@Meritxelllavall Jo abans patia també com tu fins que vaig canviar el xip. El pitjor valencià és el que no es parla! (@cabrafotuda dixit) Ara mateix em fa patir molt més l'estrés lingüístic.
@Meritxelllavall El context ho determina tot! No serà mai el mateix un café amb els amics que la defensa d'una tesi davant d'un tribunal. La norma hi és per a tindre-la en compte, però els parlants són qui gasten la llengua i els correctors qui decidiran què corregir i en quines circumstàncies.
@GVA112 Molt bé, ja heu corregit dos errors ortogràfics que teníeu. Ara només falta llevar-li la dièresi a "amaïne": s'escriu "amaine"!
https://t.co/DQcyAuZOHn
@RadioAlcoy Hola! Teniu unes quantes errades a la vostra redacció… només al titular ja n'hi ha tres: *volía > volia; *legat > llegat; estaguera > estiguera. Xe, contracteu lingüistes!
@apuntnoticies "Ens endúiem fatal"? El que feien era endur-se els nostres diners, però "llevarse fatal" en valencià es diu "no avindre's gens" o "entendre's fatal", no vos sembla, @AVLoficial ?
Moltes gràcies a La Maria @lamariabs_ per tota la música. Enguany no he pogut deixar d'escoltar MON VETLATORI (Romanç 4: de mort). #ResumSpotify
https://t.co/JbPG6C66iw
@nasaurina La meua dona i jo, per celebrar els tretze anys de casats, vam decidir tatuar-nos l'anell de compromís. És l'únic tatuatge que tinc i m'encanta! Molt més còmode que portar un objecte al dit, això t'ho assegure.
@PalazonSoler@NacionalistesPV@RicardChulia@vicentbaydal@jsoriano6@miquelonti Jo (del Comtat) vaig valencianitzar "Sanz" a "Sanç" fa ja pràcticament trenta anys. Primer vaig voler esbrinar si el meu cognom venia d'Aragó o de Catalunya mirant als registres les partides de naixement dels meus avantpassats. Era "Sans" fins al 1848, i així em va quedar clar.
@NacionalistesPV@RicardChulia@vicentbaydal@jsoriano6@miquelonti Jo (del Comtat) vaig valencianitzar "Sanz" a "Sanç" fa ja pràcticament trenta anys. Primer vaig voler esbrinar si el meu cognom venia d'Aragó o de Catalunya mirant als registres les partides de naixement dels meus avantpassats. Era "Sans" fins al 1848, i així em va quedar clar.
@AnnaCM_Alcoi@RAEinforma No ho has vist baix? "En ese contexto, lo normal en el español general es «¿Qué se siente al estar…?» o «¿Qué se siente estando…?», pero el uso que señala se documenta en algunas zonas de América: «¿Qué se sentirá haberlo tenido todo y luego ser un don nadie?» (C. Fuentes)."
@PopapCatradio Sí, però d'estos de transducció òssia, que no vull perdre'm res del que passa al meu voltant! Per sort no hi ha molt de trànsit motoritzat per on solc anar jo…