El Lincoln Center ofereix el juny una programació que vol explicar la història d'Itàlia a través del cinema.
Un programa preciós que podria servir a la @filmotecacat per fer el mateix amb la història de Catalunya. :)
https://t.co/AmzrMqlzKf
Al final de la meva darrera classe a la Universitat, vam fer l'única cosa que podíem fer per resumir el contingut del curs, que es posar-nos a ballar com dervixos giròvags.
Our Films, Producers Of Cannes Winning 'Fatherland', Teaming With Alice Rohrwacher For Feature Take Of 'The Baron In The Trees' https://t.co/19IIsYrCc4
Un altre dia discutim del contingut pagat i camuflat en pseudocrítica. Una obra cultural mereix ser tractada seriosament i amb respecte. Jo, honestament, si pago a un mitjà especialitzat perquè parli de la meva pel·lícula ho faig justament perquè s'analitzi, es maduri i es pensi.
"Els diners, al cine, podreixen l'ambient" però tranquils, amb una punxadeta de bòtox als narius, aconseguirem deixar de sentir-ne l'olor. Van morir els ideals de revolució, però, per sort, el nou mil·lenni ens va oferir el regal més bell de tots: l'entreteniment.
*Aquest festival* és cada cop el millor exemple d'un cine desvergonyidament capitalista, sense cap consciència de classe. La classe, si hi és, ho fa en forma complement maco i capriciós, com un una arracadeta de plata fina.
"Las memorias tienen que conformarse con su delirio, con su deriva. Un instante detenido ardería igual que una película trabada en el proyector. La locura protege, como la fiebre" (Chris Marker)
Les statues meurent aussi, 1953
@Chackson5 Sens dubte és un bon signe de salut una Filmoteca plena de gent gran! Dit així, potser aquesta dada té alguna cosa a veure amb la "caiguda en picat" dels espectadors de la que parles. La biologia és implacable.
@Chackson5 Una Filmoteca no demanda westerns, potser els demandes tu. El cinema del que parles no ocupa el 90%, fes un cop d’ull a l’agenda. Demà hi passen Metropolis.
De quina ideologia parles? Carla Simon i Albert Serra em sembla que estan a les antípodes ideologicament.
Albert Serra’s film "Out of this World" is still deep in post-production and won’t be submitted for #Cannes2026 (Intel confirmed by the French producer Charles Gillibert)!
Als Goya i als Gaudí molts agraïments als papes i a la iaia Enriqueta però mai a tot el proletariat del cine que rema per fer que un l'actor que plora a càmera brilli. (De fet l'únic que ho va fer va ser l'Albert Serra)
Com sempre els actors surten a plorar una mica més d'atenció. Qui és una pena que no hi sigui a les gales són els mil·lers de professionals i tècnics que fan les pelis i no reben mai ni un gram d'atenció. Ajudants de direcció, de producció, directors d'art, gaffers, muntadors...
Para mí solo tiene sentido que acudan influencers que crean contenido sobre cine y series. El resto… ¿para qué?
De verdad que el impacto no es tal como creen [los organizadores]
@KingofFr1 Totalment! Parlo de la poesía ja que, a banda de ser el seu primer mitjà d’expressió, ell es definia a si mateix principalment com a poeta. (Malgrat que, des del meu punt se vista, era millor cineasta que poeta).
Fellini abans de ser director feia vinyetes còmiques per a la revista Marco Aurelio, Pasolini escrivia poesia.
Totes dues filmografies van lligades a la condensació d’idees pròpia del mitjà on treballaven.
No s’entén a Pasolini, la nuesa del símbol, sense la poesia.
"Eres insustituible. Por eso está condenada / a la soledad la vida que me diste / Y no quiero estar solo. Tengo un hambre infinita / de amor, del amor de cuerpos sin alma. / Porque el alma está en ti, eres tú, pero tú / eres mi madre y tu amor es mi esclavitud."
Mamma Roma, 1962