“Vencereu, però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada força bruta, però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: raó i dret en la lluita.”
Miguel de #Unamuno,
12-10-1936.
#LlibertatPresosPolíticsiExiliats
Parlem i Som Connexió reclamen la retirada dels missatges de suport a la selecció espanyola dels mòbils dels seus clients https://t.co/12zmY1e6VL
Quin susto vaig tenir.
El rei d'Aragó no va casar la seva filla amb el comte de Barcelona. Li va entregar el regne sencer — i la nena tenia un any.
Agost del 1137. Ramir II d'Aragó, conegut com "el Monjo", pacta a Barbastre el que avui coneixem com els Capítols matrimonials: promet la seva filla Peronella, nascuda feia just unes setmanes, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Però el document no parla només de matrimoni. Parla de cessió de regne.
El pacte es ratifica a Osca el 24 d'agost, a Ayerbe el 27, i arriba al punt final el 13 de novembre del 1137 a Saragossa: Ramir II abdica públicament davant els seus súbdits i entrega a Ramon Berenguer IV la seva filla i el regne d'Aragó "a perpetuïtat".
El document original es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, sota el títol exacte: "Ramiro II de Aragón comunica a sus súbditos que ha hecho donación de la hija y del reino al conde Ramón Berenguer, de Barcelona".
Ramir es reserva únicament el títol honorífic de rei mentre visqui, i es retira a viure com a monjo al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca.
Qui exerceix el poder real —la "potestas"— és, des d'aquell dia, el comte de Barcelona. Els documents de l'època el titulen "regni dominator Aragonensis": dominador del regne dels aragonesos.
El casament amb Peronella no arriba fins al 1150, a Lleida, quan ella ja té 14 anys. Del matrimoni neix Alfons, que la seva pròpia mare farà rebatejar Alfons en honor del seu besoncle.
Aquest fill serà el primer rei de la Corona d'Aragó i, alhora, comte de Barcelona — el títol de la dinastia catalana passa a encapçalar el nou conjunt.
L'origen de la Corona catalanoaragonesa és una cessió de sobirania feta tretze anys abans, per un rei que es retira a un monestir i deixa el govern efectiu del seu regne en mans del comte de Barcelona.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlo de temes legals i fiscals però també explico històries com aquesta i connecto els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi 👇