decidir continuar.
I pel poc que sabem d’aquell dia, ho van aconseguir.
L’atac massiu que podia haver estat un dels més destructors sobre Barcelona va ser rebutjat i els bombarders italians que no van ser abatuts van acabar tornant cap a Mallorca.
De Jack Wills no se’n va saber mai més res.
Simplement, va desaparèixer sobre el mar.
Fins avui.
Aquest matí ens han comunicat que un club submarinista de Premià va localitzar fa uns mesos les restes d’un avió a unes quantes milles nàutiques de Premià de Mar.
Ara, finalment, se n’ha certificat la identitat.
És el PO-087.
El seu Spitfire.
Evidentment, a casa estem molt emocionats amb la notícia. Després de gairebé noranta anys, d’alguna manera, en Jack ha tornat.
Simplement ho volia compartir amb vosaltres.
Que passeu un bon dissabte.
I si feu molts likes i molts retuits, un dia us explico la història sencera, i perquè hi ha una samarreta seva exposada al Imperial War Museum de Londres.
Rahola animalista. Els Piquè, del Opus. En Villatoro, un pensador. Puigdemont, un president perseguit. I a tots els hi encantarà mirar com israel penja éssers humans. Això és el sionisme: psicopatía
Iturralde: "El que me metió en una habitación con mis dos asistentes después de un partido fue Florentino Pérez, y de eso hay un informe en el CTA".
Esto sí es grave, aquí sí hay una confesión y pruebas irrefutables. Pero esto no importa, importa Negreira
🔴 ÚLTIMA HORA | Francia reconoce el Estado palestino y anuncia un plan de desarme de Hamás y sin ofensiva israelí: "No podemos esperar" https://t.co/zlTBAOBxWb | Por @EmilioOrdiz desde Bruselas
En Instagram han declarado al periodista antisionista @FonsiLoaiza como terrorista como "una organización y persona peligrosa cercana a Hamás". Tratan de censurarlo por mostrar solidaridad con el pueblo de Palestina. Cada día hablaremos de Palestina 🇵🇸🇵🇸 https://t.co/7nFSRgVAoF
Hace menos de 2 años murieron 13 personas en un incendio en dos discotecas sin la licencia en Murcia.
PP y VOX cerraron la Comisión de Investigación tras 1 sola sesión.
Hace menos de 1 año se juzgó a 10 empresarios por explotar sexualmente a 11 menores en Murcia.
Todos fueron absueltos.
PP y VOX no dijeron nada.
Y ningún patriota se quejó.
Y ningún patriota se indigno.
Y ningún patriota se manifestó.
BLANCO y en botella.
Por favor no digáis:
- que habría que expulsar a Israel de Eurovisión por la salvajada de Gaza
- Que es una doble moral e hipocresía tremenda
- que Moroccan Oil por más que disimule es una empresa Israelí.
Y no hagáis retweet de este tweet. #EurovisionRTVE#Eurovision2025
En teoría es una narración imparcial. Repito, en teoría.
Los goles de un equipo se cantan como si fuese un funeral y los del otro como si de una final de mundial se tratase.
Como mínimo no confundió a Kounde con Balde, que ya es bastante.
Dia de la Dona. Israel a #Gaza
12.316 mortes
13.901 viudes
17.000 ha perdut almenys un fill-a
2.000 han perdut algun òrgan intern
50.000 han parit en condicions inhumanes
162.000 han emmalaltit per privacions
Desenes han estat torturades i vexades en detenció
@MustafaBarghou1
No hay otra tierra
En la 97ª edición de los Premios Óscar, el documental No Other Land se llevó el galardón a Mejor Película Documental, pero lo que realmente quedó grabado en la memoria de todos fue el discurso de su director, el palestino Basel Adra.
Con la voz entrecortada, Adra denunció la violencia y el despojo que sufre su pueblo, recordando que su hija no debería crecer bajo el miedo constante a la ocupación. A su lado, el israelí Yuval Abraham lanzó un mensaje claro: "No somos iguales. Mientras yo soy libre, Basel vive bajo leyes militares que destruyen su vida."
Un momento histórico en el escenario más mediático del mundo.
Al cloaquero Ferreras y a Ana Pastor les jode muchísimo que recordemos este vídeo, mintiendo sobre Mónica Oltra para que dimitiera. Son asquerosos.
¡ ni se os ocurra compartirlo!
El apartheid que vive en pueblo palestino explicado en 30 segundos.
Aquí somos iguales, en cuanto lleguemos a Cisjordania, yo seré libre y él no.
Lo cuenta Yuval Abraham
Avui he Dinat al Resturant “El racó de la Vila” al C/Ciutat de Granada nº33 de BCN. La carta a l’exterior només en català i anglès, et reben amb un “Déu Vos Guard”, t’atenen en català i el menjar boníssim!
Aneu i feu-ne promoció!
Llocs així s’han d’omplir cada dia!
Visca Catalunya i Visca els Catalans collons!
"Mi boca está seca, he estado llorando durante una hora porque no tengo nada para comer o beber".
Marah, una niña palestina de 11 años llora al contar las dificultades que su familia están viviendo, no tienen ni un pedazo de pan y se van a dormir hambrientos mientras malviven en una tienda de campaña del campo de refugiados de Mawasi, al sur de Gaza.