@DBotePaz@BeaDelgado20 Jo crec que un bon rentat de cara, caldria. Cadires enlloc de ciment, vidres trencats arreglats, lavabos nous, marcador nou ben posat ( no es veu de segons quin lloc), una mica de pintura, canviar parquet, i molta neteja
I si tapessiu tot el casal es podria fer un pavelló anexe
Scaloni
Estos dos minutos, son ORO para el MUNDO ENTRENADOR
- La tendencia del fútbol era TRANSICIONES rápidas, pero nosotros NO estamos cómodos así
- Nuestros jugadores TAMPOCO
- Se lo enseñamos a los jugadores
- Como dice Ancelotti : “Escúchales”
Proverbio africano:
Un gato que sueña con convertirse en león debe perder el apetito por las ratas.
Significado:
Para alcanzar la grandeza, debes abandonar los viejos hábitos que podrían frenar tu progreso.
La cafeína es el potenciador natural más potente del planeta.
Aumenta el rendimiento en un 12%, la energía en un 24% y aumenta la dopamina como ningún otro estimulante.
Sin embargo, la mayoría de la gente no sabe cómo tomarla.
Aquí te explicamos cómo usarla como una herramienta para el rendimiento, no como una adicción diaria: 🧵
Aquesta nit m’he reunit amb el coixí, i he donat moltes voltes a aquesta carta oberta.
Els clubs humils som com enamorats platònics. Volem el millor pels nostres jugadors/es, sense gaire a canvi. Per a nosaltres són molt importants, únics, i no només ens centrem en la seva millora, sinó també en el seu benestar.
Però de cop i volta, apareix un ésser atractiu/va (club) que cautiva al jugador/a i també agrada a la família. Té un bon cotxe (categoria), vesteix bé (equipació diferent a la de sempre) i té el do de la paraula (un projecte atractiu).
Com que estimar també és deixar marxar, i els clubs humils volem el millor pels nostres jugadors/es, no fem pressió perquè es quedin. Si creu que és el millor per a ell/a, també és el millor per a nosaltres.
El problema ve quan aquesta persona atractiva, que té accés a un ventall gran de jugadors/es, es cansa d’aquest jugador/a de club humil, i acaba la relació (tall del jugador/a).
El meu resum. Fins que no hi hagi una normativa clara respecte els fitxatges entre menors (repte complicadíssim per a satisfer tothom), els clubs humils haurem d’assumir que, si no volem entrar al monopoli del fitxatge, perdrem entre 10 i 15 jugadors/es per temporada.
Els podem recuperar d’una manera molt noble. Posant una pilota de bàsquet a les mans, a 10 / 15 nens que no fan esport, a les escoles del poble. Començant de nou el procés des de zero.
Els adults hem aconseguit que el canvi de club esdevingui una situació inevitable. Si el club treballa bé, marxaran a llocs millors per viure “millors experiències”. Si el club no treballa bé, marxaran buscant un lloc on puguin desenvolupar-se millor com a jugadors/es.
Què ens queda? Seguir picant pedra per formar millors jugadors, i riure de tots aquells que es dediquen a formar equips cada temporada.
Al final, cadascú decideix en què inverteix el seu temps.