Francesc Benet 🎗

#EncaraSomAquí

[🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿Jota Jordi🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @jotajordi13]

¿ Era penalti a favor del Real Madrid ?
¿ La culpa es de Negreira ?

Rt-Sí
❤️- No

[Núvol @nuvol_com]

A sobre de Ponent hi descansen molts clixés instaurats. Alguns són facilíssims d’endevinar, la boira n’és un d’ells. La llista continua: terra de bons caragols, capdavanters en pagesia, “el rebost de Catalunya”, diu @galpuntla
https://t.co/VZEFTFMfP3

[Aleix Sarri i Camargo @aleixsarri]

ERC acaba la legislatura amb un conseller enfadat per no haver pogut detenir el MHP @KRLS, organitzant una purga de mossos i entregant el govern de Catalunya a la secció catalana del PSOE. Sincerament, quin ridícul i quina pena.

[Sílvia Cóppulo @SilviaCoppulo]

Sentir-li dir que és no esperaven un comportament tan ‘impropi’ de qui ha estat la màxima autoritat del país esborrona. Rebequeria.
Una cosa és haver de fer el que uns jutges li reclamen injustament i l’altra abocar-s’hi amb trop de zel inútil. No hi ha dimissió perquè s’acaba

[Francesc Benet 🎗 @6qbenet]

@KRLS #EncaraSomAquí

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.

Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")

Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.

Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.

Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?

La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.

I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.

[Francesc Benet 🎗 @6qbenet]

@jorditurull Lliure!!!

[Maria sense accent @farigoles63]

@KRLS Benvolgut President .....SEMPRE al seu costat
Ah! Jo també sóc superfan dels que estan com una cabra🤣🥰😜 @gerardquintana

[Isidre Gavín @IsidreGavin]

Felicitats nou President del Parlament amic Josep Rull. Un discurs immens, amb tot de referències històriques i ètiques, un President de gran alçada per un país de gran alçada. Tot i haver patit la repressió, ni un bri de ressentiment, crida al respecte.

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Felicitats, MHP @joseprull!. Una presidència del @parlamentcat decidida colze a colze i discreció amb @Esquerra_ERC i @cupnacional.
Un agraïment a les presidentes @LauraBorras i @Anna_Erra i la secretària de la mesa @Aurora_Madaula, per la feina gens fàcil de tots aquests anys.

[Albert Batet Canadell @albertbatet]

Enhorabona, president @joseprull. La teva estima al país i la defensa granítica de la democràcia són el millor aval per a la presidència del @parlamentcat, que també tindrà una mesa independentista. Sumar i anar junts és el camí per avançar i guanyar.

[Simó Gras i Solé @simogras]

Enhorabona per tu i pel país ⁦@joseprull⁩. Tindrem un gran President del Parlament de Catalunya. Bona feina ⁦@JuntsXCat⁩ ⁦@Esquerra_ERC⁩. Cal seguir treballant i potenciant el talent d’homes i dones com ell per reprendre el camí. ⁦@JuntsMontroigC⁩

[Jordi Miró @estatcatala]

El diputat exrepresaliat Josep Rull és escollit president del nou Parlament, que tindrà una Mesa amb majoria independentista. Aquest és el camí UNITAT independentista! @joseprull

[Francesc Benet 🎗 @6qbenet]

La meva més sincera enhorabona Molt Honorable President @joseprull
La dignitat que t’envolta és francament encomiable.
El teu discurs m’ha fet emocionar de veritat.
L’esperança vencerà la por!
@mtbprogressa @jandreud

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Les raons per les quals @JuntsXCat ha votat en contra de la llei d’amnistia que avui s’ha vist al Congrés dels Diputats han estat molt ben exposades per la nostra portaveu, @miriamnoguerasM.

No podíem donar el nostre suport a un projecte de llei que té mancances importants que no s’han volgut corregir; d’haver comptat amb el nostre vot favorable hauria invalidat el compromís amb una amnistia integral, completa, sense exclusions. Un compromís que vam acordar per a la investidura del president @sanchezcastejon

D’entrada vull que quedi clar que valorem els esforços fets pel PSOE i Sumar en defensar una llei d’amnistia en un context hostil, de violència verbal i a vegades física; en un clima enrarit i excitat pels perdedors de la investidura, amb formes que si les haguessin adoptat ciutadans catalans (o bascos) els haurien portat davant de la justícia amb acusacions delirants. No és res del que no ens puguem fer càrrec, perquè aquesta violència, agressivitat i assetjament el patim els catalans col·lectivament com a poble, i alguns polítics en particular d’una forma molt acarnissada.

La llei hauria estat molt útil en un context de normalitat democràtica, en un país de justícia imparcial. En aquest sentit, el text inicial va anar millorant.

Però aquests esforços s’han quedat a mitges, potser com a conseqüència d’aquest clima irrespirable —sobretot en aquest forat negre per a la democràcia que és el Sistema Madrid— o potser per febleses internes del partit. Sigui com sigui, el que avui s’havia de votar després del rebuig a les nostres esmenes no era la llei d’amnistia que ens va portar a votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez. No era l’amnistia que havia d’expulsar el factor repressió que enrareix la conversa política entre Espanya i Catalunya. Era una condició indispensable per poder treballar.

Certament, en la cultura picaresca espanyola, a tota llei li escau la seva trampa. Aquesta no n’hauria estat l’excepció, fins i tot si s’hagués aprovat amb les nostres esmenes. Però si estem d’acord a identificar algunes de les trampes que ens esta parant —que hi estem—, no em sé explicar per quina raó es neguen a desactivar-les i fer més difícil el propòsit dels colpistes de la toga. Que no és cap altre que el de subtilment subvertir la legalitat constitucional per substituir-la per la legalitat togada.

No tinc cap confiança en un sistema judicial que permet aital vulneració de drets fonamentals, reiterada durant més de sis anys, cada dia, a pràcticament cada acte i decisió que ens concerneix, amb una impunitat absoluta. Hi ha jutges que instrueixen causes nostres que han participat en actes públics per blasmar la llei d’amnistia, i no poden ser recusats. Hi ha jutges que decideixen investigar-me per terrorisme just el dia que havíem de fer públic l’acord amb el PSOE, després de quatre anys de passivitat, i ningú del Poder Judicial s’immuta. Hi ha jutges que reobren casos arxivats amb delirants trames que només viuen en els informes de la policia patriòtica, just el dia abans que el Congrés dels Diputats tracti la llei d’amnistia. I que concedeixen entrevistes a mitjans per explicar detalls del sumari que instrueixen. Però tampoc ningú no sembla inquietar-se per aquesta concatenació de coincidències, que fa envermellir els professionals del dret europeu als quals ho he explicat.

Hem començat a veure informacions alarmants sobre la podridura de les entranyes de l’Estat, durant el govern del PP, i tinc la impressió que només és la punta de l’iceberg; un sistema judicial on jutges, fiscals, policies, periodistes es conxorxen per subvertir la democràcia, mentre el fiscal general de torn sempre mira cap a un altre cantó.

I volen que confiem que aquests jutges i fiscals conxorxats ens impartiran justícia? Que pensen que no els coneixem? Només hi ha una manera de frenar la seva pulsió patriotera: fer una llei més sòlida, sense tantes escletxes. És el que hem intentat totes aquestes setmanes, fins al final; ningú no podrà dir que no hem tingut voluntat d’arribar a un acord. Però no l’hem assolit. Tenim uns dies de refer el consens inicial, del qual no dubto, que l’amnistia ha d’incloure tothom perseguit per aquesta maquinària de trinxar drets fonamentals en què s’ha convertit —per als catalans independentistes— la judicatura espanyola. Veurem si en som capaços.

Però nosaltres no ens mourem del compromís d’incloure tothom.

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Hi ha polítics que quan parlen fan pujar el preu del pa, i d’altres que fan pujar el preu de la calç viva.
De moment, sembla que hi ha hagut un repunt en l’interès espanyol per l’òxid de calci…

[Plataforma per la Llengua @llenguacat]

🔴 Tränaren för @ManCity, Pep Guardiola, uppmanar @SwedishPM att Sverige 🇸🇪 accepterar katalanska som ett officiellt språk inom EU.

🔴 L'entrenador del @ManCityCatala, Pep Guardiola, demana al primer ministre suec que accepti l’oficialitat del català a la UE.

#SayYes

[Montblanc Progressa @mtbprogressa]

Bona Diada Nacional de Catalunya!

[Mònica Sales 🎗 @mncsls]

Quan ets l'agressor però vols ser la víctima, amb la complicitat dels que són i pensen com tu.
Quina vergonya!
No normalitzem el que no és normal.
"Coses que passen?" Dimissió!

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al Parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.

Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: o @JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.

No ha passat prou temps per saber què acabaran fent els dos grans partits espanyols —el que ha perdut guanyant, i el que ha guanyat perdent—. En circumstàncies similars, van preferir repetir les eleccions. 𝐏𝐞𝐫 𝐭𝐚𝐧𝐭, 𝐜𝐚𝐥 𝐦𝐚𝐧𝐭𝐞𝐧𝐢𝐫 𝐥𝐚 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐞𝐜𝐢𝐨́ 𝐢 𝐞𝐱𝐭𝐫𝐞𝐦𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐩𝐫𝐮𝐝𝐞̀𝐧𝐜𝐢𝐚.

Tanmateix, sí que em permeto donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà —potser demano massa— que circulin barrabassades: 𝐪𝐮𝐢 𝐜𝐫𝐞𝐠𝐮𝐢 𝐪𝐮𝐞 𝐞𝐱𝐞𝐫𝐜𝐢𝐧𝐭 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐨 𝐩𝐫𝐚𝐜𝐭𝐢𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐱𝐚𝐧𝐭𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐩𝐨𝐥𝐢́𝐭𝐢𝐜 𝐨𝐛𝐭𝐢𝐧𝐝𝐫𝐚̀ 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧 𝐛𝐞𝐧𝐞𝐟𝐢𝐜𝐢 𝐭𝐚̀𝐜𝐭𝐢𝐜, 𝐞𝐬 𝐩𝐨𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐥𝐯𝐢𝐚𝐫 𝐥’𝐞𝐬𝐟𝐨𝐫𝐜̧. Almenys en el meu cas.

Gairebé mai no parlo de com visc, a escala personal, l’experiència de l’exili. He procurat queixar-me’n el mínim possible i de no caure en l’explotació, per a mi deshonesta, del victimisme fàcil. Normalment, quan en parlo és perquè m’han fet alguna pregunta, però procuro no entrar massa en detalls. Si ara hi faré una referència és perquè ajudarà a entendre la posició política, i perquè el moment és prou important com perquè ningú no es cridi a engany.

En aquests cinc anys i nou mesos que porto a l’exili he rebut amenaces cada setmana, he estat objecte de campanyes de difamació vergonyoses, d’articles vomitius sobre mi i la meva família, de dossiers policials degudament filtrats involucrant-me en trames delirants; m’han detingut dues vegades i m’han col·locat aparells de seguiment al cotxe; han infectat amb Pegasus tot el meu entorn, inclòs el mòbil de la meva dona; m’han presentat com a populista, eurofòbic i xenòfob; darrerament es porta el terme "ressentit i irrellevant". M’han comparat, en articles en diaris seriosos, amb aquell miserable pilot de Germanwings que va estavellar deliberadament l’avió als Alps. Han fabulat sobre la meva salut mental sense tenir gens de respecte per la persona ni tampoc per les persones que sí realment pateixen malalties. Visc sense la protecció que la llei teòricament em garanteix; s’inventen que hi ha ONGs que reben subvencions públiques que desvien diners cap a mi; s’inventen que el grup parlamentari de Junts va desviar a “Waterloo” (concepte) diners destinats a la Covid… 𝐢 𝐦𝐚𝐢 𝐮𝐧 𝐬𝐨𝐥 𝐣𝐮𝐭𝐠𝐞 (𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥) 𝐞𝐥𝐬 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐭 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐞𝐮𝐬. 𝐓𝐚𝐦𝐩𝐨𝐜 𝐥𝐢 𝐡𝐚 𝐢𝐦𝐩𝐨𝐫𝐭𝐚𝐭 𝐚 𝐜𝐚𝐩 “𝐝𝐞𝐦𝐨̀𝐜𝐫𝐚𝐭𝐚” 𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥 𝐬𝐚𝐛𝐞𝐫 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭 𝐚𝐢𝐱𝐨̀ 𝐞𝐫𝐚 𝐯𝐞𝐫𝐢𝐭𝐚𝐭, 𝐨 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐦𝐚𝐧𝐢𝐩𝐮𝐥𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐞𝐫𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐟𝐨𝐫𝐦𝐚 𝐝𝐞 𝐟𝐞𝐢𝐱𝐢𝐬𝐦𝐞 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐚𝐥 𝐜𝐚𝐥𝐢𝐚 𝐩𝐫𝐞𝐨𝐜𝐮𝐩𝐚𝐫-𝐬𝐞. Perquè si es tracta d’aturar el feixisme, s’ha de fer sempre, no a la carta.

Això és només una mostra d’un inventari molt més llarg. 𝐉𝐚 𝐬𝐞́ 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞́𝐬 𝐥’𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐞𝐧𝐠𝐢𝐧𝐲𝐞𝐫𝐢𝐚 𝐧𝐚𝐫𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚: 𝐪𝐮𝐞 𝐡𝐨 𝐝𝐞𝐢𝐱𝐢 𝐜𝐨́𝐫𝐫𝐞𝐫. I, si pot ser, que em presenti davant del jutge espanyol i accepti tant la seva autoritat com la seva decisió. Estic convençut que si hagués renunciat a mantenir la posició i a fer política, m’hauria estalviat moltes d’aquestes coses tan desagradables.

𝐇𝐨 𝐞𝐱𝐩𝐥𝐢𝐜𝐨 𝐛𝐚̀𝐬𝐢𝐜𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐩𝐞𝐫𝐪𝐮𝐞̀ 𝐡𝐢 𝐡𝐚𝐠𝐢 𝐪𝐮𝐢 𝐞𝐬 𝐩𝐮𝐠𝐮𝐢 𝐟𝐞𝐫 𝐮𝐧𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐮𝐠𝐞𝐫𝐚 𝐢𝐝𝐞𝐚 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞𝐟𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐞𝐦 𝐩𝐨𝐭 𝐜𝐚𝐮𝐬𝐚𝐫 𝐞𝐥 𝐟𝐞𝐭 𝐪𝐮𝐞 𝐝𝐢𝐠𝐮𝐢𝐧 𝐪𝐮𝐞 𝐬𝐢 𝐉𝐮𝐧𝐭𝐬 𝐧𝐨 𝐯𝐨𝐭𝐚 𝐏𝐞𝐝𝐫𝐨 𝐒𝐚́𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳 𝐞𝐦 𝐜𝐚𝐮𝐫𝐚̀ 𝐞𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐚 𝐬𝐨𝐛𝐫𝐞 𝐢 𝐯𝐚𝐠𝐚𝐫𝐞́ 𝐜𝐨𝐦 𝐮𝐧𝐚 𝐚̀𝐧𝐢𝐦𝐚 𝐞𝐧 𝐩𝐞𝐧𝐚. Però també és completament irrellevant si es tracta de fer política (la de debò, no la de les aparences dels milhomes que es passegen per les moquetes de Madrid com si fossin Cambó) i de negociar els termes en què s’ha d’acordar la resolució d’un conflicte com el que existeix entre Catalunya i Espanya.

Tenir la clau és circumstancial. Un dia la tens i l’endemà no, i no ho podem perdre mai de vista. Això no ens pot fer caure ni en les presses davant la por de perdre-la, ni en la sobreactuació davant d’un poder que és inevitablement efímer. El dit i la Lluna. Això és el dit; la Lluna és una altra cosa. La Lluna és un conflicte polític molt seriós i profund, i és aquí on cal posar el focus. No en les persones, sinó en el país. I fins que no recuperin el paràgraf perdut en aquest conflicte (allò de les “diversas vicisitudes” de què parlava fa un parell de dies), no entendran res i no estaran en condicions de tenir una conversa profitosa. Tot el que podran aspirar és a apedaçar legislatures, i avançar d’esma pel camí de l’aigua. Com la vaca cega.