he vist això i m’he enrecordat de tu. t’ho volia escriure però he pensat que millor no. jo no se si em vols a la teva vida o si t’agrada algo de mi. i no vull insistir per si em vols fer fora
se que en el fons no tornarà, però jo el segueixo esperant. suposo que no pararé fins que vegi que el seu cor és d’algú altre. llavors ja no se que serà de mi
perquè a ell li resulta tan fàcil no tenir la meva presencia a la meva vida i a mi si?
perquè ell pot seguir amb la seva vida, ser feliç sense mi, i jo no?
no se perquè sóc tan fàcil de reemplaçar i oblidar
ja ni dic banyes, tinc gent que em dius que si i gent que em diu que no. m’és igual perquè ja no tinc res a fer. si tu dius que no pues serà que no. no tinc motius per confiar però tampoc ho puc negar sense una prova que tingui jo.
i més quan ja va passar lo de segon de batxillerat. cosa que et vaig explicar mil vegades, que perquè em sentia aix��. em deies que ho entenies i que ho senties. veig que no perquè ho segueixes negant
no m’has respectat. sabies que una persona em provocava malestar i inseguretat i no vas posar límits. has seguit amb la seva amistat igual fins el dia d’avui. l’has anteposat moltíssimes vegades sabent com em sentia. això no és respecte cap a una parella.
@user_150623 no et dius ni mikalah ni ets el protagonista del llibre que estic lllegint. no estic parlant de tu.
no tinc el lloc ni que tenia per dir res ja. tu i jo ja hem parlat d’aquest tema. ja no opino ni dic perquè no tinc ganes de q al final no m’acabi fent bé a mi.