Oriol Junqueras el polític més ben valorat? Un traïdor que ha venut el seu país, que ha salvat Espanya, que treballa a fons per destruir el català i que és el soci principal del neofalangista Salvador Illa? Tanta poca autoestima tenim els catalans, tant patètics arribem a ser?
A @elmonarac1 ara mateix, la Janet Sanz, dient que fan falta més arbres a la ciutat i menys arbres al bosc. I ho diu qui ha fet la Via Layetana sense cap arbre. I qui segurament, l’únic bosc que ha trepitjat és a Bali.
Ens governen autèntics inutils demagogs.
❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques).
Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons.
Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: sí
Catalunya : 189 alts càrrecs (a 100k cada un).
Alemanya: 160 alts càrrecs.
No hi ha diners per lo essencial com Sanitat, Educació o per protegir els boscos, però sempre hi ha milions per enxufar tot deu a l’administració pública a costa de la butxaca del contribuient.
Quan veus les condicions laborals dels bombers i després te'n recordes de les subvencions al bar del Parlament, de la DGAIA, del Tour, et bull la sang. Els hem de fer fora. A tots.
Dijous vaig passar per la collada de Toses camí de la Cerdanya tal com vaig sovint. Vaig veure amb sorpresa la carretera N-260 renovada. Aleshores vaig comprendre que no l'havien arreglat pels ciutadans, que l'havien arreglat pel ditxós Tour. Quin país de farsants.
@LeTour
Fins i tot un govern autonòmic podria fer coses per CAT
1-Possar els impostos al mateix nivell que Madrid o Andalusia
2-Crear una doble línia escolar a l'estil d' Euskadi
3-Eliminar les subvencions al 90% d'entitats del tercer sector i ONG
4-limitar els ajuts socials a persones nascudes a CAT o residencia de mes de 25 anys
5-Contractes públics nomes a empreses que tinguin el català com llengua d' us principal
6-Eliminar totes les subvencions a mitjans de comunicació i refundar TV3 de Zero
Bona entrada de setmana tingueu.
Avui, vull compartir amb vosaltres la meva preocupant visió del país.
Catalunya és avui un país que viu una paradoxa tan evident com dolorosa: disposa d’un talent extraordinari, reconegut internacionalment, però es troba immersa en una decadència que avança amb una velocitat que ja ningú pot dissimular. Científics, emprenedors, esportistes, acadèmics i professionals catalans excel·leixen a Silicon Valley, a Cambridge, a Zúric o a Berlín, mentre el país que els ha vist néixer s’enfonsa en una gestió pública que sembla dissenyada per impedir qualsevol renaixement. Aquesta fractura entre el potencial social i la realitat institucional és el nucli del problema.
Catalunya ha generat generacions capaces de competir en els entorns més exigents del món, però la seva classe política s’ha format en un medi completament diferent: l’aparell intern dels partits, on la lleialtat orgànica pesa més que la competència i on la carrera professional sovint comença i acaba dins del mateix despatx. El resultat és una elit dirigent que gairebé mai ha hagut de demostrar excel·lència en l’àmbit privat, que no ha gestionat projectes d’alta complexitat i que ha après que la seva supervivència depèn més de pactes interns que de resultats externs.
La mediocritat no és una anècdota: és estructural. Després del Procés, en lloc de renovar lideratges i obrir finestres, els partits van optar per mantenir els mateixos dirigents que havien patit la repressió. La continuïtat es va convertir en dogma, i el país va quedar en mans d’una generació política que, per por, per cansament o per conveniència, ha renunciat a qualsevol ambició nacional real.
La política catalana ha passat de ser un espai de conflicte i esperança a ser un mecanisme de control i docilitat. La repressió va desactivar el moviment, però la postrepressió ha desactivat la política. En aquest context, l’erari públic s’ha convertit en refugi laboral i en botí. Quan una classe política no ha competit en el món real, el sector públic es transforma en un entorn de supervivència: sous assegurats, càrrecs blindats, promocions internes, clientelisme i una sorprenent estabilitat enmig del col·lapse general. Mentre els serveis essencials —sanitat, educació, seguretat, transport, habitatge— es degraden any rere any, els dirigents polítics continuen prosperant amb una serenitat que contrasta amb la precarietat creixent del país.
Catalunya tampoc disposa de mitjans de comunicació realment independents, neutrals i útils a la societat. La majoria viuen de subvencions públiques, cosa que condiciona la seva llibertat informativa i els converteix en instruments de conveniència del poder. En lloc de fiscalitzar-lo, sovint el protegeixen o el justifiquen, i així la ciutadania queda desinformada o anestesiada.
Catalunya no té un projecte de futur. No té relat, no té direcció, no té ambició. La governança s’ha convertit en una administració del dia a dia, sense estratègia, sense visió i sense capacitat de reconstruir res. El talent del país no sap cap a on remar, perquè ningú marca el rumb. La decadència no és la causa: és la conseqüència d’un sistema polític que no reté talent, que no incentiva l’excel·lència, que no renova lideratges i que ha convertit la gestió pública en un espai de confort per a dirigents que no reflecteixen el nivell del país que governen.
Catalunya és millor que la seva classe política. És més creativa, més capaç, més internacional, més exigent. La pregunta no és per què decau, sinó quant de temps pot aguantar un país de primera línia amb uns polítics de tercera. Salut!
Quan avui pensis en la sort que té el país de tenir sempre els pagesos, pensa que la resta de l’any el govern es dedica a enfonsar-los qualsevol possibilitat de futur digne.
"No, senyor empresari, no puc treballar amb la radial avui perquè el risc d'incendi és massa alt". T'acomiaden i hi envien un altre. És al·lucinant que estigueu defensant la detenció del pencaire i no del seu cap.
Quan Catalunya crema, qui hi posa el cos són els bombers i els pagesos. Sense ells no hi hauria país per salvar. Potser ja tocaria deixar de maltractar precisament aquells que sempre hi són quan tot crema.
Tots els 26 jugadors de la selecció marroquina són nacionalitats marroquins.
Dels 26, 23 són nascuts fora del Marroc.
I d'aquests 23 , 11 , a Catalunya
No m'expliqueu romanços de "és català qui neix a Catalunya" o "la terra és de qui la treballa".
🚨ÚLTIMA HORA
Algunes furgonetes elèctriques de Mossos s’han quedat sense bateria durant l’operatiu de l’#IFBisbaldEmpordà.
Fins i tot s’ha hagut de recórrer a carregadors particulars, i s’ha posat en entredit la capacitat de resposta.
Quan la ideologia supera l’operativitat…
Vull recuperar pastures: NO!
Vull fer una rompuda: NO!
Vull tallar uns arbres: NO!
Vull tenir un ramat: NO!
Vull ampliar el ramat: NO!
Vull vendre els aliments a un preu just: NO!
Hi ha foc: falta pagesia.
Aneu a la merda tots plegats!!!
@uniopagesos@PagesosGPS
La solución es volver a pagar? Somos subnormales, o qué? La solución es que el estado asuma su responsabilidad con la AP-7 de una puta vez y que, mientras se habilita el corredor mediterráneo para mercancías, los camiones a Europa circulen vía Madrid.
Els empordanesos portem 30 anys dient que 'el gran foc' cremarà durant 2 mesos. Sabeu per què?
Rurals et multen per netejar un marge o tallar un pi, l'ACA no deixa netejar rieres i s'escanya amb burocràcia a ramaders i pagesos. I el bosc, brut.
Però la culpa és d'una radial.
Peleas, cocaína y la desaparición de Barcelona.
Ayer fui a dar un paseo por Shoko y Opium, dos discotecas muy famosas del puerto de Barcelona.
Y debo admitir que lo que vi anoche no me lo habría imaginado ni en mis peores pesadillas.
Unos musulmanes peleándose sin camiseta delante de todo el mundo.
El típico musulmán rico sale del ascensor y, literalmente, delante de mí, se pone a esnifar cocaína de su dedo.
Y los únicos españoles que había en toda la playa eran de un pueblucho al lado de Barcelona que habían venido a ligar con guiris (no pillaron ni pagando).
El resto de la población se dividía así:
• 5% de musulmanes que se dedicaban a vender mojitos, agua y cigarrillos.
• 35% de guiris (mujeres).
• 30% de musulmanes, prototipo “amigo cigarro”.
• 10% de musulmanes premium: en reservados, con una cadenita de oro y un par de baddies en cada brazo.
• 10% de negros que iban en manada, se dedicaban a meterse en problemas y a echarle miradas a todo el mundo.
• 10% donde metemos a los guiris hombres, los chinos y el resto de chavales que no sabían ni por dónde les daba el viento.
Sabéis que nunca hablo de estos temas porque me parece que es una batalla que perdimos hace mucho tiempo.
Pero, después de lo que vi ayer, lo tengo claro: me parece completamente imposible recuperar Barcelona.
No hay nada que hacer.
No escuché ni una sola palabra en catalán en toda la noche. Y, coño, no estaba en Somalia, estaba en Catalunya.
¿Español? Más o menos igual.
Hasta varios de los policías que había por la playa eran musulmanes.
Y bueno, una sensación de inseguridad que ni en las calles de Argelia.
No sé chavales. Después de lo que vi ayer, ya no tengo ningún tipo de esperanza. Ninguna.
Y además, no pinta que la cosa vaya a mejorar.
Solo deseo, de todo corazón, que los hijos de puta que han permitido esto, lo paguen.
No tinc paraules per descriure la traïcio persistent d’ERC amb el seu suport incondicional al 155 i als botxins de l’1-O. Espero que siguin totalment destruïts per l’electorat i que @junqueras desaparegui de la vida pública. https://t.co/2H5vMsIGLu
El islam tiene problemas con los gays, los judíos, los cristianos, los budistas, los hindúes, las mujeres, los ateos, el alcohol, el tocino y los perros.
Pero si yo tengo un problema con el islam, ¿soy yo el intolerante y el islamófobo? ¿Te das cuenta de lo absurdo que es?