Cuando alquilé mi piso,
dejé el wifi instalado a mi nombre.
No estaba en el contrato.
No lo cobro aparte.
Simplemente lo necesito para la alarma y la domótica.
Le di la clave el primer día por pura cortesía.
Hasta que me llama el inquilino.
—Oye, el wifi va muy lento.
No es la primera vez.
Quiero que me descuentes la parte del wifi del alquiler.
Le recuerdo lo que ya le dije al entrar:
—El wifi no está incluido en el precio.
Lo tienes como cortesía, no te lo estoy cobrando.
Suspira.
—Ya, pero yo teletrabajo y me perjudica.
Si me ofreces un piso con wifi y no va bien,
me lo tienes que compensar.
Entonces te das cuenta.
No es una cuestión de megas ni de fibra óptica.
Es la absoluta incapacidad de hacerse cargo de la propia vida.
Quieres que te arreglen la bombilla,
que te cambien el router,
que te solucionen el wifi,
que te pinten la pared
y, si puede ser, que te pidan perdón por cobrarte.
Si tu trabajo depende de una buena conexión,
te instalas la fibra que te dé la gana.
La pagas tú.
Inviertes en lo tuyo.
Esa misma actitud de exigencia crónica
es la que aplican a todo.
Por eso viven con el agua al cuello:
Esperando que el jefe, el gobierno o el dueño del piso les resuelvan la papeleta
mientras ellos no asumen ni el coste de su propio router.
El problema no es que la conexión vaya lenta.
El problema es que van por la vida
con mentalidad de mendigo
exigiendo trato de rey.
OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR
Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració
No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.
Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.
Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.
I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.
La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.
És un model.
Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?
Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.
A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.
Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.
Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.
Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.
El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.
Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES
Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.
Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero
Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.
Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.
I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.
I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:
Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.
L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.
Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.
Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.
I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?
Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.
L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.
I aquesta, al final, és la seva veritable força.
Fa un parell de dies que molts de vosaltres m’heu passat aquest post amb unes declaracions d’aquesta senyora que feien referència a mi i m’heu demanat que el contesti. D’entrada he ignorat les vostres peticions perquè la veritat és que no sabia qui era aquesta dona i és un fet sabut que Twitter sempre és ple de gent estranya que diu coses extravagants. Ara bé, quan he vist que insistíeu una vegada i una altra, he decidit esbrinar qui era aquesta tal Alícia Romero (@aliciarll) i he descobert que era la CONSELLERA D’ECONOMIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA! Això no ho dic per menystenir a la nostra benvolguda consellera sinó perquè veieu el grau d’interès que tinc en la política catalana actual!
D’entrada he de dir que celebro que la consellera mencioni el meu llibre (i programa de televisió) ECONOMIA EN COLORS. Lamento, però, que el mencioni sense haver-lo llegit. Economia en Colors és molt recomanable especialment per a gent com ella que, segons llegeixo, no és economista. Si hagués llegit el llibre, hagués aprés que els economistes sempre anem un pas més enllà dels arguments bàsics i ens preguntem, com Josep Pla: “I tot això qui ho paga?”. Si el que a un li interessa és vendre la cabra de que “hi haurà 4.686M €més per a Catalunya”, doncs un acaba repetint el slogan que li dicten des del partit i ja està. Però als economistes seriosos sempre ens hem de preguntar: “i d’on sortiran aquests diners?”.
La resposta simple és que els diners els posarà el govern d’Espanya. De fet, ens diuen que el Gobierno posarà un total de 21.000 milions (números rodons) per a millorar el finançament de TOTES les autonomies. D’aquets 21.000M€, uns 4.686M€ vindran a Catalunya. El venedor de cabres es quedarà content amb la resposta simple i la repetirà davant de tots els mitjans. Però l’economista seriós (i els no economistes que han llegit Economia en Colors), es tornaran a preguntar: si però, i d’on treurà el Gobierno aquests diners? Potser la consellera no ho sap, però si algun dia estudia economia descobrirà que només hi ha tres possibilitats: o bé recapta més impostos, o bé augmenta el deute o bé redueix altres partides de despesa.
L’altre dia vaig veure que, Esquerra Republicana va demanar a un economista del partit, en Miquel Puig, que sortís al Col·lapse de TV3 per a rebatre la meva intervenció de la setmana anterior. I Miquel Puig, en una de les intervencions més còmiques que es recorda a la tele, va dir que “els diners no sortirien de la butxaca dels catalans PERQUÈ ELS CATALANS JA HAVÍEM PAGAT AQUESTS DINERS!!!”. És a dir, que Puig va venir a dir que els diners no vindrien de pujar impostos o emetre deute sinó de reducció d’altres tipus de despesa. Quan el presentador li va preguntar en què gastava ara aquells diners que el Gobierno passarà a la Generalitat de Catalunya, Puig va parlar de despeses de funcionament de l’estat (ministerios), despeses de la casa real, despeses militars, pensions o inversions en carreteres o trens de rodalies. Anem a pams: algú creu que el Gobierno reduirà els ministeris, el salari del rei, les depeses militars (recordeu que Espanya li ha promès a l’Otan que doblarà en els propers anys la despesa militar)? No! No s’ha de ser molt llest per saber que no reduiran cap d’aquestes despeses sinó que el que passarà és que reduiran les despeses discrecionals com per exemple, les inversions en el manteniment de rodalies. I si això és el que fa al Gobierno, el que acabarà passant és que Madrid agafarà una partida de 4.686M que fins ara es gastava directament Catalunya (rodalies) i li donarà a la Generalitat en forma de finançament de manera que la quantitat de diners ADDICIONALS per a CATALUNYA serà exactament de ZERO.
És cert que la Generalitat tindrà més diners per a que la consellera Romero pugui gastar-los en sanitat, educació o mossos (o en contractar cotxes oficials o donar feines a més militants del PSC). Ara bé, una cosa és la Generalitat i una altra cosa és Catalunya. La Generalitat ingressarà més però com que els diners vindran de la reducció de despeses que fins ara es feien a Catalunya, (rodalies) el país en el seu conjunt, hi guanyarà exactament zero! Quan la senyora consellera diu que hi haurà “4.686M més per a Catalunya”, qui fa el compte de la vella és ella !!!
I per què sospito que el Gobierno reduirà la despesa que fins ara ha fet a Catalunya per a finançar la Generalitat? Doncs perquè és el que SEMPRE ha fet. Fiexu-vos: des del 1993, el finançament de la Generalitat ha millorat substancialment i paulatina: Gonzàlez va donar el 15% de l’IRPF el 1993; El 1996, amb els pactes del Majèstic, Aznar ho va pujar al 30%; El 2001 es va pujar al 33% i s’ho va incloure el 35% de l’IVA i el 40% d’impostos especials; El 2009 es va passar al 40% IRPF, 50% IVA i 58% especials. I mentre la participació de la Generalitat augmentava sense parar, passava una cosa curiosa: quan es calculava la Balança Fiscal (que és la diferència entre tot el que paguen els catalans, sumant el que rebia la Generalitat i les despeses que feia l’estat directament a Catalunya - Rodalies, per entendre’ns), la diferència SEMPRE ERA LA MATEIXA: un 8% del PIB Català! Ho he dit en moltes ocasions i ho repeteixo aquí. A l’univers hi ha dues constants immutables: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català! Podria semblar que el dèficit de la balança fiscal és un fenomen paranormal però no, l’únic que estava passant és que el Gobierno sempre ha agafat els diners que fins aquell moment gastava directament a Catalunya i els ha utilitzat per a finançar la Generalitat. D’aquesta manera, la Generalitat cada cop tenia més diners... però rodalies cada cop en tenia menys de manera que el total NET que arribava a Catalunya era sempre el mateix! No hi ha ningú que ens pugui assegurar que el Gobierno (sota la pressió de les altres comunitats autònomes que no volen que es doni ni un sol euro més a Catalunya) no tornarà a fer el mateix!
Per tant, el que deien tant la consellera com el Miquel Puig (que abans de dedicar-se a al contorsionisme polític, era un gran economista) és pura fantasia.
La qual cosa ens deixa només dues alternatives: o bé el Gobierno treu els 21.000M d’euros de més impostos o bé augmenta el deute. Com que el deute s’acabarà pagant els impostos, tots aquests diners addicionals els pagaran, d’alguna manera o d’una altra, els contribuents. Si és així, hem de saber que els Catalans paguem més o menys el 21% dels impostos d’Espanya i el 21% de 21.000M€són 4.410M€. És a dir, que dels 4.486Me que ens diu la consellera que vindran a Catalunya, 4.410M€ els pagaran els contribuents catalans. En aquest cas el total net addicional per al país serà de 276 milions i no els 4.686M€ que ens diu la senyora Romero.
Si la consellera ens vol vendre el nou finançament, que ens expliqui que la GENERALITAT tindrà 4.868M€ addicionals. Que ens digui que 276 milions més per al país millor que res. Que ens digui que hem d’agafar unes engrunes encara que el principi d’ordinalitat no es respecti perquè potser l’any que no ens oferiran ni axiò. D’acord. Però que no ens intenti vendre la cabra de què a Catalunya hi arribaran 4.868 milions d’euros addicionals perquè això és mentida.
Digui el que digui la honorable consellera.
.@AdsSupport Su servicio de soporte a Ads es un engaño. He concretado reunión por 2 veces con uno de sus agentes mediante su servicio de reserva y en las 2 ocasiones el agente ha cancelado unilateralmente la reunión 30 minutos antes del inicio de la misma sin ninguna explicación
@3CatInfo Tecnològicament realment pot ser 1 gran avenç, xò estèticament veritable desastre. Des dl color taronja vermell q fa q el color d la pell humana es vegi malament fins els mapes del temps que no es veuen. Els subtítols i indicatius del lloc tampoc es veuen. Falta una revisió total
Un acord per mirar cap al futur de @LayersReality amb optimisme i energia; per seguir innovant des de Catalunya en l'àmbit de la realitat ampliada (XR) sempre amb mirada internacional.
Gràcies per la confiança de tothom que ho ha fet possible.
https://t.co/s2feDrVhVW
He fotografiat la família reial un munt de cops, però sempre després d’un exhaustiu registre per part dels membres de seguretat de la Zarzuela, arribant hores abans i treballant sota la mirada inquisidora d’agents de paisà. Això d’avui no és ni fruit de l’atzar ni d’un descuit.
La meva opinió, i d'aquí no em fareu sortir. Recopilant detallets de l'actuació del teatre cutre d'avui a Paiporta:
- De forma absolutament anòmala, el Rey, la Letizia, Sánchez i Mazón apareixen acompanyats de desenes i desenes de cotxes policials, però davant de les càmeres només es veuen quatre policies fent un numeret semblant al "un, dos, tres, pica paret". Els guardaespatlles passant de tot. Els podria caure una pedra però només porten paraigües per protegir al cap d'estat... Del fang. Suposo que perquè sabien que només els cauria fang. La gent podia haver llançat una sabata o qualsevol objecte, però no, només fang.
- Sánchez marxa el primer amb total calma tot i estar sent increpat (calmat inclòs quan li rebenten el cotxe, molt ben preparat i causalment amb una càmera enfocant). Els guardaespatlles i la policia tampoc actuen, tot i que en teoria s'està agredint al president d'Espanya.
- Mazón ha desaparegut en plan Houdini (ja no l'he vist més, potser ha quedat sepultat en el fang. Al cap i a la fi, tothom el volia veure desaparèixer) i es queden el Rey i la Leti. Mitjans només apuntar-los a ell, ningú enfoca la gent de darrere, de la qual només se senten els mateixos crits i consignes. Cares d'esteenyiment dels monarques, perquè preocupació o pena no n'he vist.
- Al seu voltant hi ha "civils" passejant com qui va per la Rambla. Gairebé asseguraria que allà no hi havia civils de debò, segurament tot eren policies excepte quatre veïns.
- La Leti fa que plora però no li cau ni una llàgrima. Súper mala actriu. Tot són poses per les fotos que publicarà la premsa posteriorment.
- El Rey fa veure que parla amb algunes persones, però fixeu-vos que ell escull amb la mà amb qui parlarà, amb qui té converses super profundes i acaben de genolls pregant al seu salvador. Qualsevol diria que hi ha res preparat. Podem saber si la gent amb qui ha parlat són realment veïns de les zones afectades, o són policies de paisà?
- Tota la premsa nacional estava allà, però tota publica els mateixos quatre vídeos, molt retallats, que semblen estar perfectament preparats. (Gens sospitós tenint en compte que la premsa espanyola és coneguda per ser carronyaire, sensacionalista i assedegada de clickbait).
- A les xxss salten centenars de bots als comentaris dels mateixos quatre únics vídeos dient el mateix i reforçant la "ràbia" dels personatges (foto).
- Una part de la gent contenta perquè consideren que han rebut el que toca, i una altra dient que el rey és súper humil i valent, no com els polítics que han fugit.
Imatge del règim del 78 reforçada, com va passar en el cop d'estat del 23F. Els polítics són prescindibles, però la figura del rey no pot caure.
Pa i circ, com sempre, i tothom hi ha caigut de quatre grapes.
JULES VERNE 200 A IDEAL BARCELONA! Un viatge immersiu extraordinari per les aventures més espectaculars de tots els temps a través de 1.000 m2 de pantalla immersiva, projeccions 360º, realitat virtual, instal·lacions artístiques i un espai metavers.
ESTRENA MUNDIAL DE JULES VERNE 200: UN VIATGE IMMERSIU EXTRAORDINARI. Un recorregut per les aventures més espectaculars de "Viatge al Centre de la Terra", "20.000 Llegües de Viatge Submarí", "La Volta al Món en 80 Dies" i "De la Terra a la Lluna" entre d'altres.
JULES VERNE 200: PRIMERES IMATGES EN PRIMÍCIA! Endinsa't en aquesta experiència immersiva extraordinària i viu en primera persona les novel·les més importants de la literatura universal.
🎟️ ENTRADES JA A LA VENDA: https://t.co/2tUDLkcfBw
#art#ciencia#tecnologia#literatura
Estic de vocal en una taula electoral en un dels barris més catalans de barcelona i us puc assegurar que la participació esta essent baixíssima, vora el 20%, i bàsicament vénen a votar castellans i altres tipus de forasters.
El processisme es fotrà una òstia descomunal!
JULES VERNE 200 ARRIBA A IDEAL! 🧭
A partir del 20 de setembre ens embarquem en un viatge extraordinari immersiu que farà que els seus visitants siguin els protagonistes de les obres més conegudes de l'autor.
Entrades disponibles a https://t.co/RcwwYArw65
#JulesVerne200#art
JULES VERNE 200 ARRIBA A IDEAL! 🧭
A partir del 20 de setembre ens embarquem en un viatge extraordinari immersiu que farà que els seus visitants siguin els protagonistes de les obres més conegudes de l'autor.
Entrades disponibles a https://t.co/RcwwYArw65
#JulesVerne200#art
Viu l'emoció d'explorar l'antic Egipte de fa 3.400 anys!
No perdis l'oportunitat de ser part de la llegenda de Tutankamon 🔥
Entrades disponibles fins al 30 de maig!
https://t.co/QadEfS8Sry
#TutankamonBcn#art#ciencia#tecnologia
Estem acostumats a veure els monuments egipcis nus, només la pedra sobre la qual van gravar relleus.
A TUTANKAMON, l'experiència immersiva caminaràs pels temples plens de colors vius i descobriràs la vitalitat de la història. 💫
#TutankamonBcn#art#ciencia#Tecnologia