El dèficit fiscal que pateix Catalunya és més gran que la recaptació de l’IRPF. Són milers de milions que se’n van cada any i no tornen, fet que aboca els serveis públics i les infraestructures al col·lapse. Això no és solidaritat, és espoli. #raonsperlaindependència
Anem a parlar de l'autèntic pilar jurídic d'Europa que molts voldrien esborrar dels llibres de text: els Usatges de Barcelona.
Què eren realment?
No parlem d'una simple llista de costums medievals o de tradicions locals. Els Usatges són la primera compilació de dret feudal i constitucional de Catalunya, iniciada pel comte Ramon Berenguer I al segle XI.
Són la resposta jurídica per posar ordre a la violència feudal, barrejant el vell dret visigòtic, el dret romà i les necessitats d'una societat que creixia. Eren, a la pràctica, la llei fonamental del Principat.
Mentre a la resta de la Península la voluntat del rei era de caràcter diví i absolut, els Usatges, ja al segle XI, van fixar una premissa revolucionària: el Comte —el Princeps— no estava per sobre de la llei de la terra, —el Principat—. Qualsevol acte reial que els violés es considerava un contraús, i per tant, era directament il·legal. Aquí, al segle XI, és on neix l'ADN del Pactisme, el moll de l'os que més tard blindarien i desenvoluparien les Constitucions Catalanes a les Corts de 1283.
I parlem de la seva vigència, que és el que realment fa tremolar el relat oficialista. Els Usatges no van ser un experiment medieval de quatre dies. Van ser la norma suprema de Catalunya durant quasi set segles. Van resistir el pas del temps fins que el Decret de Nova Planta (1716) va suspendre tot el dret públic i constitucional català per dret de conquesta.
Però la història té una justícia poètica inqüestionable: Felip V va poder liquidar les institucions públiques, però es va veure obligat a mantenir el dret civil català tant arrelat i modern. L'esperit i molts dels conceptes clau seculars dels Usatges sobre la família, la propietat o les herències van sobreviure durant els segles posteriors i bateguen avui dia dins de l'actual Codi Civil de Catalunya.
Tenim una de les tradicions jurídiques i constitucionals vives més antigues i riques d'Occident.
Que ens vinguin a donar lliçons de respecte a la llei i de democràcia moderna aquells l'arbre genealògic de l'estat dels quals neix de l'absolutisme centralista és, com a mínim, d'una amnèsia històrica preocupant. Més Usatges i menys relats inventats. 📜🔥
Joan Ignaci Elena imputat per prevaricació i el Parlament no li ha retirat la seva acta de diputat.
Presidenta Borràs, destituïda per la Mesa del Parlament sense una ordre judicial i lawfare demostrat.
Amb ERCorrupte, continua la farsa democràtica dels totalitaris woke.
Cap Verd es va independitzar de Portugal el 5 de juliol de 1975. La Revolució dels Clavells va posar fi a la dictadura portuguesa i va accelerar la independència de les seves colònies. Cap Verd és un estat membre de l’ONU. #raonsperlaindependència
Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca exigeix la retirada del programa de Gabilondo a RTVE per blanquejar el colonialisme lingüístic i negar la imposició del castellà.
I Sergi Sol i Miquel Calçada, consellers, callen davant un escàndol com aquest.
https://t.co/JVySEx9oEl
Eslovènia va declarar la independència el 25 de juny de 1991 per ser un país normal, decidir el seu futur i gestionar els seus recursos.
Amb la independència, les condicions de vida de la població han millorat significativament. #raonsperlaindependència
Al de la dreta li cauen 24 anys per corrupció amb material pertanyent al ministeri del de l'esquerra. I al ministre on va el material corrupte, res de res. Aquí hi ha alguna cosa que no gira rodona. L'illa s'ha escapat de tots els escàndols de corrupció on ha estat involucrat.
Catalunya no és una comunitat autònoma rebel nascuda el 1978. Catalunya és l'Estat de dret més antic d'Europa. Canviem el marc mental que ens inculca Espanya.
Mentre a la majoria d'Europa i a Castella els reis absoluts feien i desfeien per dret diví, els catalans ja havíem lligat de peus i mans el nostre monarca mitjançant el pactisme i les #Constitucions catalanes. Des del segle XI, amb les Constitucions pau i treva de Déu, i consolidat a les Corts de Barcelona de 1283 amb el rei Pere el Gran, a Catalunya el Rei no estava per sobre de la Llei. El parlamentarisme europeu no va néixer a Anglaterra; va néixer a les Corts Catalanes.
El punt culminant d'aquesta revolució jurídica va arribar a les Corts de 1480-1481 amb Ferran II, on es va aprovar la **Constitució de l'Observança o Poc valdria).** Aquest text és, literalment, el mecanisme de control al poder polític més avançat i revolucionari de l'edat moderna. Diu així:. 👇
«Poc valria fer lleis i constitucions si per nosaltres i els nostres oficials aquelles no fossin observades. Per això confirmem les Corts Generals de Catalunya, les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Cort, Usatges i Privilegis... i volem que si algun dels nostres oficials farà contra les dites Constitucions... el seu acte sigui nul i de cap valor.»
Això implica que qualsevol ordre del Rei, del Virrei o de la seva administració que contradigués les Constitucions catalanes era automàticament nul·la de ple dret. Catalunya va inventar el Tribunal constitucional i l'imperi de la llei segles abans que Montesquieu hagués nascut.
I aquí ve el fet jurídic que Espanya intenta amagar: Les Constitucions catalanes continuen plenament vigents avui. 👇
Per què? Perquè en dret públic, un ordenament jurídic només pot ser derogat per les mateixes institucions que el van crear o per voluntat de la nació. El 1714, Felip V va ocupar Catalunya per la força de les armes i va pretendre abolir-les amb el Decret de Nova Planta (1716). Però hi ha un detall legal crucial: a diferència dels furs de València i d'Aragó, on el rei va emetre decrets de derogació expressa basats en el "dret de conquesta" i l'expropiació de drets, les Constitucions de Catalunya tenien una clàusula d'auto-protecció que impedia la seva abolició unilateral. La força de les armes pot suspendre l'exercici d'alguns dret de facto, però la força no genera dret. Un acte il·legal i violent (la invasió militar de Castella) no té capacitat jurídica per derogar un cos constitucional sobirà.
La Constitució Espanyola de 1978 no va derogar les nostres Constitucions històriques; simplement hi va superposar un marc autonòmic dependent de la voluntat central.
Però el fil de la història no s'ha trencat. El mandat democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 no va ser només un acte de protesta: va ser l'activació del dret a l'autodeterminació d'un poble que manté viva la seva legitimitat històrica. L'1-O enllaça directament amb la tradició jurídica de la sobirania de les nostres Constitucions.
No estem inventant una república del no-res sobre un foli en blanc. El que ens correspon, com a societat moderna del segle XXI, és fer valdre el fil de continuïtat jurídica de l'Estat català històric per restituir una República avançada, democràtica i social. Una República que utilitzi el dipòsit de sobirania de les nostres lleis històriques —mai derogades legítimament— com la fundació més sòlida per continuar i actualitzar l'Estat independent.
Catalunya no demana la independència; Catalunya exigeix la devolució del seu Estat de dret, el més antic d'Europa desde el S XI, i que es cumpleixi la llei.
Die spanische Regierung hat nun anerkannt, dass mindestens 63 Gegner der Franco-Diktatur nach dem Tod des Diktators zwischen 1979 und 1983 durch Folterungen von Angehörigen der „Brigada Político Social“ (BPS) und rechtsextremen Gruppen ermordet wurden.
https://t.co/gLyaIE2QlP
Quin autèntic despropòsit.
Només penso en la quantitat de nanos amb vocació que mai podran ser metges ben preparats mentre importem a gent a qui es regala (sí senyors, ES REGALA) només arribar el títol d'especialista. Sóc metge i en conec desenes de casos.
Vergonya de país!
Que Salvador Illa segueixi al govern és una operació d’estat. Espanya prefereix petar-se qualsevol codi deontològic abans que deixar Catalunya en mans, de nou, dels independentistes. I com que ells no el tombaran, l’haurem de tombar nosaltres.
Amb el pretext miserable que ve l'extrema dreta, l'esquerra catalanista, mallorquinista i valencianista ha desarticulat nacionalment unes tradicions polítiques i intel·lectuals històriques per entregar-nos al PSOE més autoritari i espanyolista de la història.
És tan heavy que no sé ni què dir.
Fan visible la normalitat de que et robin, amb una mà, mentre amb l'altra et diuen que només són percepcions.
I mentrestant et foten discursets sobre ciutats vives i altres merdes.