🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️

Catalá des-de el 2006. Teixint la xarxa de la República. No ens podrán aturar.!!!

[Brahim Yaabed✍️ @Byaabed]

Bon dimecres tingueu.
Avui faig una reflexió sobre un tema del qual no tornaré a parlar: la tutela permanent dels nouvinguts extracomunitaris fins a convertir-los en subjectes folkloritzats dins d’una societat paternalista que, sota una capa de bonisme, amaga un subtil supremacisme moral.
La socialdemocràcia i el conjunt de les anomenades esquerres europees són, en bona part, responsables del deteriorament progressiu de l’estat del benestar. Primer van liderar el contracte social de la postguerra i van contribuir decisivament a generar prosperitat, consolidant una classe mitjana que va esdevenir l’enveja del món. Però, amb el temps, van bastir un codi moral condescendent envers la immigració, com si calgués expiar col·lectivament les culpes del passat colonial al qual gairebé tots els estats europeus van sucumbir.
Aquest marc moral ha transformat el nouvingut extracomunitari en un subjecte tutelat i infantilitzat, desposseït de capacitat de decisió i convertit en un ciutadà de segona: exempt de deures i responsabilitats socials, però erigit en demandant permanent de drets. Per això, quan es troben amb una persona immigrada que té personalitat, iniciativa, empenta i una voluntat real d’integrar-se com un membre més de la societat d’acollida —assumint la idiosincràsia dels seus veïns, defensant els interessos comuns des de la llibertat de pensament i allunyant-se dels dictats culturals o religiosos restrictius de la seva terra natal—, la qualifiquen de renegada o de traïdora als qui han arribat cercant oportunitats, tal com ella mateixa va fer en el seu moment.
En el meu cas, però, la realitat és una altra. No he emigrat a Catalunya empès per la misèria, sinó per la recerca de llibertat intel·lectual i religiosa, sense el risc de patir represàlies. I, també, per amor: primer per una catalana, i després per una terra, una cultura, una llengua i un misticisme que m’han captivat fins a robar-me el cor.
Per això, com a català per decisió pròpia, he fet, faig i faré tot el que estigui al meu abast per aportar el meu granet de sorra perquè Catalunya sigui un país millor, pròsper i independent. Ho faig des del pensament crític, des de la meva feina, pagant impostos com qualsevol persona que treballa honradament, i advertint dels fenòmens que conec i que poden posar en risc la nostra convivència: entre altres, l’islamisme i la immigració irregular i descontrolada, promoguda per màfies que trafiquen amb persones amb la connivència de determinades institucions públiques, tant a Catalunya com arreu d’Europa.
Per tot plegat, no tornaré a demostrar ni a justificar la meva catalanitat, agradi o no. La meva Presència és la meva prova. Visca Catalunya. #SalvemCatalunya. Salut!

[Brahim Yaabed✍️ @Byaabed]

Bon dimart tingueu.
La transformació demogràfica que viu Catalunya des de l’inici d’aquest mil·lenni no és fruit de l’atzar. Forma part d’una estratègia sostinguda de l’Estat espanyol, avalada pels partits que s’autodefineixen d’esquerres, per alterar l’equilibri nacional del país. A escala europea, la socialdemocràcia ha impulsat processos de nacionalització massiva de població extracomunitària per compensar la pèrdua de suport entre els votants autòctons, que han vist com les polítiques presentades com a progressistes contribuïen a la degradació de l’estat del benestar i a la precarització de molts barris.
En aquest mateix marc, el @PSOE / @socialistes_cat -amb el suport dels partits processistes- ha promogut la “llei de nets”, que permet concedir la nacionalitat a persones que, en molts casos, ni tan sols han trepitjat el territori espanyol. L’objectiu és evident: ampliar el cens electoral amb nous ciutadans que, per gratitud o expectativa, podrien reforçar el seu suport. El mateix passa amb la voluntat de nacionalitzar sahrauís després d’haver-los traït políticament cedint el Sàhara al Marroc: una altra maniobra per compensar la pèrdua del vot autòcton.
Aquesta lògica també s’ha traslladat al @parlamentcat, on diversos partits exhibeixen diputats d’orígens diversos com a prova de la suposada representativitat de la societat catalana. Alguns d’aquests perfils han estat seleccionats no pas per mèrits, aportacions intel·lectuals o compromís amb el país, sinó per respondre a una agenda partidista que busca legitimar un relat de diversitat prefabricada. Al contrari: alguns han acabat actuant com a corretges de transmissió dels interessos polítics dels seus països d’origen, convertint-se de facto en agents al servei de dues agendes i aprofitant-se de la generositat dels ciutadans als quals haurien de representar amb lleialtat.
Catalunya ha de deixar de fer el préssec i de ser més papista que el papa. Si exigim que els nouvinguts s’integrin en la cultura, la llengua i els valors del país, també hem de ser exigents amb qui ocupa la sagrada seu de la representació democràtica. Cal elegir representants que entenguin i defensin la identitat nacional catalana, i abandonar el bonisme que converteix el Parlament en un aparador en lloc d’un espai de sobirania. #SalvemCatalunya. Salut!

[Anem A Pams - Rosa @anem_pams]

@manelrawal No l'he vist, ni ho penso fer. Amb les declaracions dels "actorets" de fireta...ja en tinc prou per saber què es una operació de blanqueig i suport soterrat als del 155 i als terroristes de la yihad que van matar a 16 persones a sang freda. No em cal res mes.

[🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️ @virgilioef]

Si esta bofetada se la das fisicamente, me llega a doler hasta a mi.

[Mr Snoid entre sus amigos los humanos @Lentulo_Lepido]

@SantiSiguero España es esa casa de putas gobernada desde Madrid, ciudad-estado, donde su equipo de fútbol es ayudado con recalificaciones a la carta y sus aficionados van con Portugal o Francia en los mundiales y Euros, porque no son capaces de formar jugadores para su propia selección.

[Toni Aira @toniaira]

Aquest president em representa 💙♥️

[RauxaCat @RauxaCat]

@agarzon Catalunya no és un "pueblo". Catalunya és una de les més antigues nacions d'Europa, i com a nació té el dret a l'autodeterminació. Si Espanya fos un estat democràtic, Catalunya, Euskadi i Galiza podrien exercir aquest dret. Però no poden. Espanya, presó de nacions!
#Independència

[Rosa M Soberana @RosaMSoberana]

Hola @som3cat ja porteu dos dies parlant de la filla de la Silvia @orriolsderipoll A veure si trobeu un moment per parlar de la proposta d'Aliança Catalana de suprimir les subvencions i fons públics destinats als partits i grups polítics. Va, que ja ho teniu! #SalvemCatalunya

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques).

Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons.

Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: sí

[Brahim Yaabed✍️ @Byaabed]

Bona entrada de setmana tingueu.
Avui, vull compartir amb vosaltres la meva preocupant visió del país.

Catalunya és avui un país que viu una paradoxa tan evident com dolorosa: disposa d’un talent extraordinari, reconegut internacionalment, però es troba immersa en una decadència que avança amb una velocitat que ja ningú pot dissimular. Científics, emprenedors, esportistes, acadèmics i professionals catalans excel·leixen a Silicon Valley, a Cambridge, a Zúric o a Berlín, mentre el país que els ha vist néixer s’enfonsa en una gestió pública que sembla dissenyada per impedir qualsevol renaixement. Aquesta fractura entre el potencial social i la realitat institucional és el nucli del problema.
Catalunya ha generat generacions capaces de competir en els entorns més exigents del món, però la seva classe política s’ha format en un medi completament diferent: l’aparell intern dels partits, on la lleialtat orgànica pesa més que la competència i on la carrera professional sovint comença i acaba dins del mateix despatx. El resultat és una elit dirigent que gairebé mai ha hagut de demostrar excel·lència en l’àmbit privat, que no ha gestionat projectes d’alta complexitat i que ha après que la seva supervivència depèn més de pactes interns que de resultats externs.
La mediocritat no és una anècdota: és estructural. Després del Procés, en lloc de renovar lideratges i obrir finestres, els partits van optar per mantenir els mateixos dirigents que havien patit la repressió. La continuïtat es va convertir en dogma, i el país va quedar en mans d’una generació política que, per por, per cansament o per conveniència, ha renunciat a qualsevol ambició nacional real.
La política catalana ha passat de ser un espai de conflicte i esperança a ser un mecanisme de control i docilitat. La repressió va desactivar el moviment, però la postrepressió ha desactivat la política. En aquest context, l’erari públic s’ha convertit en refugi laboral i en botí. Quan una classe política no ha competit en el món real, el sector públic es transforma en un entorn de supervivència: sous assegurats, càrrecs blindats, promocions internes, clientelisme i una sorprenent estabilitat enmig del col·lapse general. Mentre els serveis essencials —sanitat, educació, seguretat, transport, habitatge— es degraden any rere any, els dirigents polítics continuen prosperant amb una serenitat que contrasta amb la precarietat creixent del país.
Catalunya tampoc disposa de mitjans de comunicació realment independents, neutrals i útils a la societat. La majoria viuen de subvencions públiques, cosa que condiciona la seva llibertat informativa i els converteix en instruments de conveniència del poder. En lloc de fiscalitzar-lo, sovint el protegeixen o el justifiquen, i així la ciutadania queda desinformada o anestesiada.
Catalunya no té un projecte de futur. No té relat, no té direcció, no té ambició. La governança s’ha convertit en una administració del dia a dia, sense estratègia, sense visió i sense capacitat de reconstruir res. El talent del país no sap cap a on remar, perquè ningú marca el rumb. La decadència no és la causa: és la conseqüència d’un sistema polític que no reté talent, que no incentiva l’excel·lència, que no renova lideratges i que ha convertit la gestió pública en un espai de confort per a dirigents que no reflecteixen el nivell del país que governen.
Catalunya és millor que la seva classe política. És més creativa, més capaç, més internacional, més exigent. La pregunta no és per què decau, sinó quant de temps pot aguantar un país de primera línia amb uns polítics de tercera. Salut!

[🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️ @virgilioef]

@linadreaamy 120

[Olena Rohoza @OlenaRohoza]

🧐🤔YOU WANTED A WALL, TRUMP? YOU’LL HAVE ONE.
Mexico’s president, Claudia Sheinbaum, responded to Trump’s threats:
“So you voted to build a wall.
Well then, dear Americans — even if geography isn’t your strong suit, and you see America as a country rather than a continent — you should know that on the other side of that wall stand 7 billion people.
And if the word ‘people’ doesn’t resonate with you, let’s call them ‘consumers.’
Those 7 billion consumers can switch from iPhone to Samsung or Huawei in less than two days.
They can trade Levi’s for Zara or Massimo Dutti, and within six months replace Ford and Chevrolet with Toyota, KIA, Mazda, Honda, Hyundai, Volvo, Subaru, Renault, or BMW — brands that are already more popular in many places.
They can cancel DirecTV.
And even if they choose not to, they can stop watching Hollywood films and turn instead to higher-quality productions from Latin America or Europe — with richer storytelling and better filmmaking.
Believe it or not, people can skip Disney and visit the Xcaret resort in Cancún instead — or explore destinations across Mexico, Canada, or South America.
Even in Mexico, you can find better burgers than McDonald’s — with higher nutritional value.
Have you ever seen pyramids in the United States?
Egypt, Mexico, Peru, Guatemala, and Sudan have ancient wonders — none of them in the U.S.
If they were, Trump would probably have bought and resold them by now.
We know Nike isn’t the only sneaker brand. There’s Adidas — and even Mexican brands like Panama.
We understand economics better than you think.
And we also know that when those 7 billion consumers stop buying American products, unemployment will rise, and your economy — trapped behind its own self-imposed wall — will begin to collapse to the point where you’ll be begging for help.
We didn’t want to do this.
But you wanted a wall?
Well.
You’ve got one.”
Her approval rating has reached a historic level — according to a recent poll, it stands at 85%.

[🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️ @virgilioef]

@hp_ayan Catalunya té la llibertat de triar la senyera o la estelada. Quan tú només tens la opció d'allò que tens al cap per adoctrinament.

[ᗩlbertDM ||*||🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿🏳️‍🌈🏴󠁧󠁢󠁳󠁣󠁴󠁿 @albertdmcat]

I el millor de tot és que no ho han pogut censurar, perquè era en directe.

[Martí Utset @UtsetMarti]

@gallifantes @martos_gallego És català qui té com a pròpia la cultura i la llengua catalana, amb independència dels seus orígens i del lloc de naixement.
Fi.

[Carme R Roquet-Jalmar EFTA 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 🇮🇱 @CarladelCarme]

1- Xarnego era el meu marit (ACS): fill de català i manxega. No és cap deshonor. Jo m'hi vaig casar.😅

2- La resta de significats d'aquesta paraula se'ls ha inventat l'espanyolam (sovint el que viu aquí).

3- L'immigrant espanyol és espanyol, no és xarnego.

4- Néixer a Catalunya no et fa català.

5- No néixer a Catalunya no t'impedeix ser català.

[Alba Saura @SauraManzanares]

@MoisesVizcaino_ Jo tinc un alumne colombià que en 3 mesos a Castelló parla i escriu el valencià millor que molts alumnes que han estat tota la vida escolaritzats en la nostra llengua. L'he felicitat públicament. Tindre'l a classe em fa molt feliç.

[Pere Paret @paret_pere]

@SauraManzanares @Busca_vides @MoisesVizcaino_ Tinc dos amics que van venir de Sudamèrica. Un d'ells, xilè, parla un català a nivell Pompeu Fabra. De fet mai no l'he sentit en castellà. L'altre, colombià, es voluntari a parelles lingüístiques. Qui ve de fora i no s'adapta es perquè no VOL. Per ells la meva empatia es zero.

[🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️🎗️ @virgilioef]

@bo_grau14789 @orriolsderipoll De vegades podeu fer una mica d'esforç i deixar si més no, una petita escletxa a les excepcions. Em trobo cada día gent que em canvia l'idioma quan s'assabenta que sóc sud-americà i més anècdotes. Abans heu de aconseguir anar tothom a la mateixa.

[Professor Torra |I*I| @ProfTorra]

Aquest argentí no és cap ignorant, és un savi amb molta sensibilitat i molta humanitat.

[Frederic Sesé Sabartés @ficsab]

@orriolsderipoll @KRLS @Europarl_EN Apreciada Sílvia. Som molts els que estem rumiant de fer el pas i venir amb tu. Em sap greu aquesta piulada que pot fer enrere a molts que seguim veient el MHP Puigdemont com un element important. Sumeu, si podeu, però, si no, al menys no us desqualifiqueu. Hi hem de ser tots.