1/10
Why has global history forgotten the medieval superpower that ruled the Mediterranean from #Barcelona to Athens? A thread on how an empire lost its name—and the novel that reimagines the moment everything changed.
🧵👇
No us perdeu la cara del Conseller Dalmau quan li comparem la llista dels incompliments del seu govern en la defensa de Catalunya a Madrid amb la dels èxits dels nostres diputats i senadors allà, a camp contrari. 👇
Gadi Eisenkot és el principal candidat a substituir Netanyahu en les eleccions que se celebren aquest dimarts a Israel.
En aquest perfil d’El Nacional podeu aprofundir en la trajectòria del candidat, però a mi m’interessa destacar dos aspectes molt concrets.
Eisenkot va ser cap de l’Estat Major de les Forces de Defensa d’Israel. Tot i així, el seu fill petit, Gal, de 25 anys, va morir combatent a Gaza el desembre del 2023. L’endemà també va morir un nebot seu, Maor Cohen Eisenkot, i un altre nebot, Yogev Pazy, va perdre la vida en combat el novembre del 2024.
És a dir, tres membres d’una mateixa família morts en combat. A Israel tothom sap quin és el preu que es pot arribar a pagar quan es declara una guerra i, per tant, no és una decisió que es prengui a la lleugera, tal com sovint insinuen els discursos antisionistes.
Però hi ha un segon detall que em sembla especialment important. Malgrat haver ocupat un dels càrrecs més importants de l’estructura militar israeliana, Eisenkot no va convertir la seva posició en un privilegi per estalviar a la seva família els perills que afrontaven els altres. El seu fill i els seus nebots van servir en unitats de combat i van assumir els riscos que això comporta. No van quedar al marge del servei militar ni van ser protegits dels perills del front pel fet de pertànyer a la família d’un alt comandament.
En altres països hem vist com els privilegis i el nepotisme serveixen per protegir els familiars dels poderosos de les obligacions i els riscos que assumeixen els ciutadans corrents. El cas d’Eisenkot ens mostra una realitat ben diferent.
I això no descriu només Eisenkot, sinó també una part essencial de la societat israeliana: un país on la defensa nacional implica un compromís col·lectiu i on els fills dels qui ocupen les màximes responsabilitats també poden acabar pagant el preu més alt.
Gadi Eisenkot personifica els valors del compromís, la lleialtat, el sacrifici pel bé comú i l’exercici honorable d’un càrrec públic.
Tant de bo el puguem veure exercint de primer ministre d’Israel.
T'imagines que avui dia, cada vegada que un jutge, un polític o un inspector d'Hisenda acabés el seu mandat, hagués d'asseure's en un banc públic durant 30 dies perquè qualsevol ciutadà pogués denunciar-lo per abús de poder o corrupció, i hagués de pagar les indemnitzacions amb la seva pròpia butxaca i patrimoni personal?
Això ja existia a Catalunya fa més de 700 anys! Eren la PURGA DE TAULA i el JUÍ DE VISITA, dues de les institucions més avançades d'Europa recollides a les nostres Constitucions (Llibre I de la Compilació de 1704) que el Decret de Nova Planta ens va robar el 1716.
Com els nostres avantpassats van blindar el poble contra la impunitat del poder:
1. QUÈ ERA LA PURGA DE TAULA? (Auditoria als funcionaris reials i veguers)
A l'Estat català, els càrrecs públics i judicials (veguers, batlles, sotsveguers, jutges i procuradors) eren temporals —normalment duraven tres anys (triennals)— i estaven sotmesos a una regla d'or: qui té poder públic ha de respondre amb el seu patrimoni privat.
👉 Havia de quedar-se físicament durant 30 dies a la capital de la seva demarcació, despullat de tota autoritat i assegut literalment darrere d'una taula pública ("fer taula" o "purgar taula").
👉 Es feien crides públiques per tots els pobles anunciant que s'obria la Taula: qualsevol ciutadà —del pagès més humil al mercader més ric— podia presentar queixes contra ell per suborns, cobraments il·legals, detencions arbitràries o haver violat les Constitucions.
👉 Un tribunal d'inquisidors independents ("jutges de taula") resolia de forma sumària i ràpida: si l'oficial havia comès abús o negligència, havia d'indemnitzar el ciutadà al doble o al quàdruple amb els seus propis béns personals (que deixava en penyora abans d'acceptar el càrrec!), a més de quedar inhabilitat a perpetuïtat.
2. QUÈ ERA EL JUÍ DE VISITA DEL GENERAL? (Auditoria al Govern de la Generalitat)
👉 Al final de cada trienni, els mateixos Diputats i Oïdors de Comptes de la Diputació del General (l'equivalent al President de la Generalitat i els consellers d'Economia), juntament amb tots els oficials i recaptadors d'impostos, eren sotmesos a un judici d'auditoria implacable.
👉 Els "Visitadors" (escollits per insaculació/sorteig entre els 3 Braços) revisaven fins a l'últim sou gastat de la caixa pública i totes les decisions preses.
👉 Si un Diputat havia malversat fons públics, havia afavorit amics o s'havia saltat una Constitució, anava directe a presó i responia amb la seva pròpia fortuna familiar!
3. DE LA RESPONSABILITAT CATALANA A LA IMPUNITAT DE 1716 I DEL 78
Amb l'ocupació militar de 1714 i el Decret de Nova Planta (1716), Felip V va fulminar tant la Purga de Taula com el Juí de Visita. Per què? Perquè l'absolutisme borbònic necessitava jutges, militars i corregidors impunes que només obeïssin Madrid sense retre comptes davant del poble català, l'origen directe del sistema actual del règim del 78: avui un jutge pot dictar resolucions injustes, un inspector fiscal pot embargar-te la vida sense sentència ferma o un polític pot arruïnar el país amb promeses falses, i si al cap d'uns anys un tribunal els dona la contrària, no paguen res de la butxaca: la multa la paguem nosaltres amb impostos!
4. PER QUÈ HO RECUPEREM A LA QUARTA COMPILACIÓ?
Quan parlem de restituir les Constitucions de Catalunya i promulgar la Quarta Compilació per fer efectiva la República parlem de portar aquesta tecnologia democràtica al segle XXI:
* Jutges del Tribunal de Contrafaccions i Síndics escollits per insaculació (sorteig).
* Responsabilitat patrimonial directa i personal de tot jutge, inspector fiscal i càrrec polític: qui abusa del poder o viola els drets d'un ciutadà, ho paga amb el seu patrimoni!
* Auditoria ciutadana obligatòria (Purga de Taula moderna) en acabar qualsevol mandat públic.
Fa 500 anys érem l'Estat de dret més avançat i exigent d'Europa amb el poder. Deixem enrere la impunitat autonòmica i restituïm la nostra llibertat amb la Quarta Compilació!
Fou l'arquitecte de la victòria del No a Grècia al referèndum de 2015, que els guanyadors no s'atreviren a aplicar -sent Estat sobirà- per por a l'infern que arribaria després de la retòrica que els havia donat la victòria.
El poble grec en pagà les conseqüències agreujades.
Avui al blog us explico la història de la casa dels Gossos del carrer Bolivar d Barcelona, un petit tresor amb els dies comptats, ja q l’@bcn_ajuntament té previst enderrocar-la! I si la conservem i la tornem a envoltar d jardins? https://t.co/SSKb0TAL0N
Nuestros inmigrantes oficialmente pobres mandaron en 2025 a sus países, según el Banco de España, 12.405 millones de €, un 6,3 % más que en 2024.
A ver si estamos dando ayudas a gente para que viva en España y resulta que les sobran 12.405 millones de € al año. O algo.
Pierre-Henri Tavoillot (Filòsof i professor a Sorbonne Université): «El 1830, quan hi havia revolucions, els revolucionaris afusellaven aquells que saquejaven. Consideraven que era una traïció de la causa revolucionària” #Pillatges
En aquest article (12 min.) exposarem de manera exhaustiva com es va construir aquest edifici jurídic prodigiós des del segle XI fins al 1706, analitzarem els fragments literals més avançats i sorprenents de les nostres lleis històriques, demostrarem per què la seva vigència de fons és l'arma jurídica més inatacable que tenim —seguint el model d'èxit internacional de les repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània)— i traçarem el full de ruta per connectar les Constitucions de Catalunya amb la República moderna del segle XXI ratificada el 1-O-2017.
@Tweeterforyou1 If you loved THE KING'S LAST WORD, don't miss THE INK AND THE SALT
https://t.co/Ijny1DVrJh
A historical thriller.
#Barcelona, May 1412. #Catalonia has been without a king for two years. Nine men shut away on the Ebro River must name one by St John's Day.
@Tweeterforyou1 The King's Last Word. https://t.co/grubeN9mNO
A historical thriller.
Barcelona, autumn 1409. The king's only son has died in Sardinia. The throne has no heir, and five centuries of the House of #Barcelona now hang on one dying man's last word.
@Tweeterforyou1 Both books are now out in paperback: The King's Last Word and The Ink and the Salt. On 23 April, Sant Jordi, Catalans give a book and a rose. This year my friends in London already know what they're getting. 🌹 https://t.co/grubeN9mNO https://t.co/Ijny1DVZyP
@Tweeterforyou1 A pleasant surprise: more copies of the VÒRTEX novels have sold in English than in Catalan. Readers in the US and UK are picking up a story their history books mostly leave out: Catalonia and the House of #Barcelona. Thank you. https://t.co/grubeN9mNO https://t.co/Ijny1DVZyP