Podeu trobar les biografies exhaustives i procés d'infiltració de fins a 9 policies espanyols com Daniel Hermoso Pérez, Ignacio José Enseñat Guerra, Maria Isern Torres o Carlos Pérez Moreno a la categoria de la Viquipèdia «Policies espanyols infiltrats»:
https://t.co/8UWZHOFNCA
Se cumplen 23 años del saqueo al Museo Nacional de Irak por parte del ejército de EEUU, más de 15.000 piezas arqueológicas fueron saqueadas, además del robo de la mayor biblioteca de estudios cuneiformes del mundo y de antigüedades milenarias.
Los terroristas yankis quemaron la Biblioteca Nacional de Irak, que contenía alrededor de 20 millones de documentos, que tras el saqueo y la quema, perdió el 50% de sus documentos y manuscritos.
Todas las piezas saqueadas del Museo Nacional de Irak por el ejército de EEUU acabaron en mercados negros, en subastas clandestinas, donde pujan capitalistas sin escrúpulos, que adquieren estas piezas para exponerlas en sus colecciones privadas de multimillonarios.
Obviamente este robo no fue aleatorio, el ejército estadounidense, que controlaba el lugar y tenían mapas del edificio, sabía exactamente a dónde dirigirse y en qué áreas se encontraban las piezas arqueológicas y los libros más valiosos, los que más dinero podrían sacar por ellos en futuras subastas.
El que fa Ricard Ustrell @Ricard_Ustrell en aquest editorial és periodisme de règim amb veu suau i cara de sentit comú. Primer et diu que les reivindicacions dels docents són legítimes i nobles, perquè així sembla equilibrat, ponderat i responsable. I un cop ha fet aquesta reverència de manual, desplaça el debat cap on interessa al poder. Ja no parlem del col·lapse educatiu. Ja no parlem d’aules rebentades, ràtios impossibles, burocràcia delirant, degradació de l’autoritat docent, pèrdua d’exigència, caos social i retrocés nacional. Parlem de famílies molestades.Aquesta és la trampa.
Quan l’escola crema, el periodisme institucional no pregunta qui hi ha abocat la benzina durant anys. Pregunta si els bombers fan massa soroll. La vaga deixa de ser el símptoma d’un sistema malalt i passa a ser una incomoditat logística. El problema ja no és una administració que ha anat convertint l’escola en un camp de gestió de misèria social, lingüística i educativa. El problema són els docents quan gosen fer visible que tot això s’ensorra.També és molt revelador com presenta USTEC. No com un actor que denuncia un desastre de fons, sinó com un sindicat que fa una demostració de força perquè ha quedat fora del pacte.
Quina manera més fina d’embrutar una protesta. Redueixes un conflicte educatiu, laboral i nacional a una baralla de sigles, i així l’oient ja no pensa en l’estat real de les aules, sinó en una rebequeria sindical. Jugada vella, jugada bruta, jugada de manual.I encara tenen la barra d’invocar el futur del país. Com si el futur del país el posessin en perill disset dies de vaga, i no dècades de destrucció educativa.
El futur del país fa anys que el trinxen unes polítiques que han rebaixat l’escola, han desarmat els mestres, han convertit l’exigència en sospita i han deixat el català cada cop més sol dins l’espai on hauria de ser central. Però això no ho diran amb aquesta cruesa, perquè llavors haurien d’assenyalar el poder que alimenta la ràdio que els dona micròfon.L’escola catalana no és un servei de pàrquing infantil perquè les famílies puguin quadrar horaris. És una estructura de transmissió nacional. Ha de transmetre coneixement, llengua, criteri, disciplina, comunitat i país.
Quan el debat públic es redueix a conciliació familiar i calendari lectiu, ja hem perdut mig combat. I això és exactament el que fa aquest editorial. Empetitir el conflicte fins que deixi de fer por als responsables de debò.
És legítim discutir si disset dies de vaga a final de curs són una bona estratègia. El que és indecent és utilitzar famílies i alumnes com a escut emocional per tapar el desastre de fons. El que és indecent és convertir el malestar docent en una nosa. El que és indecent és fer passar per sentit comú allò que no és altra cosa que anestèsia pública.
Això no és una defensa dels alumnes. És una defensa del marc que els està fallant. I no és neutralitat periodística. És la veu amable d’un sistema que sempre troba la manera de demanar sacrifici als qui aguanten les ruïnes, però mai responsabilitat als qui les han construït.
@josepalay Moltes veus demanem la teva inhabilitació com a docent per fer apologia de postures genocides que atempten contra els drets humans i la carta de les Nacions Unides.
OPINIÓN | “Del dióxido de carbono al precio de la vivienda, la nuestra es, en general, la era de las gráficas verticales y las burbujas infladas”, por Pablo Batalla (@gerclouds)
https://t.co/Sg8rynZpy8
“Tens 16 anys i, de cop, et tanquen. I no saps ni per què. Era un turment ser allà dins.” Centenars de noies van ser internades al Patronato de Protección de la Mujer, que exercia un control ferri sobre aquelles que no encaixaven en el model franquista https://t.co/6uOfLhzwka
China, Gaza y Palestina.
China recuerda a todas las naciones la obligación de denunciar el genocidio y participar en la reconstrucción de #Gaza.
Escúchen, difundan y actúen.
#FreePalestine#PalestinaLibre
Yo solo os digo que este pedazo de video que se han marcado los compas de @Spanish_Revo, sobre la campaña de marketing de Mercadona y no se qué de ligar, no le va a gustar que le des discusión a Juan Roig ni a sus palmeros.
Lo dejo en vuestras manos 😘
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.
🇷🇺El actor ruso Vasiliy Lanovoy:
"En EU, los periodistas me preguntaron:"Por qué celebras así el Día de la Victoria? Ya lo olvidamos"
Les pregunté: "Cuántos días resistieron sus países a Hitler?"
Se quedan en silencio
Luego continué: "Polonia fue conquistada por los nazis en
❌MENTIDA: l'aigua no "ve" de Vila-seca, es espoliada de l'Ebre!
👉🏽Mentre municipis del Camp tenen restriccions severes d'aigua i pagesos han de deixar morir collites per no poder regar, feu ullets al lobby turístic i ompliu les seves piscines.
D'on no n'hi ha, #NoEnRaja 🤷🏽♂️